"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/01/2002

Bellesa oculta (II)

Fa quasi dos anys vaig escriure un article titulat Bellesa oculta, en el qual tot parlant de la flor d'ametler, bellesa evident i ef√≠mera, vaig dir que aquest arbre ens ofereix, als iniciats en les arts pageses i tamb√© als bons observadors de la natura, una altra bellesa sublim, oculta aquesta, i que no √©s altra que la que precedeix immediatament la floraci√≥; √©s la bellesa de la brostada, deia, fa dos anys, que just en aquests moments ¬ępodreu observar com les tanyades i els branquillons s'inflen ufans, com els pits d'una partera¬Ľ, i encara hi afegia m√©s coses, si l'ametler est√† ben exsaquellat i t√© tanyades joves, podreu observar, a vegades ajudats per la inclinaci√≥ de la llum solar, no nom√©s aquesta ub√®rrima vigorositat que traspuen les branques ‚ÄĒsemblant a la tensi√≥ que ens ofereix el Mois√®s de Miquel √Ängel, o a La Qu√†driga, poema de G. Alomar‚ÄĒ sin√≥ tamb√© un cromatisme que, entre verd√≥s i vermellenc, les tanyades joves insinuen.

Si ara he tornat a treure el tema no √©s perqu√® m'hagi afeccionat a les reiteracions sin√≥ perqu√® una amiga meva que lleg√≠ l'article em va dir que a partir d'aquell moment, en arribar l'√®poca, es fixaria en aquesta nova observaci√≥ que jo proposava. Ara, per si d'ac√†s encara llegeix els meus escrits, √©s l'hora de copsar aquesta bellesa oculta, aquesta bellesa dif√≠cil, aquesta bellesa que no √©s de postal, ni de souvenir, per√≤ per ventura per aquesta mateixa ra√≥, √©s molt m√©s golosa i ll√®pola, molt m√©s sublim. Fixau-vos-hi, en els ametlers, semblen cossos de vint anys, tensos, el√†stics, juganers, que exhibeixen imp√ļdics les potencialitats vitals sobre l'arena d'una cala verge i rec√≤ndita. Deixau per als turistes badocs i altres assimilitas, tot citant Costa i Llobera, ¬ęles buidors lluentes¬Ľ de les flors ef√≠meres, per a ells ¬ęla coloraina, l'oripell, pomposos tresors de la mis√®ria!¬Ľ.

Llavors vaig escriure, ¬ęper√≤ la sensaci√≥ de ser pocs els ungits que ho copsen t'atorga, no s√© per quines cinc-centes, una sensaci√≥ de privilegi elitista. Potser √©s innata, aquesta sensaci√≥ en la ra√ßa humana, potser √©s la derivaci√≥ a una escala m√©s racional de la ruda llei del m√©s fort que estructura les comunitats dels altres animals. Els nins que duen a escola l'objecte m√©s prohibit o m√©s estrany se senten privilegiats. El privilegi dels rics consisteix a no freq√ľentar els llocs dels pobres: viuen a barris inaccessibles, van a espectacles cars, viatgen a pa√Įsos llunyans, estiuegen...¬Ľ Tanmateix, vaig declarar i declar encara, que no sent enveja per aquests privilegis de rics, que no √©s als meus ullons altra cosa que oripell i coloraina, sin√≥ all√≤ que m'agradaria posseir i compartir √©s la bellesa oculta que encarna una simfonia o tenir la ment preclara per poder ajudar, bra√ß amb bra√ß, colze amb colze, a complir amb la missi√≥ de poeta que Gabriel Alomar explicita en el seu poema El Geni.

Tanmateix pel que veig aquesta no √©s una aspiraci√≥ de la majoria de gent. La gent comuna es decanta per la rima f√†cil, pel rodol√≠ estult, es conforma en la contemplaci√≥ ef√≠mera, fugissera i evident de la flor d'ametler ‚ÄĒtanmateix la immensa majoria d'aquestes flors no arribaran a ser mai fruits‚ÄĒ i en canvi menyst√© o ignora, per des√≠dia o prejudici, l'essencial, no tan cridanera, bellesa de les tanyades ub√®rrimes ‚ÄĒque signifiquen i han significat sempre la continu√Įtat de l'arbre, que en marquen la bona salut, que s√≥n la garantia de futur, perqu√® any rere any, m√©s abundants o m√©s migrats, els esplets es succeeixin, la fruita arribi al nostre sarr√≥‚ÄĒ.

Tamb√© √©s sorprenent que ef√≠meres, fugisseres i no vull dir negar que relluents i est√®tiques manifestacions ‚ÄĒcom la flor d'ametler, que no arriba a substanciar-se en fruit‚ÄĒ sobre normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica, que mai no han passat de la categoria d'oripell i coloraina, fetes per partits i l√≠ders, en el fons, d'obedi√®ncia i depend√®ncia estatal enlluernin o obnubilin gentils ‚ÄĒen el terme b√≠blic de la paraula‚ÄĒ i, tamb√©, ments considerades (o autoconsiderades?) preclares i, en canvi, ignorin, com a m√≠nim, aquests mateixos, per neglig√®ncia, turpitud o prejudici intencionat, la continuada, callada ‚ÄĒcom la de la bellesa de les tanyades‚ÄĒ i abnegada tasca que els de sempre o quasi els de sempre, des de l'altruisme m√©s actiu o des de les distintes talaies de responsabilitat que la vida li han conferit, duen a terme.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: