"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/09/2001

La ruta del Cid

No. No parlar√© de turisme avui, que pel que sembla √©s un tema molt delicat i mai no quadren ni les xifres ni els comptes. Ni del turisme de masses ni de l'alternatiu. S'escau, com un diumenge de passi√≥, de parlar de la Ruta del Cid, s√≠, la d'aquell personatge quasi mitol√≤gic que ‚ÄĒm'ho asseguraven de bona tinta‚ÄĒ una professora d'Eivissa explicava, tota conven√ßuda, als seu alumnes que va conquerir, com si fos el rei en Jaume, Val√®ncia i que, a nosaltres, a m√©s d'aix√≤ ens varen fer beure all√≤ que de mort fou capa√ß de guanyar una batalla als sarra√Įns. (Eren aquells temps en qu√®, segons la ministra Castillo, a ning√ļ no se l'obligava a estudiar en espanyol, sil¬∑logisme que equival a dir que el catal√† no era prohibit).

Ara, gairebé un mil·lenni després, s'ha repetit l'itinerari i des del cor de Castella la Vella ha traçat un camí tan directe com pèrfid fins a ancorar en el bell mig cor de la ciutat de València. Les paraules d'Aznar, pronunciades a Quintanilla de Onésimo, han estat com el llampegar dins la foscor d'una nit d'estiu que n'anuncia la flagrant tempesta. N'Aznar, ho sabeu tots, ha llançat anatemes vers aquells que no combreguen amb la seva idea d'Espanya i ha emplaçat els seus aliats naturals vers aquestes samfaines patriòtiques perquè s'allunyin d'aquells que fan pernicioses ferums. N'Aznar sap que, posant en evidència el PSOE, acaramulla vots a Espanya, que no són pocs! I el PSOE sap que mentre no governi a Espanya pot filtrejar, a la recerca d'un poc de pedigree progressista i plural, amb heterodoxos i pot formular alguna idea canònicament no concordant amb les que defensaria des de la Moncloa estant. Però això és aigua passada, ja.

Aquesta setmana el PP de Val√®ncia ha bandejat dels seus m√≠nims curriculars els autors que varen n√©ixer al Principat o a les Illes Balears. √Čs possible obviar Ramon Llull? I, d'Eiximenis, qu√® n'haur√† prevalgut, la naixen√ßa o all√† on escrigu√© bona part de la seva obra? I el Curial e G√ľelfa? En definitiva, misteris que ni la Sant√≠ssima Provid√®ncia mai no sabr√† desvetlar. S'imaginen vost√®s que la comunitat dretana-aznariana de Castella-Lle√≥, bandej√†s dels seus m√≠nims curriculars, ergo obvi√†s, autors com G√≥ngora, Albert√≠ i Garc√≠a Lorca per ser de la roja andalusia, i aquest darrer, a m√©s, per no viure segons, ara que est√† de moda, els modals de perfecta conviv√®ncia?

Més d'un i més de dos s'han preguntat o se n'han fet creus, tot dient que si hi ha un organisme superior que és capaç d'aniquilar i posar a retxa totes les iniciatives que des de les autonomies siguin suspectes de sortir de botador; ergo d'usdefruitar més autonomia que la que des de Madrid ens fan l'almoina; també han pensat que no estaria de més que hi hagués algun sacre tribunal que fos capaç d'encabir dins la retxa de la racionalitat totes aquelles propostes que, com aquestes, depassen la ignomínia i l'estultícia.

Posats a fer aquesta mena d'an√†lisi d'urg√®ncia, caldria formular-se r√†pidament una s√®rie d'interrogants: Qu√® n'ha dit el PP d'aqu√≠? Poca cosa. Res, han fuit per la tangent i han deixat caure que proposarien la creaci√≥ d'una no s√© qu√® per preservar les modalitats. No s√© si recordar-los que no √©s possible d'un cos hum√† preservar-ne nom√©s la m√†, o un peu a√Įlladament, com ells diuen que preservarien un vocable o la posici√≥ dins la frase d'un pronom feble, posats a suposar que saben qu√® √©s un pronom feble. Tamb√© sorpr√®n que la nacionalista de soca-rel UM no hagi piulat gaire, per no dir gens sobre el tema; per ventura no estan per a gaire met√†fores ni corones po√®tiques ara que es debaten entre morat√≤ries in√ļtils i la utilitat del seu vot. O √©s a la inversa?

Coincidesc, finalment, amb l'an√†lisi de S. Card√ļs, quan afirma que el pitjor que passa amb el PP no √©s que governi d'una determinada manera o d'una altra, el pernici√≥s √©s que ha esdevingut en un R√®gim i algunes coses que, quan no tenien la majoria parlament√†ria, es pensaven en la intimitat per√≤ no es deien ni es feien, ara resulta que es diuen i, ai las! tamb√© es fan. I posava alguns exemples d'actuacions policials a Barcelona amb motiu d'okupes o d'immigrants o, dins el mateix context, la reacci√≥ de l'esgl√©sia davant una professora de religi√≥, o aquesta mateixa barrabassada d'excloure autors de les Illes Balears i del Principat dels curr√≠culums escolars.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: