|
‘Aprimar l'Administració’
Article d’opinió del candidat de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa al Congrés dels Diputats, Miquel Ensenyat, publicat al Diari de Balears 
El Cercle d'Economia de les Illes Balears acaba de presentar públicament el seu manifest a favor d'una Administració pública més racional, concepte que aplaudim la majoria de ciutadans. Com podríem no fer-ho? Malgrat això, el seu president, el Sr. Alexandre Forcades, durant la presentació als mitjans de comunicació, va fer algunes declaracions molt més discutibles.
El Sr. Forcades, per exemple, va comparar el projecte del tren Manacor-Artà amb el projecte de l'Òpera, presentat per Jaume Matas els darrers dies de campanya electoral del 2007. Diuen que les comparacions són odioses, no?
El projecte de l'Òpera fou una idea personal del candidat Matas, que no figurava al programa electoral del PP ni tenia consignació pressupostària i que, a més, es va complicar amb el dubtós procediment de contractació de l'arquitecte. Ben al contrari, el tren de Manacor a Artà és una de les obres considerades prioritàries al Pla Director de Transport de les Illes Balears, aprovat per unanimitat de tots els partits polítics al Parlament de les Illes Balears, després d'un procés de consultes a experts en temes de transport públic. Respon, a més, a un concepte de mobilitat com el que s’aplica als països més moderns i desenvolupats de la Unió Europea. I, a més, compta amb finançament del Govern de l'Estat, en el marc de les inversions previstes a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Tampoc compartim la idea que l'Administració pública de les Illes Balears és “com un gas que es fica a totes les habitacions i ofega la iniciativa privada” i que s'ha de reduir un 30 %, com a mínim. Reconeixem la necessitat de racionalitzar les administracions públiques i de fer-les més eficaces. Hi afegiríem també la necessitat de fer més transparent el sector financer i de regular les remuneracions dels seus directius. I la d’evitar les pràctiques monopolístiques de les grans empreses que es beneficien de la seva posició d'avantatge per pujar els preus de serveis públics essencials com l'energia i les telecomunicacions, per exemple. Estam oberts a qualsevol debat. Però, precisament, per tal d'evitar les malifetes d'alguns empresaris sense escrúpols i les crisis provocades per uns mercats abstractes –però amb noms i llinatges-, cal un sector públic fort, que defensi l’interès general, per damunt dels interessos particulars.
Admetem que l'Administració pública de les Illes Balears no ha estat exemplar, ni molt menys, especialment en la legislatura 2003-2007, de la qual encara coetgen els casos de corrupció i els deutes que arrossegarem més de trenta anys. Però quan es fa la proposta d'aprimar un 30 % l'Administració, un ha de saber –i el Sr. Forcades ho sap- que les administracions públiques de les Illes Balears han patit greus mancances, fruit d'un finançament autonòmic escandalosament deficitari. Els indicadors, de fet, són alarmats. Fins i tot per a l’economia.
Si hem rebut les competències de Sanitat i d’Educació amb un dèficit paorós de personal i de recursos respecte de la mitjana, és legítim preguntar-nos si tenim la mateixa capacitat de retall que altres comunitats. I no oblidem que el 80 % dels nostres treballadors públics ho són de Sanitat, Educació o Benestar Social. Proposar un retall del 30% de l'Administració pública, així, amb abstracte, necessàriament obligaria a retallar de manera dràstica el personal destinat a aquests tres sectors. És això el que proposa el Cercle d'Economia?
Lamentam que les crítiques del Cercle d’Economia, algunes ben legítimes, estiguin impregnades d'una ideologia que s'escampa aprofitant la crisi econòmica, i que defensa que tots els mals neixen del sector públic, quan, precisament, els països que han resistit millor la crisi econòmica són els que disposen d'un sector públic poderós que, fins i tot, ha estat capaç d’entrar en cintura el sector financer. És el cas de Suècia.
I si hem de triar entre el model que ho deixa tot en mans de la iniciativa privada i desprotegeix la població més desvalguda; o el model desenvolupat a Europa, principalment als països nòrdics, basat en la redistribució de riquesa mitjançant un sistema impositiu progressiu i just i que garanteix un bon nivell de serveis públics, francament, optam pel segon.
|
)
