Sobreviure o renèixer?
El tÃtol d'aquest article és el mateix d'un treball escrit
fa molt poc per Miquel Àngel Maria Ballester. En aquest article, el nostre bon
amic encertava quan, parlant d'una hipotètica reedició de la coalició
Progressistes, deia: «Si un eventual acord nacionalista i progressista neix com
una aliança de perdedors, si el ciment unificador és la pura conveniència per
evitar el naufragi i no quedar sense representació institucional, no li veig un
futur gaire prometedor». En el fons aquestes paraules sintetitzen l'opinió de
molts sectors de l'esquerra alternativa de les Illes, de molts col·lectius
sindicals, pacifistes, ecologistes i antisistema que han encapçalat la resistència
al neoliberalisme dominant durant aquests darrers anys. L'antic dirigent de la
LCR i militant de la CGT Llorenç Buades ho ha deixat escrit en nombrosos
articles que es poden trobar anant al web Ixent; Josep Juárez, el dirigent de
la CGT, també ha expressat la seva opinió en aquesta lÃnia.Tothom desitja que
les futures «plataformes» que es puguin constituir siguin horitzontals,
creades des de la base, donant el protagonisme a la societat civil.
Malauradament el debat actual sembla no anar en la lÃnia defensada pels sectors
més dinà mics del moviment antimundialització. Cal dir que, en l'aspecte
purament electoral, els més rà pids en aquests moments són EU i el sector dels
Verds que ha aconseguit aïllar el projecte de moviment verd alternatiu i sense
dependències que preconitzava Margalida Rosselló. Els articles de membres d'EU,
PCE i excarrillistes com Pep VÃlchez omplen les planes de tots els diaris de
les Illes. L'antic secretari general del PCE carrillista, Pep VÃlchez demanava
aquesta aliança electoral en una carta titulada «Progressistes». Abans,
Miquel Àngel Llauger havia mostrat el seu acord amb la direcció d'EU signant
un altre articl e titulat «Un espai d'esquerra verda alternativa». Miquel
Rosselló, precisava totes les condicions del projecte. Un article clarificador,
tot sigui dit, en el qual ens feia veure com l'antiga aliança electoral amb els
Verds només era una tà ctica conjuntural per a passar posteriorment a la
concreció de l'actual projecte.
Tot plegat no seria gens dolent si no fos solament una unió
de circumstà ncies per a salvar els mobles i, també, per què no dir-ho?, les
cadiretes dels dirigents implicats en l'operació. Els militants dels diversos
moviments i col·lectius ecologistes, pacifistes, sindicals i de defensa de la
nostra cultura volen la unitat, efectivament, però una unitat per la base, una
unitat que no tengui res a veure amb maniobres electoralistes.
Aquesta necessà ria unitat per la base és la que sempre es
demana i mai no veiem concretada per part ni banda. Supòs que, en el fons, es
tracta de dues concepcions polÃtiques realment antagòniques: aquelles que
provenen de les burocrà cies partidistes i aquelles altres que, com demanen
homes i dones del tarannà de Llorenç Buades, Miquel Àngel Maria Ballester,
Josep Juárez, Cecili Buele i tants d'altres militants i simpatitzants de
l'esquerra alternativa, el que desitgen és enfortir el protagonisme de la
societat civil. Enfortir la nostra societat enfront la desmobilització a què
sovint aboca la polÃtica de les organitzacions enfeudades a la dreta o als
partits majorità ria de l'esquerra oficial, en cas la socialdemocrà cia
espanyola. Es tractaria de bastir un tipus d'aliances que servissin per a reforçar
el protagonisme del poble, plataformes nacionalistes i d'esquerra útils, com
escrivia Miquel Àngel Maria Ballester, per a «connectar de veritat amb les
necessita ts i demandes socials» de la societat de les Illes. Que després es
poden ampliar aquestes unions per la base a les cúpules renovades de
determinats partits? Ningú no ho nega i, malgrat les provades contradiccions de
l'esquerra de la moqueta, sempre hem donat un suport crÃtic i actiu a
determinats projectes progressistes que s'han fet des de la gestió del sistema,
cas del nostre suport decidit a l'ecotaxa en la passada legislatura.
El nacionalisme d'esquerres es troba en un moment decisiu per
a la seva supervivència i és el moment de de dir el que vol fer en el proper
futur. Una posició que, efectivament, té a veure amb les eleccions de l'any
2007, però també amb la supervivència d'un projecte de defensa del
nacionalisme d'esquerres.
|