El PSM opina. 13/12/2003

Roba vella

Fa temps amb un amic meu valencià anàrem a dinar a un restaurant de Palma d'aquests més casolans. El cambrer quan va recitar el menú ens va sorprendre quan féu avinent el segon plat. Entre les possibilitats que teníem per triar n'hi havia un que no havíem sentit mai anomenar. Roba vella, ens va dir. Degué veure la nostra cara de mitja perplexitat perquè sense que li ho demanàssim ens va aclarir que aquest misteriós plat no era altra cosa que bullit passat per la pella. En un pla pejoratiu en podríem dir que es tractava d'un plat rescalfat, o si ho voleu en una versió més possibilista: recuinat.

Aquesta setmana també n'hem haguda de menjar, de roba vella. Ens han tornat a recuinar el menú que sempre serveixen. La cosa degué començar dimarts passat al Parlament quan el PP es va quedar tot sol, acompanyat en la penombra d'una abstenció tan lacònica com maquillada per una UM de mel i sucre que aprofita unes mínimes escletxes per dissimular les marques d'unes argolles que la mantenen lligada amordassada al PP, per tant va ser una solitud acompanyada des de la distància, la que va tenir el PP al Parlament quan va voler condemnar el pla Ibarretxe. De totes maneres, la cosa que em preocupa no és que el PP de les Illes Balears es mostri obedient amb les directrius que marca n'Aznar i la seva tropa madrilenya, el que em sembla significatiu és que, en comptes de passar-hi per damunt una mica a l'esbiaixada, de cap de dent, que en diria un amant de les nostres modalitats, ho faci tot fent servir no una pirotècnia ostentosa però inofensiva sinó que defensin la seva moció amb l'apassionament semblant al que fan servir a l'hora de projectar un camp de golf o de senyar dins les verdors precàries de la nostra terra una macroautopista. Em sorprèn que una persona teòricament humanista i que ben bé podria no desentonar dins aquell concepte, potser mitificat, de la dreta europea, com és el cas d'en Joan Huguet, es comporti des de la tribuna parlamentària com un ca de bou i digui coses tan suposadament apocalíptiques com és ara comparar l'esmentat pla sobiranista a la involució militar del 23 F. Crec que hi ha una certa diferència Sr. Huguet, i tota la resta de la guarda del PP, el pla Ibarretxe és, en primer lloc, un debat d'idees, que s'ha de dur a terme en el si d'unes institucions democràtiques i sobiranes, com és el cas del Parlament basc, mentre que la involució militar del 23 F hauria estat, si hagués triomfat, una imposició per la força de les armes i, com és obvi, sense cap mena de legitimitat democràtica. Que vostès -i amb vostès probablement també el PSOE- pensin que els bascos no tenen prou legitimitat democràtica per decidir el seu futur és només una apreciació particular, un punt de vista, tan respectable com vulguin. Que vostès creguin que qui ha de decidir el futur dels bascos és el conjunt de l'Estat espanyol és una mica més del mateix. Ambdues afirmacions són més que discutibles. I crec que és això el que haurien de dir clarament i no anar pel món amollant arguments que semblen cans rabiosos. Parlem una mica de legitimitat democràtica: si filen tan prim i són tan primcernuts en aquest assumpte també s'haurien de qüestionar el poder que tenen vostès per fer una obra que hipotecarà per sempre més Mallorca i que no havien promès a la campanya electoral: em referesc a l'autovia de Sineu-Petra. Potser si els haguessin votat el 90% dels mallorquins, en podrien tenir el consentiment i la voluntat guanyada, però no crec que sigui aquest el cas.

La segona ració de roba vella ens la va proporcionar l'honorari ambaixador del Regne de València que fou convidat a Madrid, a l'antany prestigiós Club Siglo XXI. Ja han tornat a amollar els mateixos fantasmes de sempre: comparar el suposat pancatalanisme de Maragall i Carod amb l'anchluss nazi. També m'agradaria que explicàs amb pèls i senyals, amb dades contrastables i verificables, qui són els «quintacolumnistes locals finançats de forma solapada per les institucions catalanes». Com a president del Govern ens ho hauria de dir, ens hauria d'advertir qui són aquests subjectes que tant ens poden intoxicar. O és potser allò que ningú no sent olor de merda si no en va ple? Potser és ell que alimenta quintacolumnistes - fins i tot alguns amb nocions de rus- pertot arreu i es pensa que tothom és tan poc honorable com ell? Però estam condemnats a menjar roba vella, el mateix menú cuinat i recuinat, avui bullit, demà passat per la pella, demà passat en forma de raola però sempre el mateix. La qual cosa és sinònim de menjar molta morena. P.S. També són dignes de tenir en compte les paraules de Josep Oliver, president de la CAEB, que ara, contravenint totes les hipòtesis apocalíptiques del PP, ha dit que el turisme no ha anat tan malament com s'esperava. I entre les primeres causes del pessimisme ha situat la conjuntura internacional: seqüeles de l'11 de setembre, recessió a Alemanya. Potser haurien d'haver fet pública aquesta anàlisi una mica abans! Aquests també només volen que mengem roba vella.