PP-UM, contra el 0,7% solidari
Al Ple del
Consell de Mallorca de dilluns passat, el grup del PSM va
presentar una moció per la qual sinstava lestat
espanyol a incrementar fins al 0,7% del PIB la seva contribució
a projectes de solidaritat internacional, donant compliment a
nombroses resolucions de Nacions Unides i de la Unió Europea.
Els Quinze han aprovat que daquí al 2006 la mitjana dajuda
oficial al desenvolupament dels estats de la Unió ha darribar
al 0,39%, i la situació actual és que lestat espanyol hi
dedica sols el 0,22%, de manera que shaurà de fer un esforç
important per arribar a lobjectiu previst.
És freqüent que a les institucions polítiques es presentin
iniciatives daquesta mena, concebudes com una declaració
de voluntat o de principis. Certament, tenen un valor més aviat
testimonial, però això no és gens menyspreable: serveixen per
donar a la ciutadania missatges positius, per fer de les
institucions una caixa de ressonància i amplificació de valors
i inquietuds que es manifesten en la societat, i poc o molt
contribueixen a definir postures que, ben encaminades, poden
fructificar en iniciatives governamentals concretes i operatives.
Per això, quan qualsevol grup presenta iniciatives daquestes
característiques, tesperes i desitges que rebin el suport
unànime de tots els grups polítics. Idò en el cas que ens
ocupa, malauradament no ha estat així: la majoria de PP-UM al
Consell hi ha votat en contra.
Tan sols això ja és trist i preocupant. I si aprofundim en els
arguments que han esgrimit aquests dos grups per justificar el
seu vot, veim que són duna buidor i una estultícia que
ens fan riure per no plorar. El PP ha argumentat que això és
política internacional, i que aquesta li correspon a lestat,
de manera que el Consell no és el lloc on sha de parlar daixò:
excusa de mal pagador, quan el PP presenta, amb assiduïtat i a
tot arreu Consell, Parlament Autònomic i ajuntaments
tota mena de mocions i iniciatives sobre els més diversos afers
internacionals i de política estatal (terrorisme, la Constitució,
sanitat, educació...). Resulta evident que ho fan perquè les
nostres institucions locals i autonòmiques avalin o recolzin la
línia política del govern central, però mirau, és ben legítim
que ho facin. Per això no és de rebut que ara saferrin a
una argúcia tan insostenible com la que han fet servir. Per la
seva banda, UM es fa un embull amb desenllaç patètic. Opina,
com ja ha fet saber en altres ocasions, que una part dels
recursos que es destinen a solidaritat internacional shauria
de gastar aquí, perquè vénen immigrants de països pobres. Però
també diu que haurien de deixar de venir-ne, i està dacord
que la cooperació al desenvolupament internacional shauria
de plantejar amb aquest objectiu. Bé, això feia preveure que
votarien a favor de la moció... però no: argüint que no
disposam de dades suficients sobre com es gasten aquestes
ajudes, diu que aprovar una moció com la presentada pel PSM és
poc seriós.
Com veis, arguments artificiosos i frívols amb els quals, al
capdavall, la nova majoria governamental daquest país
nova i vella: és la dreta dura, la dreta de sempre
ens vol transmetre un claríssim missatge: no us heu assabentat
que hem guanyat les eleccions? Assaboriu la derrota amargament,
llepau-vos les ferides, però no ens vingueu amb utopies, gestos
kumbaiàs i comèdies, que nosaltres anam per feina. Si voleu
altruisme, feis doenegé, però no emprenyeu més.
|