|
Crisi o orgia?
Bon dia lector, tot esperant que s'ho hagi passat bé a les
festes de Sant Sebastià si sou de Ciutat o de Sant Antoni pels
qui som de Part Forana, els voldria fer avinents un parell de
reflexions que m'han vengut al cap aquests dies. Com a fil
conductor d'aquestes tenc la premsa, element fonamental per a
qualsevol articulista: devem ser els únics éssers humans
d'aquesta terra -que en Toni Serra titllà en el seu dia d'«inexistent»-
que llegim el que escriuen els altres per després dir la nostra.
Trist, però cert. Servidor demana disculpes per la digressió, i
comença els apunts periodístics en sí.
El propassat cap de setmana sortia un titular a grans fonts en un
conegut rotatiu d'aquesta illa: «Les vendes a alemanys han
caigut un 40%, amenaçant la pervivència de diverses immobiliàries».
Rebut el primer missatge, un després continuava i seguia llegint:
«...algunes agències tanquen per la seva mala planificaciò o
expansió incontrolada»...Per tant, ja començam a matisar la
informació inicial: no és que hi hagi una caiguda de demanda
catastròfica pels grans beneficiaris del descontrol
pressupostari d'alguns ajuntaments d'aquestes Illes, sinó que la
davallada de demanda - que hi és, no ho negaré - provoca un
efecte de gran crisi per la poca previsió d'alguns, incapaços
de baixar preus o estrènyer's el cinturó. Prosseguia la
informació fent una entrevista-sondeig als principals operadors
del sector immobiliari, els quals afirmaven taxativament que
tancarien aquells que no haguessin sabut administrar els
fabulosos guanys que s'han donat a l'illa en els darrers deu anys.
Que s'havien generat els suficients recursos i marginals
d'inversió com per a poder passar una temporada sense tanta
demanda. També incidien en la qüestiò -i sense cap vergonya,
un no arriba a saber on comença la sinceritat i on comença la
prepotència en segons quines declaracions- de que bé, que a les
Illes «s'havia construït massa» en els darrers temps, i que
per això el que en el passat hagués estat un repunt del sector
ara es viuria com una crisi...
Personalment, m'admira però a la vegada em cau com un cop al
fetge llegir aquestes declaracions. M'admira perquè a la fí algú
deixa de fer l'hipòcrita i diu les veritats com feia temps que
no es deien al món immobiliari, però a la vegada em cuen
malament perquè és d'un cinisme supí dir que clar, el culpable
de que ara estiguem així no és ningú més que l'Administraciò
per deixar-los fer salvatjades paisatgístiques en un temps
record, que ara els poders locals haurien de pensar en el sector
ja que aquest comença a estar malament...
Vaja, que encara els haurem de donar un premi en forma de
subvencions per a la reconversió industrial -temps al temps, que
de més verdes en maduren- als que ens han destrossat l'illa per
sempre i s'han embutxacat unes més que generoses xifres en
aquests anys. Com diria Federico Trillo-Figueroa, «manda ...».
I perdonin, però realment la súplica d'ajut, demanada per qui
la demana, és realment escandalosa. Cap administració es pot
fer responsable de la mala planificació empresarial i en aquest
cas sectorial quan ja s'han donat totes les facilitats del món
en forma de permisos i llicències que en un altre país no
s'haguessin concedit amb tanta alegria com s'ha fet aquí. De
fet, el president dels constructors va declarar fa uns mesos que
era veritat, que s'havia construït en un o dos anys el que abans
es construïa en deu. Per tant, si alguns dels xiringuitos que
havien sorgit sense cap control en la seva solvència i gestió
en aquesta illa durant aquests anys se'n van a l'aigua, doncs serà
un efecte normal de la pèssima planificació empresarial,
normalment portada per yuppies que per regla general eren uns
desconeixedors del sector, i que només veien en aquest un camp
on guanyar molts de doblers en poc temps. Tota crisi té aixó,
que la suporta el qui ha fet un treball de contenció i
d'administració de caixa intel·ligent, mentre que els
damnificats solen ser, per regla general, aquells que no han
previst un futur més negre o que senzillament, no han previst
res de res. Ara, amb el consentiment de la moratòria i
l'aprovació de l'ecotaxa, més pelut serà construir, i podria
ser que algun pes pesant immobiliari fes fallida. A nivell
personal em sabrà greu per les persones que fan feina a les
empreses en bancarrota, però no perdré un minut de sòn pels
exdirectius. Per coherència. Ningú, que jo sàpiga, no plora
per qui ha arrassat ca seva. Moltes gràcies.
|
