"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/12/2001

El patinet revolucionari

Si Palma no fos una ciutat girada damunt davall, si no mostràs, impúdica, les seves interioritats viscerals, si avançar pel perímetre de la murada endins no fos alguna cosa més refinada que una senzilla carrera d'obstacles, si no fos així, Palma podria ser la ciutat elegida, si n'hi havia d'haver alguna més enllà del reialme d'Amèrica, per presentar urbi et orbi el nou invent destinat a revolucionar el món de la mobilitat humana: el famós patinet autopropulsat.

L'Ajuntament podria organitzar una festa colenda, amb pagesetes i rebossillos, gegants i fabiolers, murtra i alfabeguera, gegants i caparrots, personatges de rondalla i de Disney, com els que es podreixen dins les propietats d'un parent d'un regidor de Palma, després d'haver tornat a desfilar, com un plat de faves rescalfades, per les popularíssimes festes de Son Ferriol o de Sant Jordi. Però tornem a la festa, també hi anirien les primeres autoritats de la ciutat, enramellant amb cintes amb la senyera, amb pegats blaus o morats, i la bandera que duen al cor —rojo i gualda— el recorregut inicial d'aquesta enèsima meravella de la ciència i de la tècnica, que si calgués haurien fet pràctiques d'equilibri qualcant, a les fosques per Son Pardo, d'amagat de dona Maria Antònia, no fos cosa es volgués apuntar a la bauxa, damunt el cabriol que, adhoc, el regidor d'esports s'hauria autollogat per això de no fer les miques fora del propi plat. I fins i tot, pagarien una petita comissió a en Toni del Olmo, no perquè els rellogàs les hamaques —que ara tanmateix a Can Picafort no les poden fer servir perquè fa fred però serien un poc incòmodes per seguir l'esdeveniment i no n'hi hauria per tothom— , sinó per manllevar-li l'assessor d'imatge de la processó de Santa Margalida, que sempre queda pomposa. I qui sap si també es podrien organitzar uns petits jocs florals on els intel·lectuals in-orgànics de la ceba o del porro, que a vegades, segons com i on escriuen no s'acaba de conèixer bé —és a dir, aquells que, entre altres coses, no han acabat mai d'organitzar la seva obra i ningú no els ha besat la mà en públic, la qual cosa fa que es trobin més que legitimats per esperonejar a dreta i esquerra, sobretot cap a l'esquerra – on les mitges veròniques són més aplaudides– ; però que d'amagat els han passat la mà per l'esquena, no perquè fossin ells, ni per comprar-los la paraula o el silenci —que a vegades és més car— sinó perquè tenen la millor espinada que mai no s'ha imaginat als Països Catalans i a l'Espanya dels pasdobles. Idò aquests intel·lectuals sense projecció exterior restarien molt autocomplaguts que els fessin mantenidors de l'esdeveniment i qui sap si podrien anar al costat de JM Rodríguez que megàfon en mà —llogat a preu de canari jove, en secret però, a en Tolo Güell, no fos cosa que el d'en Càmara estàs rovellat o els fes un sabotatge— tot fent veure que miren pel poble i que no tuden els doblers en vats de llum i de so, idò de tal manera —com un don Quijote i Sanxo Panza postmoderns—, podrien, avançat Avingudes amunt, Avingudes avall, debanar el discurs i espargint, per orgasme de la multitud els fulls llegits, que serien recollits entre empentes i estirades de cambuix, tot confonent-ho amb les lletres de les cançns d'en Sergio Dalma. Però justament Palma es troba amb les butzes a l'aire i, encara no han acabat a un cap, i ja es tornen a posar-la a sargir per l'altre i les campanes han deixades de sonar, per competència deslleial amb els compressors i les excavadores. I tanmateix, ajornar-ho no seria possible perquè a partir del setembre qui ve —segons fonts ben informades i que mai no s'erren— no hi haurà una data buida per a donar a bast a tanta inauguració, ni forn que pugui fer mitja dotzena de coques en verdura, per convidar els quatre incondicionals que ho anassin a veure. I tampoc no seria molt estètic perquè es veu que aquest patinet aniria molt a la quantra d'aquestes faraòniques obres ja que reduiria els problemes d'espai dels cotxes i llavors què en faríem amb tant d'aparcament subterrani —criar-hi xampinyons?— tudat. I tal vegada tampoc no seria possible perquè moltes vegades aquests invents són com a bombolles de sabó.

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: