|
Caterina Sureda, destituïda per fer-ho bé
Quan a l'estiu del 2003 es va produir el canvi polític arran
de les eleccions autonòmiques, algunes persones amb sensibilitat cultural i
preocupades per la política lingüística van valorar positivament el fet que,
malgrat tot, seria UM qui gestionaria el Departament de Cultura del Consell de
Mallorca: millor UM que el PP, deien; millor un partit nacionalista que no el
partit més espanyolista. Esperaven que la tasca que es desenvoluparia des del
Consell seria un contrapès a la política cultural que executaria el PP des del
Govern. Ben prest, però, aquesta esperança es va veure frustrada. En saber-se
que Dolça Mulet seria la consellera de cultura, més d'un ja va arrufar el nas:
no semblava la persona més adequada per assumir aquella responsabilitat. Dos
anys després, en tenim evidència plena. Per la seva banda, el PP, des del
Govern, va actuar amb astúcia: malgrat que des de la Conselleria d'Educació
iniciava una ofensiva encaminada a liquidar els tímids avenços aconseguits en
normalització lingüística, al capdavant de l'Institut d'Estudis Baleàrics hi
va posar, ni que fos per tapar boques, gestors solvents, preparats i compromesos
amb la nostra llengua i cultura. La consellera Dolça Mulet hauria pogut fer el
mateix que el PP. Quan va començar la legislatura, disposava de tècnics i
professionals que, amb la seva bona feina, haurien pogut compensar les seves
mancances personals. En lloc d'això, però, ha liquidat tot el que ha pogut i
ha convertit la política cultural del Consell de Mallorca en una caricatura patètica.
La cirereta del pastís són les freqüents mostres d'ignorància de la
consellera en compareixences públiques o rodes de premsa. Però això encara fa
riure. El que preocupa de veritat és la deriva clientelista i populista, impròpia
en un Departament de Cultura, el favoritisme en l'atorgament de subvencions a
grups propers o relacionats amb UM, la banalització de la cultura pròpia reduïda
a folklorisme de rebosillo, l'acumulació innecessària d'«assessors» a la
conselleria quan en realitat s'han reduït les àrees de treball (patrimoni
cultural ha passat a Urbanisme, i normalització lingüística a Presidència),
la sequera d'iniciatives ambicioses i de projectes culturals, el tancament sense
motiu del Casal d'entitats de La Misericòrdia, el ball continuat de dimissions
i cessaments en el seu equip, tants i tants despropòsits... i, finalment,
l'anunci de destitució de Caterina Sureda com a directora gerent de la Casa
Museu Llorenç Villalonga.
Dolça Mulet, davant les crítiques rebudes per la seva
nefasta gestió, hauria actuat de manera més intel·ligent si hagués mantengut
na Caterina Sureda en el càrrec i s'hagués aprofitat (com fa el Govern del PP
amb l'IEB) de la seva labor: almenys podria seguir presentant una feina ben
feta, lloada pels professionals, pels mitjans de comunicació i pel públic que
freqüenta les activitats de Can Sabater. Però no, aquesta senyora no sol fer
coses intel·ligents. Com que l'excel·lent professional que és na Caterina
Sureda no ha tolerat que s'utilitzàs l'entitat que gestionava per fer política
partidista i clientelisme barater, la consellera Dolça ha decidit destituir-la.
Na Caterina Sureda ha fet una cosa difícil, que qualsevol que conegui el món
de les lletres sabrà valorar, i és que un espai dedicat a la literatura i la
cultura escrita no s'hagi convertit en la capelleta d'un determinat sector, ni
en una plataforma de suport a determinats creadors en detriment d'altres. Mentre
ella n'ha dut les regnes, la Casa Museu Llorenç Villalonga ha estat un espai
veritablement plural, obert i gens sectari. Deu ser per això que se l'han
carregada.
|
