El patinet revolucionari
Si Palma no fos una ciutat girada damunt davall, si no mostrĂ s,
impĂşdica, les seves interioritats viscerals, si avançar pel perĂmetre
de la murada endins no fos alguna cosa més refinada que una
senzilla carrera d'obstacles, si no fos aixĂ, Palma podria ser
la ciutat elegida, si n'hi havia d'haver alguna més enllà del
reialme d'Amèrica, per presentar urbi et orbi el nou invent
destinat a revolucionar el mĂłn de la mobilitat humana: el famĂłs
patinet autopropulsat.
L'Ajuntament podria organitzar una festa colenda, amb pagesetes i
rebossillos, gegants i fabiolers, murtra i alfabeguera, gegants i
caparrots, personatges de rondalla i de Disney, com els que es
podreixen dins les propietats d'un parent d'un regidor de Palma,
després d'haver tornat a desfilar, com un plat de faves
rescalfades, per les popularĂssimes festes de Son Ferriol o de
Sant Jordi. Però tornem a la festa, també hi anirien les
primeres autoritats de la ciutat, enramellant amb cintes amb la
senyera, amb pegats blaus o morats, i la bandera que duen al cor
—rojo i gualda— el recorregut inicial d'aquesta enèsima
meravella de la ciència i de la tècnica, que si calgués
haurien fet prĂ ctiques d'equilibri qualcant, a les fosques per
Son Pardo, d'amagat de dona Maria Antònia, no fos cosa es volgués
apuntar a la bauxa, damunt el cabriol que, adhoc, el regidor
d'esports s'hauria autollogat per això de no fer les miques fora
del propi plat. I fins i tot, pagarien una petita comissiĂł a en
Toni del Olmo, no perquè els rellogàs les hamaques —que
ara tanmateix a Can Picafort no les poden fer servir perquè fa
fred però serien un poc incòmodes per seguir l'esdeveniment i
no n'hi hauria per tothom— , sinó per manllevar-li
l'assessor d'imatge de la processĂł de Santa Margalida, que
sempre queda pomposa. I qui sap si també es podrien organitzar
uns petits jocs florals on els intel·lectuals in-orgà nics de la
ceba o del porro, que a vegades, segons com i on escriuen no
s'acaba de conèixer bé —és a dir, aquells que, entre
altres coses, no han acabat mai d'organitzar la seva obra i ningĂş
no els ha besat la mĂ en pĂşblic, la qual cosa fa que es trobin
més que legitimats per esperonejar a dreta i esquerra, sobretot
cap a l'esquerra – on les mitges veròniques són més
aplaudides– ; però que d'amagat els han passat la mà per
l'esquena, no perquè fossin ells, ni per comprar-los la paraula
o el silenci —que a vegades és més car— sinó perquè
tenen la millor espinada que mai no s'ha imaginat als PaĂŻsos
Catalans i a l'Espanya dels pasdobles. Idò aquests intel·lectuals
sense projecciĂł exterior restarien molt autocomplaguts que els
fessin mantenidors de l'esdeveniment i qui sap si podrien anar al
costat de JM RodrĂguez que megĂ fon en mà —llogat a preu
de canari jove, en secret però, a en Tolo Güell, no fos cosa
que el d'en Cà mara estàs rovellat o els fes un sabotatge—
tot fent veure que miren pel poble i que no tuden els doblers en
vats de llum i de so, idò de tal manera —com un don Quijote
i Sanxo Panza postmoderns—, podrien, avançat Avingudes
amunt, Avingudes avall, debanar el discurs i espargint, per
orgasme de la multitud els fulls llegits, que serien recollits
entre empentes i estirades de cambuix, tot confonent-ho amb les
lletres de les cançns d'en Sergio Dalma. Però justament Palma
es troba amb les butzes a l'aire i, encara no han acabat a un
cap, i ja es tornen a posar-la a sargir per l'altre i les
campanes han deixades de sonar, per competència deslleial amb
els compressors i les excavadores. I tanmateix, ajornar-ho no
seria possible perquè a partir del setembre qui ve —segons
fonts ben informades i que mai no s'erren— no hi haurà una
data buida per a donar a bast a tanta inauguraciĂł, ni forn que
pugui fer mitja dotzena de coques en verdura, per convidar els
quatre incondicionals que ho anassin a veure. I tampoc no seria
molt estètic perquè es veu que aquest patinet aniria molt a la
quantra d'aquestes faraòniques obres ja que reduiria els
problemes d'espai dels cotxes i llavors què en farĂem amb tant
d'aparcament subterrani —criar-hi xampinyons?— tudat. I
tal vegada tampoc no seria possible perquè moltes vegades
aquests invents sĂłn com a bombolles de sabĂł.
ť
|