"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 04/11/2001

La curolla de la «Lototrot»

Mentre el passat dilluns llegia en Torres Blasco, pensava quantes coses es poden donar a entendre amb un joc de paraules, i quantes paraules sobren amb un bon parell d'enunciats. Escriure és un art pel qual diuen que els Gèminis són dotats especialment, -li preguntarem al nostre Torres si té algun ascendent geminal- però el que voldria ressaltar és el final de l'article, d'autèntica obra mestre, on després de més de cent paraules dedicades a possibles mocions de censura o de confiança referides al Pacte diu: «Llevan casi tres años, y algunos no les daban ni tres meses»...

Independentment de la tendenciositat de la frase, el que et diu la aquesta frase de l'escrit és que molt de renou, moltes bravates, molt de «vamos a por ellos», però al final qui comana, comana. Aquest és un axioma més vell que la política, i no paga la pena cercar els tres peus al gat. Ja et poden donar de galtades, per davant i per darrera, -el Gabinet Aznar s'està lluint en el tema de les carreteres i els vols interinsulars- ja poden protestar els que mai protestaven, que si tu tens la majoria suficient i ets coherent amb tu mateix, endavant... Mentre no es facin animalades en virtut d'aquesta majoria, ja em va bé.

Ara bé, si per mantenir aquesta hem de fomentar enfermetats clínicament demostrades, més val retornar als quarters d'hivern, tal com insinuava en el seu abrandat estil el meu estimat amic Miquel López i Crespí quan parlava de la concessió d'Antich a Munar de la Lototrot. ¿Val la pena arrossegar la teva ànima en pena pels despatxos sota el risc de caure en la submissió més servil envers un partit polític determinat? No ho sé, no ho podria dir exactament, per la simple raó que un servidor no va ser escollit per trepitjar les moquetes oficials, però què hi farem, diuen que n'hi ha de més ben preparats...

De veritat que és tant important tenir una loteria per a quatre inversors que mantenen les seves quadres per fer negoci amb elles?

Que ningú em digui que som un perfecte desconeixedor del tema, sé que molts dels cavalls que corren són el que els anglesos diuen kind loosers, és a dir els cavalls que sempre perdran però que també tindran una gratificació per part dels guanyadors si el ritme ha estat el suficientment bo com per fer un excelent temps. Que molts dels propietaris vénen de família pagesa, en som conscient. Però també és veritat que bastants dels actuals propietaris són, senzillament, inversors que es dediquen a altres negocis i que tenen el cavall com a diversió i una futura font d'ingressos. Res més. Poques quadres tenen beneficis al cap de l'any, i són molt poques les que deixen escapar els triomfs a altres. Sol ser un món tancat i que viu un esplendor artificial, molt artificial. És un resplandor polític, un malintencionat regal del Consell de Mallorca -i més que del Consell, d'una part d'aquest organisme- envers les famílies que es dediquen a aquest noble esport.

Però aquesta petita follia equina no hauria d'afectar a tots els mallorquins. Seria totalment forassenyat que una petitíssima part de la pagesia mallorquina -en el molt benentès que els propietaris siguin tots pagesos- es veiés beneficiada per una mesura que afectarà a gairebé tots els habitants d'aquesta terra, de manera directa o indirecta, tant se val. Vol el CIM aconseguir beneficis pel trot i que tots estiguem orgullosíssims de Son Pardo o Manacor? Idò en comptes de plantejar-se comprar Raixa a un preu ridículament alt que remodelin els dos hipòdroms, que els posin gespa, un bon restaurant, critériums internacionals de qualitat a l'estiu, nocturnes-nocturnes i no el que hi ha ara... En fi, una sèrie de coses que l'afeccionat de veritat agraïria molt més que els guanys d'una freda màquina que potser podria arribar a ésser perillosa pels seus propis fills. La potenciació i subvenció de carreres menors a altres llocs de l'Illa també seria una mesura encertada -per quan una carrera de trot al Ponent de Mallorca?-, i engrescadora per a una potencial afició desconeixedora d'aquest estimat esport.

Però no pel que ens volen fer passar, que posats a potenciar vicis i malalties podriem escollir-ne d'altres, potser més perilloses però més rendibles, o no?

Recordi el lector que la gran afició dels mallorquins de final de segle no era el trot, sinó les cartes, arribant-se a jugar moltes hores, diners i patrimonis. Fins i tot la dona.

Moltes gràcies.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: