El mateix guió per a distints actors
He arribat a la
conclusió que Balears, com a territori, però també com a col·lectiu
humà , als dos partits centralistes (PP i PSOE) els importen un
rave. Per tant, amic lector, tu i jo, els importam, dins la menudència
de la nostra individualitat, gairebé la mil·lionèssima part
d'un, per allò que som súbdits reials, sobirà rave. Misèria i
res, i tu i jo, som gairebé la mateixa cosa. No crec que sigui
l'entrada de la lluna vella qui regeixi aquestes, si més no,
pessimistes asseveracions; ni tampoc es deuen a cap altra
conjunció astral, ni molt menys al fet hipotètic, com es diu
ara, que l'home mai no hagi posat el peu a la Lluna. Ve, dins les
possibilitats que tenc i ja em perdonareu la contradicció, d'una
meditada intuïció. Som, dins la nostra migradesa, com aquell os
sec que els cans desenterren quan volen entretenir les barres en
faltarlos la suculència i l'abundà ncia d'un aliment més
substanciós.
Intentaré deixar la literatura, que tanmateix és el que
m'agrada i em diverteix, tot i que pugui esdevenir un pèl retòrica,
per entrar en matèria. El lector, si més no pel context
setmanal, ja pot intuir per on aniran les cebes. Em referesc a
les declaracions, encara no matisades fins al dia d'escriure
aquests papers, que va fer en Rato l'altre dia, (que consti que
no bufava la tramuntana, ergo no foren fetes des de l'ofuscació
momentà nia), aprofitant que era a la cimera de Formentor.
Tanmateix, la idea no és nova, ni l'afirmació gaire original.
Si fa no fa és la mateixa que ens diuen des de Madrid des de
temps quasi immemorials i que és la mateixa que deien els
ministres del PSOE. Aquests ho deien d'una altra manera, apel·laven
a la solidaritat territorial i amb aquest so venien a dir que no
calia donar almoina a la Seu, que nosaltres érem prou rics, que
fermà vem els cans amb llonganisses i, per tant, que no necessità vem
Règim Econòmic Especial, ni inversions, ni carreteres, ni
hospitals, ni instituts... I, curiosament, mentre ells tenien el
poder a l'estat, el gran poder, semblava que ja els anava bé que
les Balears fossin governades pel PP, fins i tot, el PSOE local
semblava concordar i combregar amb aquesta idea i, en comptes de
plantar cara a la dreta amb una atractiva candidatura, amb unes
inversions que poguessin fer girar la truita del poder autonòmic,
passaven les hores i els dies en estèrils batalletes per
controlar el partit sense que l'opinió pública pogués saber
quins patrons regien aquest obscur jocs d'interessos, aquestes
alambinades trifulques entre famÃlies. Curiosament fou possible
girar aquesta truita quan precisament a Madrid no hi havia res
que pelar i aquestes bregues, aquestes estirades de «monyo»
s'acabaren quan, de la mamella grossa, no en rajava ni un esquit,
de llet. Llavors sà que els va venir de gust desenterrar l'os
sec i pegarli una queixaladeta. Potser tot no fou més que
una coincidència atzarosa.
Ara, potser també es producte de l'atzar, les coses van a
l'inrevés. La gran mamella la controlen els altres, el PP, i els
d'aquÃ, els peperos, esperen, com a Moisés atònits, que el del
bigoti arreveixini una mica el pèl i digui, com qui lliura les
Taules del SinaÃ, qui ha de ser el candidat. A mig any de les
eleccions encara, tot i que l'intuïm, no ho sabem cert. Mal
principi per exhortar les cohorts cap a la victòria final! I tot
i que el candidat nonat promet dessaladores i passeigs marÃtims
i altres menudències del seu ram, vénen els ministres que
tallen el bacallà i els caguen dins la ferrada i diuen que de Règim
Especial res de res. Els tramoistes d'aquÃ, tristos subalterns
que remenen la coa amb l'esperança de la comissió si es
produeix la victòria, que han de preparar l'escenari, com és
evident, es posen nerviosos i reclamen rectificacions públiques
i els que ja els han adjudicat una paper dins l'opereta bufa
Sor Rebosillo, intepretat per na Catalina Cirer miren
a una altra banda i donen a entendre que tot no ha estat altra
cosa que un error i que aquestes paraules s'han de matisar. No sé
com, ni quan, si tanmateix les paraules han estat les mateixes
d'ençà que diuen que tenim autonomia. Si tanmateix el llibret
fa més de vinticinc anys que està escrit i l'única
diferència és que el declamen diferents actors. Potser hauran
d'esperar que perdin el poder a Madrid perquè els tramoistes
d'aquà preparin, sense merderades ratianes ni d'altri,
l'escenari del triomf i tornin a recuperar el poder que, segons
pensen, els pertany per dret natural. Llavors, com feien quan només
en Cañellas guanyava amb claredat en totes les espanyes,
tornaran a fer el turista per aquà i no diran llamps i pestes
contra el Règim Especial, ans al contrari posaran el kefe de
files com un exemple a seguir per tot l'estat mentre que els
adversaris polÃtics, instal·lats a Madrid, s'acostaran per aquÃ
a recitar el paper que tu i jo ja ens sabem de memòria.
|