Una cadena per la llengua
L'Obra Cultural Balear coordina novament, com cada any, una de
les accions en defensa de la llengua catalana més importants que
es fan a les Illes: la Cadena Humana per la Llengua i
l'Autogovern, que tendrà lloc el proper dissabte 10 de maig. La
cadena humana començarà a les sis de l'horabaixa a la plaça
Major i finalitzarà a plaça de la Llotja. Hi haurà «teca i
festa» amb l'actuació de Joan Bibiloni i Música nostra.
Fins aquí la informació. Però molta gent es demana si, un
quart de segle després de finida la dictadura, encara s'ha de
lluitar pel que és evident (que diria Bertolt Brecht), és
a dir, per a preservació d'una cultura i unes senyes d'identitat
sempre amenaçades per determinats poders i partits aliens a la
nostra història, als sentiments més profunds del nostre poble.
Per la meva part pens que totes aquestes campanyes de mobilització
i conscienciació ciutadana són extremament útils per a
dinamitzar la societat civil, per a no adormir-se en la famosa «delegació
de poders» que comporta l'actual democràcia sorgida dels pactes
amb el franquisme reciclat. Tot el que sigui actuar, participar
en activitats cíviques, crítiques amb el poder (qualsevol poder
i de qualsevol partit) és una medecina que rejoveneix sempre el
poble al qual molts polítics professionals voldrien sempre
adormit, dòcil i amnèsic.
Però la situació de la llengua catalana, malgrat els avenços
aconseguits, és prou greu per haver d'estar sempre alerta i
vigilants amb els polítics que ens governen (i sovint ens
malgovernen!). L'escriptor Enric Larreula, autor del
llibre Dolor de llengua (Edicions 3 i 4), diu que el català
«està en procés avançat de substitució pel castellà» i,
molt preocupat, assegura que «hem perdut el món econòmic, el
de la joventut, que és el més terrible, i hem perdut la
capacitat d'integrar la gent que ve de fora».
El comunicat que ens convoca a la magna manifestació de dia 10
de maig reconeix que, a les Illes, el Pacte de Progrés, dins el
camp de la preservació de la nostra llengua, ha representat un
canvi positiu. Abans, amb el PP, s'aprovaven normatives, com el
decret 100 d'ús del català a la funció pública, o el Decret
de Mínims d'ensenyament en català que no s'aplicaven com
pertocava a conseqüència que els que els havien d'aplicar no hi
creien. Tot això ha mudat. La gestió del conseller d'Educació Damià
Pons i del director general de Política Lingüística, Joan
Melià, ha estat remarcable i s'han de reconèixer les coses
positives que han fet. Ben cert que sense la tasca eficient
d'aquests dos homes i el seu equip de col·laboradors la reculada
de l´ús social de la llengua catalana encara hauria estat més
terrible.
La Diada per la Llengua i l'Autogovern que convoca l'OCB hauria
de ser, a uns dies de les eleccions, un punt d'inflexió
important i molt necessari. Es tracta de fer arribar un clar
missatge als nostres polítics i dir-los que no n'hi ha prou amb
el que fan per servar la llengua, que la lluita per preservar les
nostres senyes d'identitat requereix encara més esforços i més
compromís militant.
Malauradament el PP, malgrat el tarannà constructiu i de
normalització de dirigents com Jaume Font, batle de sa
Pobla, posa traves en la tasca de conservació de la llengua
catalana. Lluny de veure actitud clares i decidides com les de
l'Ajuntament de sa Pobla en suport de la llengua, existeixen uns
polítics de dreta que han apostat decididament per fer del
castellà la nostra llengua exclusiva, malgrat l'Estatut
reconegui l'oficialitat del català.
A l'actitud, diguem-ne «bel·licista» del PP contra el que està
fent el Govern del Pacte de Progrés, s'hauria d'afegir l'actitud
sovint covarda de molts catalanoparlants que, en sentir una altra
llengua, no saben defensar el català. El web de «Racó Català»
explicava el 12 de desembre del 2002: «Ens hem acostumat a
canviar automàticament al castellà davant els estrangers i fins
i tot els castellanoparlants del país. Ja n'hi ha prou de sentir-nos
mal educats pel fet d'utilitzar la nostra llengua a casa nostra.
Això és esquizofrènic.» L'OCB ens recomana ser molt exigents
amb els candidats de partits del Bloc de Progrés i alhora que es
denuncia l'actitud sectària del PP, estar vigilants amb qui només
de boqueta diu defensar la llengua .
|