|
'El servei d'aigua potable, un servei bà sic'
Article d'opinió de Rafel Sedano, candidat de l'agrupació del PSM-EN de Calvià 
En pocs dies de diferència han coincidit dos fets que posen en evidència el risc que comporta per al benestar social la privatització dels serveis públics que tenen un caràcter estratègic. Per un costat, el desastre del servei de l’aigua potable -a mans de l’empresa privada Fomento de Construcciones y Contratas (FCC)- que ha deixat sense subministrament 10.000 persones residents a diverses urbanitzacions de Llucmajor. En aquest cas el risc ha esdevingut damnificació. L’altre fet, gairebé coincident, és el del propassat 5 de juliol, data en què la Junta de Govern Local de l’ajuntament de Calvià va provar definitivament l’adjudicació de la gestió del servei municipal de subministrament d’aigua potable a l’empresa privada Sorea, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas SA, filial de FCC.
El contracte de concessió tendrà una durada de 50 anys, la qual cosa vol dir que hipotecarà el benestar de les futures generacions del municipi, tant pel que fa al control de qualitat del servei com pel que fa a la manca de control públic de la inflació del preu de l’aigua. El gran negoci que farà l’empresa concessionària s’entendrà millor si tenim present que en el decurs dels darrers anys l’Ajuntament ha invertit diners, que són de tots els contribuents, en obres de reparació de la xarxa de subministrament i infraestructures, encara ara se’n fan a Peguera, i si consideram també que el fet del previsible creixement de població incrementarà el volum de negoci. Quin benefici, en canvi, n’obtendrà, la població? Cap.
Hem de pensar que aquestes grans empreses receptores de les concessions gestionen els serveis públics des de la lògica dels negocis corporatius i que deixen en segon terme el benestar real dels ciutadans. Per altra part, Calvià 2000, el servei municipal que fins ara s’encarregava del subministrament, perd competències i, per tant, funcionalitat. Aquest fet és ben indicatiu del que representa la unitat d’acció, del PP i del PSOE, a favor del neoliberalisme econòmic perquè mentre a Madrid el PSOE aprova mesures legals amb l’objectiu de reduir la despesa pública, el PP completa, a Calvià i a altres bandes, la feina privatitzant serveis municipals.
La trama és clara: després d’una campanya planificada per desprestigiar la funció pública, justificant allò que és injustificable, com és ara el retall salarial dels funcionaris, es procedeix a la privatització de sectors estratègics sanejats que són rendibles perquè obtenen beneficis. No ens enganyem, la privatització dels serveis públics estratègics obeeix als plans traçats per la cobdícia de l’economia neoliberal. Naturalment la preservació de la cohesió social resta supeditada a les previsions de fer bons negocis. Ja sabem quina és la prescripció facultativa del PSOE i del PP: austeritat, desmantellament de la protecció social i dràstica reducció dels serveis públics; tot en benefici de la suposada contraprestació liderada pel sector privat, la de tornar a generar ocupació...de mala qualitat, naturalment.
Aquest és el panorama que trobarem els propers anys, panorama que requerirà un esforç suplementari als futurs gestors públics perquè, com s’ha vist en el cas de Llucmajor, tanmateix ha hagut de ser l’administració pública la que ha hagut d’acudir en auxili dels ciutadans damnificats, en aquest cas la direcció general de consum que se n’haurà d’encarregar de posar ordre i l’ajuntament de Llucmajor que ha hagut de ser qui ha subministrat aigua per mitjà del transport urgent amb camions. És a dir, l’administració pública ha estat la que ha restablert un cert control democràtic -enmig del desgavell- que és el control que representa el millor model de gestió dels drets socials. De cara al futur, a més, haurem d’impulsar, i molt, la implicació directa dels ciutadans, la seva participació, a fi d’incrementar la pressió social per tal de garantir la major quota de benestar possible.
Rafel Sedano. Candidat a batle de Calvià del PSM-EN
|
)
