|
R-E-C-T-I-F-I-C-A-U!
Rotger, conseller d'Educació i Cultura, amb el seu decret va
omplir els carrers de Palma en la I Diada per la Llengua i
l'Autogovern, l'any 1995. Les mesures relacionades amb l'ús de
la llengua catalana a l'ensenyament, anunciades per l'actual
conseller Fiol, ja han provocat una concentració davant el
Consolat de Mar, han mobilitzat una Assemblea per la Llengua i
una Plataforma per l'Ensenyament, i han generat més de vuit-centes
adhesions a manifests en defensa de la llengua i el rebuig de més
de cent cinquanta associacions de pares d'alumnes.
Europa com a escenari per fer sentir la veu dels gairebé onze
milions d'habitants dels territoris de parla catalana, amb la
inclusió del català com a llengua oficial a la nova Constitució
Europea, topa amb la negativa del Govern francès, la tebiesa del
Govern espanyol, i la manca d'entusiasme de la presidència
irlandesa.
Ciutat de Palma, premi de novel·la convocat en català des de
1979, convertit en bilingüe a partir de la pròxima convocatòria.
Televisió autonòmica sense model lingüístic definit, però
amb la intenció declarada de doblar les pel·lícules en «modalitats
balears» o, davant les dificultats tècniques i pressupostàries
que això representa, emetre-les doblades en castellà, però mai
no en «català de Catalunya», que ve a eixamplar el desert
cultural creat pel tancament de Som Ràdio, única de les Illes
Balears que emetia tota la programació en català.
Incentius econòmics o en espècie per trivialitzar, a canvi
d'euros o de dies de vacances, el coneixement de la llengua
catalana, en lloc de promoure'l com a deure per assegurar el dret
dels ciutadans a ser atesos en la llengua que triïn.
Funcionaris més grans de cinquanta anys eximits del deure de conèixer
la llengua pròpia del territori on treballen, decret feliçment
anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears per
discriminatori, però defensat encara pel conseller d'Interior i
el portaveu del Govern.
Institut Ramon Llull, primera iniciativa de col·laboració en
matèria cultural i lingüística entre dos governs autonòmics,
projecte ambiciós que comptava amb el suport d'institucions
estatals, sentenciat a mort no se sap si per manca d'interès o
per incompetència de tots plegats.
Càrrecs que, per una banda, pensen que la política lingüística
del Govern de les Illes Balears ha d'incloure també el castellà
(llengua desvalguda arreu del món com tothom sap) i que, per
altra, en retallen dràsticament el pressupost.
Anunci de regalar el certificat de nivell C de la Junta
Avaluadora de Català als alumnes que acaben el quart curs d'ESO,
sense tenir en compte la realitat sociolingüística d'aquestes
illes i la política nefasta exercida pels que les han governades
gairebé sempre.
Universitat de les Illes Balears, màxima autoritat científica
en matèria lingüística segons estableix l'Estatut d'Autonomia,
relegada al paper de comparsa per la creació d'una Secció Filològica
de l'Institut d'Estudis Baleàrics amb competència en aquesta
matèria.
Tots són motius per venir a omplir la plaça Major en la X Diada
per la Llengua i l'Autogovern el proper dissabte, 29 de maig, a
les 18.00 hores.
|
