Tota la ira dels justos
Agraint el tÃtol del vetust però magnÃfic poemari de l'amic
Jaume Pomar, ha estat exactament el que ha acudit a la punta del
«Staedtler» de manera gairebé automà tica quan he observat amb
detenció la fotografia que ara mateix tenc davant els ulls. També
ho ha fet el tÃtol d'una pel·lÃcula d'aquelles «espaguetti
western»: Por un puñado de dólares. Ambdós hi escauen a la
perfecció. Es tracta de la foto que ha comparegut a tota la
premsa local aquests dies passats, amb petites variacions fins i
tot en els encapçalaments: «Palma es queda fora de la lluita
per la Copa Amèrica». Les cares i els posats de la fotografia són
d'un patetisme alt, de llibre, encomanen una mala llet potser
gens ni mica exagerada, no ho sé, jo, com a bon sineuer, no hi
entenc gens ni mica de regates. La regata més popular del meu
poble és aquella que es produeix allà on s'acaba la columna
vertebral. Allò altre són corregudes. Bé, deia, a la
fotografia, vuit personatges encapçalats per Jaime Ensenyat com
a coordinador de la candidatura palmesana a la dita Copa Amèrica,
i per Gabriel Barceló com a president del Reial Club Nà utic de
Palma, i acompanyats per Pep Ballester, Francesc Villalonga i
quatre senyors més que no tenc el gust de conèixer, exhibeixen
un caratge d'un cabreig més que considerable. Fins i tot el dit
Sr. Villalonga amb una clarÃssima positura d'estar a punt de
desenfundar les pistoles. Un altre, mans plegadetes com els nins
bons al·lots; el Sr. Ensenyat parlant pels micros amb rostre de
verba poca, i tota la resta amb les dues mans juntes a l'alçada
dels atributs masculins, no fos cosa. Tots ells increpant en absència
Ernesto Bertarelli, l'armador de l'Alinghi, el vaixell guanyador
de l'any passat, i un tal Bonnefus, el cap de l'organització.
Acceptaren el desafiament sense adonar-se'n que, pel que sia,
misteris insondables, duien bales de fogueig enfront d'uns altres
que les duien de ben de veres. Punt i final. Ja no hi hem de
tornar a pensar. I les inversions que han quedat en l'aire
aparcades, infraestructures, reforma del moll Vell, etcètera, si
són necessà ries per a la ciutat, s'han de fer i foris. I si no
ho són, millor està aixà com està . Els déus mos guardin d'un
ja està fet.
|