Una trista obra de teatre
Sovint, en constatar el que fan o deixen de fer els dirigents
de la fracassada esquerra acomodada que perdé les eleccions el
passat dia vint-i-cinc de maig, ens ha semblat contemplar una comèdia
o una coneguda obra de teatre. Es fa difÃcil de creure que molts
d'aquests especialistes en tantes renúncies i abandonaments
d'idees i principis siguin tan insensibles i restin tan mancats
de receptivitat davant les exigències de la base del Pacte de
Progrés. Si abans de les eleccions del mes de maig no escoltaren
les veus que demanà vem, almanco, una fotografia de tots els
partits del Pacte per a poder visualitzar davant l'elector
d'esquerra la necessà ria unitat de tots enfront la dreta, ara, més
de mig any després de les eleccions, tampoc no arriben a
concretar una plataforma unità ria. Plataforma que, formada per
totes les forces d'esquerra, nacionalistes i ecologistes, hauria
de tenir al costat, igualment, les més diverses organitzacions
socials i culturals de les Illes. Aixà es podria pensar en la
possibilitat de fer front a la dreta de sempre. Però ningú no
escolta el votant i militant d'esquerra. Tothom continua immers
en la particular guerra interna, la que cada burocrà cia té a
l'interior del seu partit.
Durant el mig any que ha passat d'ençà l'ensorrada del Pacte no
hem vist, i ho hem escrit per activa i per passiva, cap anà lisi
del perquè del fracàs electoral de l'esquerra oficial, cap
dimissió dels responsables polÃtics d'aquest fracà s i, menys
encara, un mÃnim de programa electoral comú per a poder anar a
les generals amb un mÃnim de coherència polÃtica i
possibilitat d'èxit. No en parlem del retard a concretar la
plataforma unità ria de totes les forces d'esquerra de les Illes!
Com si estiguéssim contemplant una mala obra de teatre, una comèdia
de fer riure, el PSOE pareix que es conforma amb anar fent,
penjat dels percentatges electorals que els dóna ser un partit
estatal que viu de les rendes de Madrid. Als seguidors de
Zapatero sembla que ja els va bé el que tenen i no volen "diluir-se",
com diuen, en dubtoses experiències que acaben, com hem pogut
comprovar, en continuats fracassos.
I pel que fa als altres partits de l'esquerra oficial, l´únic
que hem vist han estat un parell de reunions dels òrgans de
direcció del PSM i d'EU demanant l'aliança d'ambdós partits,
juntament amb ERC i els Verds, per a anar plegats a les eleccions...
del proper mes de març. Però no s'ha parlat d'un programa
bastit a llarg termini, d'una unitat amb llarga perspectiva. Tot
és molt conjuntural, com de circumstà ncies, per amagar les
vergonyes de la derrota. Evidentment, n'hi ha que ja es conformen
amb aquests gestos. Però nosaltres pensam que si de veritat es
vol vèncer la dreta no basten aquestes declaracions propagandÃstiques
per a la galeria. Són unes afirmacions fetes amb sordina,
porugues, sense à nims d'anar més endavant, mancades d'alè
combatiu. Com si els dirigents del PSM i EU, els mateixos que
s'estavellaren dia vint-i-cinc de maig, no s'atrevissin a comptar
els vots per separat i, per aguantar el cop del proper març,
volguessin dissimular els previsibles resultats amb aquesta
unitat feta com d'amagatois i predicada en veu baixa i amb temor.
Pensam que no és aquesta la millor forma de fer front a l'onada
de vots de la dreta que s'apropa inexorablement. S'han perdut sis
mesos que podrien haver servit per a concretar programes, trobar
nous dirigents no cremats pel fracàs de dia vint-i-cinc de maig,
agrupar el mà xim de forces socials i col·lectius d'esquerra i,
tots plegats, com fan cada dia les plataformes contrà ries a les
autopistes, es podria haver fet feina per aportar més gent a
aquest ampli projecte unitari, nacionalista, ecologista i
d'esquerra tan necessari.
Una amiga meva creu que els minvats esforços que constatam vers
una hipotètica unitat electoral per part de dues de les burocrà cies
fracassades només són cortines de fum, una comèdia, una trista
obra de teatre per a innocents que no contempla de veritat la
lluita per a anar bastint l'ampli programa comú que comentam.
Per a aquesta amiga meva, l´únic que pretenen els que no fan
res per a bastir la unitat enfront de la dreta és... sortir en
els diaris!
|