El PSM opina. 17/12/2003

Santa Bàrbara, que guarda de llamps i trons

Si la meva memòria funciona així com toca, cosa que, a aquestes altures de la meva edat, ja és un privilegi car en escreix per a mi, qualque estona, com més va més veta, paraula, deia, com a artiller forçós, o sia, una mica manco que mitjancer, potser mitja virtut i tot si sucam a fons la taronja del voluntarisme, la recordança em diu que la nostra Patrona Santa Bàrbara va ser el dia quatre del present mes de desembre. Avui, dia catorze del mateix mes, segons el calendari que tenc penjat assuquinetes, és diada de Sant Joan de la Creu. Tot plegat ho venia a dir perquè avui, a Sineu, han inaugurat un esdeveniment amb pretensió anyal, que em sembla s'anomenarà per sempre més «diada de la matança». Del que es tracta és de matar un porc i a continuació obrar-lo públicament. Avui matí, per motius varis, hi he arribat ben gran dia. He vist en Pep Panerer, el batle de la vila, d'UM per a més senyes, que feia els honors a la just acabada d'estrenar Consellera d'Agricultura, l'andritxola senyora Moner, acompanyats per l'ubic senyor Gaspar Oliver, que és bo de veure a causa de la seva alçada física, amb altres dos senyors que no tenia el gust de conèixer. I jo, afina que afina la visual per observar si arribava a veure unes quantes autoritats que hi mancaven amb una evidència claríssima. Al meu humil entendre era de correcció política l'assistència de la mai suficientment ponderada dona Maria Antònia Munar, i del seu seguici més apropat i de superior anomenada, més que res per somriure al personal i fer-se altre pic la simpàtica fotografia amb els porcellins negres de Son Marron, tan fotogènics, tant la Presidenta del Consell de Mallorca com els tendrons i renouers animalets. Del senyor Jaume Matas ja no feia comptes de veure'l, amb tanta ambaixada valenciana, tant discurs al Club Siglo XXI posant els seus mallorquins (hem de poder pensar que és el President de tots) a parir pianos de coa, «quintacolumnistas catalanistas». Jaume «de la Rambla», d'ençà que li conta les pel·lícules el cartagener Zaplana i ell ha provat l'encoixinat flonjo dels sofàs dels despatxos madrilenys, succeeix que el culet li fa ventoseta. Bé, al que anava, a la senyora Munar sí que la hi esperàvem jo i un parell de centenaris més amb camisetes d'Autovia no, fent voltetes pel mercat del «Fossar», més que res per allò de les fotos de premsa de l'endemà, i amb el ferro afegit que el batle del poble és de la seva tropa, una mica, una miseriona del sector crític però poc, com va quedar demostrat dissabte al congrés celebrat devers l'abocador de fems de «Son Reus», a l'anomenat «Parc Tecnològic Mediambiental». No va venir, na Munar. No va gosar venir, es deia pel poble. Va tenir por, es deia pel poble. I això que era el dia adequat per tornar a fer posar un grapat de multes d'aquelles que couen, a la gent que, altra vegada, feia comptes protestar-li a ella, com a cap visible que és, pacíficament, la caparrudesa, la destrossa de petites propietats, la innecessària tudadissa de doblers planificada per una gent molt forastera, apàtrida, interessada, sense entranya (el capital no n'ha tengut mai, d'això), requalificadora de terrenys, especuladora, compradora de terres per tres quan tenen informació privilegiada que d'aquí a mig any valdran deu... I que els he d'anar a contar històries, si vostès ja les saben totes!