El PSM opina. 27/05/2005

Progressistes

Jo no sé si EU s'ha adonat o no de l'error que significa estar, a dos anys de les eleccions, pressionant de forma constant el PSM per obligar-lo a definicions públiques en referència a una hipotètica repetició de la coalició Progressistes. Pens que EU i altres forces de les Illes s'han errat en voler insistir tant. Ho comentàvem recentment amb Gabriel Vicens i Bàrbara Bujosa, i cal dir que coincidíem a valorar com a molt inoportunes tantes crides eixelebrades i, en algunes ocasions, completament forassenyades, d'EU. És prou evident per a tothom que segueixi una mica de prop l'actualitat política de les Illes que la nova direcció i executiva del PSM no tenen, en aquest moment concret, cap pressa per accelerar de forma artificial i cridanera la política de pactes. El PSM sempre ha procurat millorar les seves relacions amb altres forces progressistes i d'esquerra, però és prou sabut que, ara per ara, descarta les nombroses ofertes que fan altres forces polítiques. En aquest moment, la prioritat essencial del PSM en l'àmbit intern consisteix a continuar reforçant el partit, estructurar i impulsar les agrupacions territorials i recuperar i consolidar el caràcter municipalista de l'organització.

En aquests moments, el PSM no veu factible ni aconsellable un pacte similar a Progressistes per a les eleccions autonòmiques i municipals del 2007, així com proposa EU-EV públicament. Aquesta possibilitat està totalment descartada. Tampoc no té intenció de fer pactes bilaterals amb altres forces polítiques, molt especialment si tenen obediència de partits extraillencs.

En tot cas, com em deia Gabriel Vicens, més endavant, i sempre segons la pròpia marxa del PSM, amb el seu calendari i sense atendre a pressions com les actuals, el PSM no nega la possibilitat d'explorar les possibilitats de construir un gran bloc nacionalista (obert, plural i de caràcter progressista) per a estudiar si pot ser realment una alternativa al PP-PSOE. Però la creació d'un bloc nacionalista no té res a veure amb la repetició de Progressistes. Aquest bloc, en tot cas, seria de caire eminentment nacionalista, per l'autogovern, i comprendria més enllà dels mateixos partits polítics d'obediència illenca, ciutadans i ciutadanes compromesos amb les Illes, societat civil, sectors sensibilitzats, etc. I és evident que únicament el PSM està ara mateix capacitat per liderar aquesta gran operació.

Dins aquesta perspectiva... quin sentit tenen els constants «envits» d'EU a repetir Progressistes? Cap ni un. És una mica preocupant veure com la direcció d'EU actua com si pensàs a repetir amb el PSM l'operació que ha portat a terme amb Els Verds, en aconseguir xuclar l'espai polític de l'ecologisme illenc, anul·lant així la continuïtat d'un projecte Verd independent d'EU. Voler repetir amb el PSM l'operació de vampirització que s'ha fet amb Els Verds no té cap mena de lògica. L'històric espai nacionalista del PSM no pot ser engolit així com així, per les bones. Els Verds eren una força amb poca implantació, sense gaire tradició de militància i sense cap mena de representació institucional municipal. Deglutir l'espai verd ha estat relativament fàcil, malgrat la resistència oposada per Margalida Rosselló. Però provar de fer el mateix amb el PSM mitjançant Progressistes, no té sentit. Fer-se seva l'etiqueta nacionalista, neutralitzar un partit amb més de cent regidors, és un a tasca massa complicada i difícil per a EU per molts d'invents electorals que es tregui de la màniga.

En tot cas, les aspiracions del nacionalisme d'esquerra no són simplement electoralistes. Gabriel Vicens i la nova executiva del PSM es neguen a bastir experiments enfocats únicament a la repartició de sous i cadiretes. Per a Gabriel Vicens, en cas que un dia es pogués arribar a concretar un bloc nacionalista, aquest només seria factible si la nostra societat el percep com a necessitat. Aquest bloc hauria de néixer com a demanda de les bases populars. Mai no pot ser organitzat des de les cúpules, des de les burocràcies partidistes, ja que això estaria condemnat al fracàs i no serviria per a la lluita del nostre poble. Seria un simple projecte per a la supervivència de les elits dirigents dels partits, un projecte per a repartir sous i endolls, però mai no serviria per a bastir l'eina de combat i resistència que el nostre poble necessita.