El PSM opina. 17/09/2002

L'educació, un compromís que s'ho val

Diu el refrany castellà que el hábito no hace al monje; però «la llengua, sí» —podríem dir-ne—. Ens defineix el llenguatge; la manera com ens expressam, narram, ens explicam, argumentam, descrivim, enraonam, parlam i xerram o rallam (no és el mateix) esdevé la nostra millor tarja de presentació. Perquè els éssers humans som en el llenguatge i gràcies a ell, desenvolupar aquesta competència bàsica és un dels objectius principals de l'ensenyança obligatòria.

I ja el tenim aquí, el nou curs escolar! Els sindicats qualifiquen de retrograda i venjativa(!) la política de la ministra Pilar del Castillo, la Confederació Espanyola de Mares i Pares d'Alumnes exigeix la gratuïtat dels llibres de text i del material escolar, i entre les vuit i les nou del matí els centres docents són un vesper d'activitat. Pares, ensenyants, autoritats educatives, tots els qui tenen responsabilitats en major o menor mesura han d'afrontar el repte de començar de nou el curs. En català, afrontar no sols significa «fer front», sinó que també pot voler dir «avergonyir» i estarem d'acord que de vegades ens hauríem d'afrontar de com funciona el nostre sistema d'ensenyança. La taxa més baixa d'escolarització i la més alta de fracàs escolar de tot l'Estat és motiu d'afronta per a la societat, tan opulenta com desigual, d'aquestes Illes.

I del conjunt espanyol, què en direm? Les diagnosis del sistema educatiu que ha fet el programa PISA d'avaluació de les habilitats lingüístiques i, en menor mesura, de les matemàtiques i ciències naturals, situen Espanya per davall de la mitjana de països de l'OCDE. Res de nou, l'Estat espanyol també es troba per davall la mitjana d'aquests països en xifres de producte interior brut, d'atur, d'ús de noves tecnologies, etc. Convindrem, doncs, que els canvis són necessaris. Però s'han de traduir —com vol el Govern central— forçosament en noves lleis? Els experts apunten cap a la necessitat d'estabilitzar el marc jurídic i, en canvi, arbitrar mesures oportunes de rang inferior, més flexibles i no menys eficaces. Eliminar a destralades legislatives el marc jurídic anterior (el de la LOGSE), sense que això hagi suposat la revisió de la seva validesa i l'anàlisi de les causes dels problemes sorgits, servirà, potser, a una política virtual i de cara a la galeria, però no fa cap favor a la millora generalitzada dels aprenentatges fonamentals. Almenys, jo no hi sé trobar la correspondència entre aquestes intencions i les mesures que s'entreveuen en l'anomenada «llei de qualitat».

Tanmateix, s'ha de reconèixer un important esforç inversor per part del Govern del Pacte de Progrés, el més sensible que hem tingut fins ara a les necessitats socials. (I no ens cansarem de dir-li que cal fer més, molt més: fidelitat d'esquerres obliga!). No ho oblidàssim: l'alt índex de fracàs escolar no l'ha creat aquest Govern, i el model de societat que afavoreix el vol gallinaci del guany material d'avui sense mirar més enllà de llargària del nas és el que han propiciat anys i anys de governs de dretes… Contràriament, per primera vegada aquí es veuen algunes idees (no totes bones, d'acord; però idees pròpies, a la fi) i algunes actuacions encaminades a rescabalar terreny perdut i a redreçar estadístiques negatives. Així i tot, el curs que ara comença ens situa de bell nou davant els problemes cabdals de l'educació quotidiana: l'atenció als alumnes amb dificultats i d'incorporació tardana; la potenciació del compromís de les famílies amb l'escola; l'estímul als projectes escolars propis i a la millora constant de la professionalitat pedagògica; la recuperació i el foment dels valors que possibiliten una vida de relació positiva i justa, etc.

Insistim, per acabar, en les competències bàsiques, com a fites de tot l'alumnat, en el càlcul i en el llenguatge de la vida: saber escoltar i entendre, sentir i expressar-se, observar i raonar per comprendre i actuar conseqüentment amb uns principis i valors, produir creativament i compartir solidàriament… Extreure lliçons del passat per viure el present amb independència i anticipar-se, sortir a camí al futur per millorar la vida. Parar esment a les situacions injustes aquí i pertot arreu i treballar per evitar-les i superar-les… Som a un bon moment per renovar el compromís col·lectiu del nostre país amb l'educació.