|
La involució autonòmica (I)
Què és l'autonomia? Serà veritat que le slleis dels
parlaments «regionals» s'hauran de consultar a l'administració
central? Es deixarà tutelar el poder executiu de les comunitats
autònomes com un menor d'edat a les conferències sectorials
convocades pels ministres del ram? Resultarà que, en tost
d'exigir el concert econòmic, les Illes Balears i Catalunya, països
sotmesos des de fa anys i panys a l'asfíxia financera,
continuarem «encaixant»? Són preguntes que alguns ens feim
davall el ruixat jacobí que ens cau des del govern central. També
podríem fer-nos-en d'altres sobre la parcialitat d'un Tribunal
Constitucional que està laminant d'un temps ençà l'autonomia
políticaa cop de sentències que ens fan més comunidades de
trista descentralització administrativa.
Aznar ha proclamat la fi de les concessions (?) als nacionalismes
perifèrics i ha decretat una mena d'ordine nuovo, que posa una
altra llegenda a les dues columnes d'Hèrcules de l'escut
d'Espanya: a) una filosofia que prima l'individualisme sobre tot
el que és comunitari, i b) un igualitarisme abstracte, explicat
en termes simplificadors pel portaveu Pío Cabanillas després
del Consell de Ministres de divendres:
-Aquí hay un solo Estado y se llama España.
Sí, és clar, però on queden dins aquest estat de coses els
grups socials no dominants, la seva diversitat, el pluralisme
cultural i lingüístic? Se'ns vol imposar un nacionalisme
piramidal, que no reconeix altre subjecte col·lectiu del dret
d'autodeterminació que el Pueblo español, encara que
aquesta negociació totalitzadora —i jo diria que totalitària—
respongui a una visió estàtica, dogmàica i immutable de la
unitat. La voluntat de petrificar un estat de coses, com si d'un
dret es tractàs, i d'assimilar-nos despersonalitzadament a una
espanyolitat uniforme pot dur, per desgràcia, a situacions de
conflicte.
Resistir-hi és una pretensió utòpica. «Jo fos de tu no ho
faria, foraster» —ens vénen a dir amb posat de cowboy
o power ranger aquests rancis patriotes—. Sí, fins
i tot, Manuel Jiménez de Parga, que no és un ciutadà
qualsevol, sinó el president del TC, reclama potenciar l'ús de
la bandera i de l'himne espanyols com a medicina!
•
Plou fort damunt la perifèria no genuflexa. I a la ultraperifèria
retuda, que vénen a ser les nostres illes i que contribueixen al
fons de «solidaridad regional» amb 1.141 euros (190.000 ptes.)
de mitjana per càpita —una vegada hem pagat els impostos i
n'hem restades les quantitats retornades per l'estat en concepte
de serveis i inversions estatals—, «el cos social ha
contemplat amb indiferència o perplexitat el procés no solament
des del vessant cultural, sinó també des del vessant econòmic:
allò que aportam i allò que rebem de l'Estat. Tot això malgrat
el superàvit a favor de l'Estat en la balança fiscal regional i
al dèficit històric en temes tan vitals com les infrastructures
o, des de la perspectiva de la revolucio social [sic], l'educació
i la sanitat».
Són paraules que, traduïtes al català, estic citant
textualment de la presentació del llibre de Bartomeu Colom
Pastor, professor titular de Dret Administratiu de la UIB, Veinticinco
años de Autonomía Balear. Estudios jurídicos sobre el
autogobierno (1977-2000), recentment publicat sota els
auspicis de l'Institut d'Estudis Autonòmics del Govern i la
Universitat de les Illes Balears (Marcial Pons, ediciones jurídicas
y sociales, Madrid, 2001).
D'aquest llibre, que en un país normal mereixeria una atenció
especial —per suposat que no en clau victimista, sinó amb
el rigor de qui l'ha escrit i la transcendència del tema—,
m'agradaria parlar-ne a bastament en un proper article.
|
