Alimentar el món
Una de les coses més contradictòries de l'actual sistema
econòmic mundial és l'organització de la producció i distribució d'aliments.
Les imatges d'extrema pobresa es barregen amb els problemes de salut de part
opulenta de la població mundial deguts a l'excés de proteïnes i greixos.
Mentre una part de la humanitat està enfonsada dins la malnutrició els estats
tenen problemes per donar sortida als excedents productius.
En el món d'avui hi ha tres grups poblacionals pel que fa a
l'alimentació: 900 milions de persones dels països desenvolupats tenen accés
sobrat als aliments necessaris; 1.000 milions de persones viuen amb menys d'un dòlar
al dia i 800 pateixen desnutrició crònica; enmig hi ha 4.500 milions de
persones que viuen a països on ni l'Estat ni l'economia funcionen gaire i on la
pobresa està à mpliament difosa.
Aixà i tot, entre 1960 i 2000 la població mundial s'ha
duplicat i han millorat els nivells de nutrició, mentre els preus de l'arròs,
el blat i el blat de les Ãndies han disminuït un 60%. La caiguda dels preus
posa de manifest que la producció d'aliments ha augmentat més que la demanda
efectiva. Es calcula que a hores d'ara es produeix un 110 per cent de les
necessitats mundials d'aliments.
El món ha fet progressos importants en l'augment dels
nivells de nutrició durant els tres darrers decennis. S'ha passat d'una ingesta
mitjana de 2.360 kcal/dia en els anys seixanta a 2.800 kcal/dia a l'actualitat.
On l'augment ha estat més alt ha estat en els països en desenvolupament.
Brasil, Xina, Indonèsia i Nigèria ja han superat les 2.700 kcal/dia (l'Ãndia
encara no). El consum mundial de cereals s'ha duplicat i el consum de carn s'ha
més que duplicat en els darrers trenta anys. És cert, però, que un important
grup de persones segueixen passant penalitats.
La solució segons les grans multinacionals agroquÃmiques
està en els transgènics i en l'increment de l'ús d'insecticides i herbicides.
No entren en les veritables raons de la fam i la misèria. Perquè l'existència
de la fam en el món no és deguda al fet que la humanitat necessiti alterar
l'estructura genètica dels éssers vius per a tenir una major capacitat
productiva. El problema és la desigualtat de renda que no permet a una part de
la gent accedir als aliments. El qui no té doblers queda fora del sistema. L'1%
més ric té tants d'ingressos com el 57% més pobre. Aquà hi ha les raons de
la fam mundial.
L'enginyeria genètica no resoldrà mai el problema de la fam
al món, però pot augmentar molt la inseguretat alimentà ria: entre els riscs
comprovats que poden dur els aliments transgènics hi ha l'aparició de noves al·lèrgies
i de resistències als antibiòtics. Aquest és el cas, pèr exemple, del panÃs
Starlink, que segons l'Agència de Protecció Ambiental nord-americana no és
apte per al consum humà per tenir caracterÃstiques d'alergènics coneguts.
Cosa que no ha impedit la seva distribució com ajuda alimentà ria en països
d'Amèrica Llatina.
Anà lisis detallades indiquen que, a escala mundial, la terra,
el sòl i l'aigua, són suficients i que existeix prou potencial per a fer pujar
els rendiments, de manera que sigui factible la producció necessà ria. Fins ara
els productors han satisfet sempre la demanda efectiva del mercat, però la
demanda efectiva no representa la necessitat total d'aliments, ja que centenars
de milions de persones no tenen diners per comprar els aliments que necessiten i
no generen cap demanda en termes de mercat.
El creixement equilibrat del sector agrari és fonamental en
la reducció de la pobresa i de la desigualtat (set de cada deu pobres del món
viuen a à rees rurals). Però per assolir la sobirania alimentà ria cada paÃs
haurà de cercar polÃtiques agrà ries que representin una opció per promoure
la millora de la nutrició i la salut de la gent. Les grans respostes estan en
una agricultura respectuosa del medi ambient, orientada cap a satisfer les
necessitats alimentà ries de les poblacions i no cap a la generació d'immenses
plantacions de monocultius colonials al servei dels interessos de mitja dotzena
de transnacionals. Les respostes a la fam en el món estan en una millor
redistribució de la renda i de la propietat de la terra, en l'agroecologia i en
l'agricultura ecològica. Produïm a bastament per alimentar el món però no ho
distribuïm justament.
|