"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 20/01/2002

Jutges, fiscals i altres criatures de mà peluda

Crec que si hi ha algun estament que s'ha respectat, i molt, ha estat el judicial. Gaireb√© tant o m√©s com la Corona, que ja √©s dir, si no fos – com tot sabem– que √©s de mel i sucre. Per tant, m√©s m√®rit encara. Per√≤ deixem la monarquia i la sang blava per al paper couch√© i tornem a la q√ľesti√≥ que ens afecta avui: la just√≠cia. Si hi ha una cosa precisament que ens distingeix – i aquest plural ¬ęens¬Ľ t√© un sentit europeista, vaja de m√≥n dit civilitzat– de les rep√ļbliques considerades bananeres √©s l'estament judicial que, com si fossin √©ssers sobrehumans, dicten sent√®ncies a tort i a dret, per√≤ totes m√©s rectes i emmidonades mai. Indiscutibles i acatades. I aix√≤ malgrat el paper que juga el Fiscal General de l'Estat, que procura netejar de palla i pall√ļs qualsevol assumpte que pugui ferir o resquillar les honorabilitats m√©s √≠ntimes – si s'estrevengu√©s el cas– dels membres del govern de l'Estat. Per ventura en Josep Piqu√© i en Jaume Matas – compte que tenc ben present tamb√© el precepte de la presumpci√≥ d'innoc√®ncia– algun dia, en escriure les seves mem√≤ries, si √©s que s√≥n capa√ßos de tenir-ne, li dedicaran una p√†gina gaireb√© d'agra√Įment. Per√≤ aix√≠ i tot, la submissi√≥ al que dicten els togats √©s admirable. Ning√ļ no gosa a no acatar una sent√®ncia, senzillament, com a molt, la troben inoportuna.

Tanmateix, en un mateix boldr√≥ de temps, han passat coses que no s√© si ens faran perdre aquesta visi√≥ id√≠l¬∑lica i venerable que tenim amb els agents de la judicatura. Crec que ja dins aquest any nou, no fa gaire, va dimitir i se'n va anar a ca seva – no s√© si era jutge o fiscal– un important magistrat de la cort francesa, cosa si m√©s no significativa, com a m√≠nim a nivell simb√≤lic, perqu√® Par√≠s porta l'estendard d'haver impulsat la separaci√≥ dels tres poders: el legislatiu, l'executiu i el judicial. Les raons per les quals el magistrat tri√† camins m√©s buc√≤lics per passar l'estona foren, segons vaig sentir en algun informatiu, que n'estava cansat, que la cosa – i la cosa vol dir la just√≠cia– s'havia polititzat molt i que no en volia saber res. No √©s morralla aix√≤, no, s√≥n paraules majors! (No m'agrada el terme polititzat perqu√® hi ha una tend√®ncia – i crec que √©s poc saludable des del punt de vista democr√†tic– a estigmatitzar i fins i tot a satanitzar les persones que es dediquen a la pol√≠tica, ¬ęels pol√≠tics tenen la culpa¬Ľ ¬ęaix√≤ no m'interessa perqu√® √©s pol√≠tica¬Ľ s√≥n frases que supuren una evasi√≥, un no comprom√≠s, un menfotisme desil¬∑lustrat,).

Curiosament, aqu√≠ tres magistrats – ja s√© que han estat durament criminalitzats per l'acte que han com√®s– han concedit un perm√≠s penitenciari a un presumpte narcotraficant, que ell ha aprofitat c√†ndidament per fugir. M√©s enll√† de ser una contradicci√≥ immensa amb la doblerada que se gasten en prevenci√≥ i tractament de drogues, ning√ļ no evitar√† que la gent pensi que no deixa de ser una ¬ęcoincid√®ncia casual¬Ľ el fet que aquest perm√≠s s'atorgui pocs dies abans d'iniciar-se el judici. No cal ser m√©s expl√≠cits, tothom pot suposar, si m√©s no davant un tasser de caf√®, que aquests magistrats sense acollir-se a un pla de jubilaci√≥ anticipada poden tenir unes bones velleses. I aix√≤ √©s greu! Perqu√® no fa altra cosa que confirmar aquella dita de ¬ęqui t√© bo vola i qui no en t√©, rodola¬Ľ. Tu estafes una pixerada a hisenda i ja et posen blau, en canvi, d'altres sembla que han desfalcat milionades i sembla que en surten m√©s baratet.

Per ventura, totes aquestes curolles m'han vengut amb un pic al cap. Per√≤ no deixa de ser tamb√© curi√≥s l'hora en qu√® s'ha sabut que l'ecotaxa ja √©s legal. En un moment en qu√® es respiren aires de vaques magres vers la nostra principal ind√ļstria. Malgrat els somriures del president, jo no s√© si la process√≥ li va per dedins, tenc por que no sigui una arma de doble tall i que el govern aut√≤nom pateixi una erosi√≥ tant si l'aplica, ara que t√© mans lliures per fer–ho, com si no l'aplica, ara que sortiran tots els hoteleres vestits de drapaires afamegats tot clamant que s'acosten les plagues d'Egipte i que ja ensumen les faldilles a l'Apocalipsi. Per ventura tot s√≥n bubotes meves i del populatxo i davant tals circumst√†ncies hagem de dir fredament i agn√≤stica all√≤ de ¬ędura lex, sed lex¬Ľ.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: