"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 17/02/2002

La involució autonòmica (I)

Què és l'autonomia? Serà veritat que le slleis dels parlaments «regionals» s'hauran de consultar a l'administració central? Es deixarà tutelar el poder executiu de les comunitats autònomes com un menor d'edat a les conferències sectorials convocades pels ministres del ram? Resultarà que, en tost d'exigir el concert econòmic, les Illes Balears i Catalunya, països sotmesos des de fa anys i panys a l'asfíxia financera, continuarem «encaixant»? Són preguntes que alguns ens feim davall el ruixat jacobí que ens cau des del govern central. També podríem fer-nos-en d'altres sobre la parcialitat d'un Tribunal Constitucional que està laminant d'un temps ençà l'autonomia políticaa cop de sentències que ens fan més comunidades de trista descentralització administrativa.

Aznar ha proclamat la fi de les concessions (?) als nacionalismes perifèrics i ha decretat una mena d'ordine nuovo, que posa una altra llegenda a les dues columnes d'Hèrcules de l'escut d'Espanya: a) una filosofia que prima l'individualisme sobre tot el que és comunitari, i b) un igualitarisme abstracte, explicat en termes simplificadors pel portaveu Pío Cabanillas després del Consell de Ministres de divendres:

-Aquí hay un solo Estado y se llama España.

Sí, és clar, però on queden dins aquest estat de coses els grups socials no dominants, la seva diversitat, el pluralisme cultural i lingüístic? Se'ns vol imposar un nacionalisme piramidal, que no reconeix altre subjecte col·lectiu del dret d'autodeterminació que el Pueblo español, encara que aquesta negociació totalitzadora —i jo diria que totalitària— respongui a una visió estàtica, dogmàica i immutable de la unitat. La voluntat de petrificar un estat de coses, com si d'un dret es tractàs, i d'assimilar-nos despersonalitzadament a una espanyolitat uniforme pot dur, per desgràcia, a situacions de conflicte.

Resistir-hi és una pretensió utòpica. «Jo fos de tu no ho faria, foraster» —ens vénen a dir amb posat de cowboy o power ranger aquests rancis patriotes—. Sí, fins i tot, Manuel Jiménez de Parga, que no és un ciutadà qualsevol, sinó el president del TC, reclama potenciar l'ús de la bandera i de l'himne espanyols com a medicina!

Plou fort damunt la perifèria no genuflexa. I a la ultraperifèria retuda, que vénen a ser les nostres illes i que contribueixen al fons de «solidaridad regional» amb 1.141 euros (190.000 ptes.) de mitjana per càpita —una vegada hem pagat els impostos i n'hem restades les quantitats retornades per l'estat en concepte de serveis i inversions estatals—, «el cos social ha contemplat amb indiferència o perplexitat el procés no solament des del vessant cultural, sinó també des del vessant econòmic: allò que aportam i allò que rebem de l'Estat. Tot això malgrat el superàvit a favor de l'Estat en la balança fiscal regional i al dèficit històric en temes tan vitals com les infrastructures o, des de la perspectiva de la revolucio social [sic], l'educació i la sanitat».

Són paraules que, traduïtes al català, estic citant textualment de la presentació del llibre de Bartomeu Colom Pastor, professor titular de Dret Administratiu de la UIB, Veinticinco años de Autonomía Balear. Estudios jurídicos sobre el autogobierno (1977-2000), recentment publicat sota els auspicis de l'Institut d'Estudis Autonòmics del Govern i la Universitat de les Illes Balears (Marcial Pons, ediciones jurídicas y sociales, Madrid, 2001).

D'aquest llibre, que en un país normal mereixeria una atenció especial —per suposat que no en clau victimista, sinó amb el rigor de qui l'ha escrit i la transcendència del tema—, m'agradaria parlar-ne a bastament en un proper article.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: