Puerto Rico
L'illa de Puerto Rico és l'únic paÃs d'Amèrica de població hispà nica
que mai no ha assolit la independència. En el segle XIX, a diferència de Cuba,
els sectors independentistes sempre foren minoritaris encara que hi va haver
intents d'aixecar-se contra Espanya el 1868 («Grito de Lares») i el 1897. Un
dels seus dirigents més importants fou Ramón Emeterio Betances, que denunciÃ
els autonomistes portoriquenys per acceptar les tÃmides reformes espanyoles.
Arran de la desfeta espanyola del 1898, Puerto Rico va passar als Estats Units,
que aboliren la tardana autonomia concedida per Espanya i governaren inicialment
el paÃs com si fos una colònia mitjançant una administració militar. Es
donava la paradoxa que, a diferència de Cuba, mai no havia sorgit cap corrent
annexionista partidari dels Estats Units abans del 1898. Amb tot, els nord-americans
aviat trobaren col·laboradors, sobretot entre els antics autonomistes, i els
partidaris de Washington esdevengueren majoritaris.
Els més reticents s'organitzaren el 1922 entorn del Partit Nacionalista, que
el 1932 només rebé un 3% dels vots. Malgrat aquest carà cter minoritari, que
s'ha anat constatant en tots els comicis i referèndums, ha persistit un corrent
independentista que ha disposat de figures carismà tiques com Pedro Albizu
Campos, un brillant intel·lectual que esdevengué nacionalista després d'haver
comprovat el racisme present en la societat nord-americana. Aquests
nacionalistes varen esser capaços d'organitzar una gran revolta el 1950, quan
Puerto Rico es convertà en un estat lliure associat als Estats Units. Aleshores,
els independentistes intentaren proclamar la independència i començaren una
lluita que deixà 20 morts, 100 ferits i 3.000 presoners dels nord-americans. El
1952, el Partit per la Independència de Puerto Rico arribà a assolir el 19%
dels sufragis, però posteriorment anà davallant fins a estancar-se entre el 3
i el 5% dels vots.
En els anys setanta, sorgiren dos grups armats, las Fuerzas Armadas de
Liberación Nacional -FALN- (1973) i l'Ejército Popular Boricua-Los Macheteros
(1978). El lÃder més carismà tic d'aquests darrers, el músic Filiberto Ojeda
RÃos, fou mort a tirs per agents de l'FBI el passat 29 de setembre, precisament
el dia que es commemorava el 137 aniversari del «Grito de Lares». Tot i que ja
tenia 72 anys, es trobava malalt i havia renunciat a la lluita armada, la
policia nord-americana el va acorralar amb 20 tiradors d'elit, tres helicòpters,
30 vehicles i 300 agents de suport. Aquest desproporcionat ús de la força ha
provocat nombroses protestes a Puerto Rico. L'antic senador independentista Rubén
BerrÃos ha parlat de «terrorisme d'estat» i fins i tot el governador AnÃbal
Acevedo, del Partit Popular Democrà tic (partidari de mantenir l'autonomia
actual), ha criticat l'FBI. Com ha explicat Biel Florit, en aquest mateix diari
en el seu article del passat 15 d'octubre, l'FBI oferia una recompensa de
500.000 dòlars per la informació que menàs a la detenció d'Ojeda. D'altra
banda, no és la primera vegada que l'FBI és acusada d'excessos en la lluita
contra l'independentisme portoriqueny.
|