El PSM opina. 26/04/2002

Le Pen, amb P de por

La democràcia trontolla. Que un país amb els valors històrics d'igualtat, llibertat i fraternitat com a bandera elevi gairebé als altars del mite un personatge com Jean Marie Le Pen fa posar la pell de gallina. Si a França la xenofòbia triomfa com ho ha fet, m'esfereeix pensar què pot passar en un futur proper en aquell estat de toros i pandereta. Le Pen s'escriu amb P de por. I de PP. L'esvàstica recobra força. Quatre de cada deu francesos han injectat una dosi de moral a una ment recargoladament feixista. França representa el toc d'alerta d'un extremisme radicalment ultraconservador, esgarrifosament perillós, bojament seguit.

Le Pen és un terrorista del pensament. Un alienador de les classes menys preparades, diuen. És el Déu d'un col·lectiu que jo definiria amb l'expressió el penúltim que tanqui la porta. I en aquella pell de brau en què ens inclouen, de moment, encara que no ho vulguem (i, sobretot, quan ells sí que ho volen), hi ha molts membres d'aquest grupuscle. Són immigrats d'una generació prèvia als actuals moviments migratoris que temen que els nous ciutadans que arriben a la pàtria els prenguin allò que se senten seu. Els penúltims volen tancar la porta als últims perquè aquests no puguin entrar. Un missatge exterminador, hitlerià, com el de Le Pen triomfa. És pen-ós, però lamentablement és així. I sort que el Front Nacional francès no vencerà (més que una certesa, és un desig). Però, malgrat que el líder feixista no acabi presidint la República, el seu avís haurà deixat empremta. Tant de bo sigui només una lliçó per evitar que estableixi jurisprudència. Si no és així, ja ens podem calçar.