El PSM opina. 09/10/2003

9 d'octubre

Avui és 9 d'octubre, Diada del País Valencià, en la versió bona, aquella en què guanyen els bons. Perquè les tropes de Jaume I van entrar a ciutat de València el 9 d'octubre del 1238. Jaume I va ser un gran rei, fins i tot físicament, i va fer coses que ens tenen a tots bocabadats, sobretot en un dissortat país que no té mitologia del seu passat perquè la hi han substituïda per la mitologia del país veí. El País Valencià té moltes desgràcies en al seva història d'ençà que el bon rei En Jaume va fundar els Països Catalans -ja havia conquerit les Illes el 1232-: és un país que no té ni nom -quan tens nom, tens una certa identitat, ni que sigui així, nominal-, ni la llengua que s'hi parla en té, de nom, i fins i tot esforçats historiadors mesetaris diuen que poden demostrar que no existeix, que ens l'hem inventat. Al País Valencià passen moltes coses, algunes de les quals et fan callar quan te les refreguen per la cara, com les porcellanes Lladró o el cantant Camilo Sesto -que a sobre és del meu poble, Alcoi; però també ho era l'Ovidi-. Jaume I va conquerir el País Valencià amb facilitat -les escaramusses posteriors a la seva conquesta són menors-, però tingué dues febleses: dividir els Països Catalans entre els seus fills, cosa que ens ha fet la llesca als descendents, i pactar amb Castella la cosa de les fronteres, creient que estaven entre cavallers.

Sigui com sigui, avui és un dia que cal celebrar. Jo, si fos principatina, el celebraria tant com els valencians, i fins i tot li contaria la gesta a George W. Bush: com s'envaeix un país, com se'l pacifica, com se'l torna a la normalitat... I això amb la nosa dels cavalls i les armadures. Matar moros, però, és un horrible passat, no hi ha dubte, però és que ens hem matat entre religions amb un furor només superat pel furor amb què ens hem matat els de la mateixa religió. Al meu poble, com sap tothom, tenim les festes de moros i cristians, que culminen amb sant Jordi surant en un nuvolet de colors als merlets del castell de mentida de la plaça i matant moros, una conducta ben poc exemplar en un sant, i que deu sobtar els immigrants recents. Tot fa pensar, però, que després del 9 d'octubre del 1238, els moros d'aleshores estaven contents i és ben probable que parlessin català. La del Castillo diu que això ho hauríem d'oblidar perquè no és "lo que nos une" sinó "lo que nos separa". Doncs sí: exactament això. I visca València, companys.