EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
Els humans construïm la nostra identitat a través de les fites. Les geogràfiques, indiscutiblement. Però també les cronològiques. I dins la mesura humana, 40 anys són una certesa contundent. Incontestable.
Ja han passat 40 anys, d'aquell 18 de febrer de 1976, en què es presenta públicament el manifest fundacional del Partit Socialista de les Illes (PSM, a partir del 77), una alternativa política que es fixa objectius ben llampants: el socialisme autogestionari, la unitat socialista i sindical, i l’autodeterminació de les Illes Balears exercida a través de l’autonomia.
Només tres mesos després de la mort del dictador, la il·lusió i la passió dels joves fundadors s’enfrontava als obstacles d’una època encara massa difícil: la democràcia només era un somni, el català continuava restringit a usos domèstics i familiars, no existia el divorci, el paper de la dona continuava essent subsidiari, l’adulteri era castigat amb penes de presó, la cultura era bandejada i banalitzada, macroprojectes urbanitzadors amenaçaven els indrets més emblemàtics, el servei militar era obligatori i una base militar americana coronava la muntanya més alta d’un país massa petit...
No era fàcil, no. Però era imprescindible. Havia arribat el moment de la represa. Una represa encara vacil·lant, però que havia d’entroncar necessàriament amb la llarga tradició del mallorquinisme polític: l’exemple i el mestratge d’Emili Darder, Guillem Forteza, Joan Estelrich o Alexandre Jaume varen ser els fars d’una singladura incerta però ferma.
Ara, quaranta anys després, el PSM ha esdevingut un partit plenament consolidat en el país, l’instrument més vàlid del sobiranisme polític de tota la història de Mallorca i la referència necessària per a l’articulació de l’espai sobiranista i de progrés. Amb una travessia, això sí, no sempre plàcida. Ans al contrari, la història del PSM s’ha escrit en moltes ocasions contracorrent, superant crisis i situacions difícils, remuntant crítiques i incomprensió, renunciant a les dreceres i als camins planers, amb els peus a la terra i els ulls a la línia de l’horitzó i, sobretot, gràcies a l’esforç i les conviccions insubornables d’uns homes i d’unes dones que no han conegut la renúncia ni el cansament i que no han defallit mai en la lluita.
El PSM, una organització mallorquina no subordinada a cap altra àmbit de decisió superior, ha volgut i ha sabut travessar aquests 40 anys al costat dels col·lectius més dinàmics de la societat civil, amb una aposta clara per l’honestedat i les noves formes de fer política, i amb una accentuada vocació de proximitat i de servei a la ciutadania, que s’expressa de manera incontestable en la seva convicció municipalista i en la seva acció de govern.
Contemplant aquests primers 40 anys d’història podem assegurar que el PSM ha estat capaç de donar veu a aquestes sensibilitats: la justícia i els drets socials, la protecció del medi ambient i el territori, i la vertebració del país. No em direu que no hagi valgut la pena.
Teniu a les mans el llibre PSM 40 anys. La llavor que germina, la reedició i continuació d'aquella primera part que publicàrem amb motiu del 30è aniversari –Els primers 30 anys. PSM 1976-2006. Hi hem volgut manifestar, sobretot, el nostre millor tribut a les generacions que ens han precedit: donar a conèixer la dimensió del seu esforç, però, per damunt de tot, la lucidesa dels seus plantejaments; l’avanç imparable del progrés i la raó; els fruits de la llavor que sembraren; l’èxit de la seva història...
L’aniversari del PSM és cada any temps de memòria, de reconeixement, de gratitud, de nostàlgia... Enguany, però, en una fita tan rodona, ha de ser, a més, temps de reafirmació del compromís.
«El PSM és l'instrument més útil de tots els disponibles
per fer possible el meu projecte de país»
Aquestes són les paraules amb què Damià Pons expressà amb passió la vigència del projecte.
Així doncs, vull aprofitar l’avinentesa per fer un merescut i sentit reconeixement a totes i cadascuna de les dones i dels homes que han treballat per aquest projecte que tot just ha fet quaranta anys. Aquest viatge no hauria estat possible sense la il·lusió i el compromís dels militants, simpatitzants, batles, regidors, diputats, consellers, candidats, voluntaris... els superherois –moltes vegades anònims– d'aquesta història. Diuen que no hi ha ningú imprescindible. No ho cregueu: tots ho som.
Per molts d’anys!
Isabel Busquets Hidalgo
Secretària general del PSM-Entesa
|