|
Steps: un exemple a seguir
A vegades, reconèixer les virtuts de les persones amb les
quals estàs normalment en desacord sol ser motiu de crítiques
per part dels teus; amb aquell primitiu principi que resa allò
de «a l'enemic, ni aigua». No hauria de ser així. De fet,
lloar el teu rival és símbol d'esportivitat, d'educació i de
savoir faire, encara que no tothom ho entengui. En aquestes
illes, on el reduccionisme està refermant-se perillosament com
la principal manera de fer política —cras error, ja veurem
on ens du tot això—, voler ressaltar, encara que només
sigui una vegada, a qui intentes combatre —encara que sigui
de la manera més elegant possible, naturalment—, pot ser
motiu de recel. Pitjor encara, de sospita: «No me'n fiaria molt,
ja no és dels nostros...» Supòs que ho hauran sentit més d'un
pic i més de dos, i —insisteixo en el fet— en boca
d'algun més que reputat polític d'aquest país...
Personalment, tot aquest cerimonial de les fidelitats malenteses
em pareixen d'un provincialisme supí. Parlar «dels nostros»
equival a suposar que hi han «un altres», que en teoria han de
ser malignes, de color vermell i dur una forca a la mà dreta. O
a l'esquerra, segons qui siguin «el nostros»...
Crec que m'entenen, no? Infantil i de poca visió política és
aquesta noció de la societat, m'argumentaran. Ben probablement,
però en aquests moments, és la que hi ha. I amb el seu permís,
em vull rebel·lar contra aquest clixé preestablert del Bé
contra el Mal i dedicar una part de l'article a un fet que
demostra que la cooperació entre administracions és possible, i
que aquestes poden fer-ho a la vegada amb les empreses de
titularitat privada tot oferint un bon resultat. Parlo,
evidentment, d'STEPS, la fira de professionals del turisme
espanyol celebrada el passat dilluns i dimarts a Londres.
És de justos reconèixer —no em cau cap anell en afirmar-ho—
la bona organització que hi hagué en tot moment per part de
Turespaña, la seva agència a Londres i la Secretaria d'Estat de
Turisme. El local, ben cèntric, permeté que la fira es
desenvolupés amb absoluta normalitat en tot moment. Gran (ja
voldríem tenir aquí un espai com l'«Horticultural Center»:
d'un antic mercat de flors els anglesos n'han fet un bussiness
meeting center, prengui nota el senyor batlle amb l'Escorxador),
net, amb un personal eficient i un restaurant acceptable en quant
a espai.
Així doncs, l'elecció va ser ben valorada pels assistents:
facilitat de comunicació i proper en temps als hotels on estaven
la majoria dels expositors institucionals, entre ells el Govern
de les Illes Balears a través de l'Ibatur. En llenguatge «jedi»
—recordau La guerra de les galàxies, capítol IV— el
maligne Dart Güemes va ser més aviat Obi Wan Kenobi, i per la
col·laboració mostrada en tot moment, la nostra particular
princesa Leia Blackman s'hi va entendre la mar de bé. Una altra
cosa és de quin costat de la Força estava cadascú, si de
l'Emperador o de la República, però això ja seria objecte de
tot un altre article.
Frivolitats galàctiques apart, el tracte rebut en tot moment va
ser exquisit per part del Secretari d'Estat que —fent gala
d'un esperit constructiu que hauria de tenir més d'un assassí
frustrat que pel que sembla campa per aquests mons de Déu—,
es va aturar una bona estona a l'estand de la nostra Comunitat.
Per una raó molt senzilla: les fires a l'estranger són per
donar imatges en positiu del país al qual es representa, i no
per fer accions reivindicatives —o això se suposa— de
dubtosa eficàcia. Podrà ser del Partit Popular, però Güemes
és un polític de tarannà modern, que sap que la imatge
moderada que pugui donar davant segons qui —Alan Flook, el
secretari general de l'IFTO es va passar per l'estand—, que
li podria donar uns rèdits polítics importants en un futur no
molt llunyà. Ho sap i ho cultiva.
I na Tiffany Blackman? Què va fer la directora de l'Ibatur a
Londres? Idò mirin, va fer la feina que li pertoca, però amb
una gran virtut: va deixar de banda tota diferència política
haguda amb els empresaris allà presents i ens va donar total
suport presentant-nos als mitjans de comunicació, periodistes
anglesos interessats en fer reportatges de Mallorca i dels
nostres productes hotelers, dealers o agents de viatges i altres
persones relacionades amb el món del turisme que pel que es veu
mouen gent a les Illes Britàniques.
Tan sols per l'eficàcia que va demostrar la persona contractada
per Ibatur a Londres, que va reunir al mostrador a tota una sèrie
de gent interessada a fer negoci i «passar» olímpicament del
tema ecotaxa, mirin, ja valia la pena pagar-se el viatge. No ho
faig molt, però per una vegada, felicitats i continua així,
Tiffany.
Un exemple, doncs, el d'Steps, de col·laboració entre
institucions que en teoria haurien d'estar en permanent desacord.
I per cert, ja podria ser un exemple a seguir per totes i
cadascuna de les parts implicades en l'enrarit clima turístic de
les Illes.
Per cert, si van a Londres, apuntin aquest nom: Launceston Place.
És el nom d'un bon restaurant de cuina anglesa, situat a
Launceston Place, Kensington. I pel que és la capital anglesa,
no massa car —40£, per persona, aproximadament—. Això
sí: sense beure una gota d'alcohol.
Moltes gràcies.
|
