"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 22/01/2002

Crisi o orgia?

Bon dia lector, tot esperant que s'ho hagi passat bé a les festes de Sant Sebastià si sou de Ciutat o de Sant Antoni pels qui som de Part Forana, els voldria fer avinents un parell de reflexions que m'han vengut al cap aquests dies. Com a fil conductor d'aquestes tenc la premsa, element fonamental per a qualsevol articulista: devem ser els únics éssers humans d'aquesta terra -que en Toni Serra titllà en el seu dia d'«inexistent»- que llegim el que escriuen els altres per després dir la nostra. Trist, però cert. Servidor demana disculpes per la digressió, i comença els apunts periodístics en sí.

El propassat cap de setmana sortia un titular a grans fonts en un conegut rotatiu d'aquesta illa: «Les vendes a alemanys han caigut un 40%, amenaçant la pervivència de diverses immobiliàries». Rebut el primer missatge, un després continuava i seguia llegint: «...algunes agències tanquen per la seva mala planificaciò o expansió incontrolada»...Per tant, ja començam a matisar la informació inicial: no és que hi hagi una caiguda de demanda catastròfica pels grans beneficiaris del descontrol pressupostari d'alguns ajuntaments d'aquestes Illes, sinó que la davallada de demanda - que hi és, no ho negaré - provoca un efecte de gran crisi per la poca previsió d'alguns, incapaços de baixar preus o estrènyer's el cinturó. Prosseguia la informació fent una entrevista-sondeig als principals operadors del sector immobiliari, els quals afirmaven taxativament que tancarien aquells que no haguessin sabut administrar els fabulosos guanys que s'han donat a l'illa en els darrers deu anys. Que s'havien generat els suficients recursos i marginals d'inversió com per a poder passar una temporada sense tanta demanda. També incidien en la qüestiò -i sense cap vergonya, un no arriba a saber on comença la sinceritat i on comença la prepotència en segons quines declaracions- de que bé, que a les Illes «s'havia construït massa» en els darrers temps, i que per això el que en el passat hagués estat un repunt del sector ara es viuria com una crisi...

Personalment, m'admira però a la vegada em cau com un cop al fetge llegir aquestes declaracions. M'admira perquè a la fí algú deixa de fer l'hipòcrita i diu les veritats com feia temps que no es deien al món immobiliari, però a la vegada em cuen malament perquè és d'un cinisme supí dir que clar, el culpable de que ara estiguem així no és ningú més que l'Administraciò per deixar-los fer salvatjades paisatgístiques en un temps record, que ara els poders locals haurien de pensar en el sector ja que aquest comença a estar malament...

Vaja, que encara els haurem de donar un premi en forma de subvencions per a la reconversió industrial -temps al temps, que de més verdes en maduren- als que ens han destrossat l'illa per sempre i s'han embutxacat unes més que generoses xifres en aquests anys. Com diria Federico Trillo-Figueroa, «manda ...». I perdonin, però realment la súplica d'ajut, demanada per qui la demana, és realment escandalosa. Cap administració es pot fer responsable de la mala planificació empresarial i en aquest cas sectorial quan ja s'han donat totes les facilitats del món en forma de permisos i llicències que en un altre país no s'haguessin concedit amb tanta alegria com s'ha fet aquí. De fet, el president dels constructors va declarar fa uns mesos que era veritat, que s'havia construït en un o dos anys el que abans es construïa en deu. Per tant, si alguns dels xiringuitos que havien sorgit sense cap control en la seva solvència i gestió en aquesta illa durant aquests anys se'n van a l'aigua, doncs serà un efecte normal de la pèssima planificació empresarial, normalment portada per yuppies que per regla general eren uns desconeixedors del sector, i que només veien en aquest un camp on guanyar molts de doblers en poc temps. Tota crisi té aixó, que la suporta el qui ha fet un treball de contenció i d'administració de caixa intel·ligent, mentre que els damnificats solen ser, per regla general, aquells que no han previst un futur més negre o que senzillament, no han previst res de res. Ara, amb el consentiment de la moratòria i l'aprovació de l'ecotaxa, més pelut serà construir, i podria ser que algun pes pesant immobiliari fes fallida. A nivell personal em sabrà greu per les persones que fan feina a les empreses en bancarrota, però no perdré un minut de sòn pels exdirectius. Per coherència. Ningú, que jo sàpiga, no plora per qui ha arrassat ca seva. Moltes gràcies.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: