"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/09/2001

La ruta del Cid

No. No parlaré de turisme avui, que pel que sembla és un tema molt delicat i mai no quadren ni les xifres ni els comptes. Ni del turisme de masses ni de l'alternatiu. S'escau, com un diumenge de passió, de parlar de la Ruta del Cid, sí, la d'aquell personatge quasi mitològic que —m'ho asseguraven de bona tinta— una professora d'Eivissa explicava, tota convençuda, als seu alumnes que va conquerir, com si fos el rei en Jaume, València i que, a nosaltres, a més d'això ens varen fer beure allò que de mort fou capaç de guanyar una batalla als sarraïns. (Eren aquells temps en què, segons la ministra Castillo, a ningú no se l'obligava a estudiar en espanyol, sil·logisme que equival a dir que el català no era prohibit).

Ara, gairebé un mil·lenni després, s'ha repetit l'itinerari i des del cor de Castella la Vella ha traçat un camí tan directe com pèrfid fins a ancorar en el bell mig cor de la ciutat de València. Les paraules d'Aznar, pronunciades a Quintanilla de Onésimo, han estat com el llampegar dins la foscor d'una nit d'estiu que n'anuncia la flagrant tempesta. N'Aznar, ho sabeu tots, ha llançat anatemes vers aquells que no combreguen amb la seva idea d'Espanya i ha emplaçat els seus aliats naturals vers aquestes samfaines patriòtiques perquè s'allunyin d'aquells que fan pernicioses ferums. N'Aznar sap que, posant en evidència el PSOE, acaramulla vots a Espanya, que no són pocs! I el PSOE sap que mentre no governi a Espanya pot filtrejar, a la recerca d'un poc de pedigree progressista i plural, amb heterodoxos i pot formular alguna idea canònicament no concordant amb les que defensaria des de la Moncloa estant. Però això és aigua passada, ja.

Aquesta setmana el PP de València ha bandejat dels seus mínims curriculars els autors que varen néixer al Principat o a les Illes Balears. És possible obviar Ramon Llull? I, d'Eiximenis, què n'haurà prevalgut, la naixença o allà on escrigué bona part de la seva obra? I el Curial e Güelfa? En definitiva, misteris que ni la Santíssima Providència mai no sabrà desvetlar. S'imaginen vostès que la comunitat dretana-aznariana de Castella-Lleó, bandejàs dels seus mínims curriculars, ergo obviàs, autors com Góngora, Albertí i García Lorca per ser de la roja andalusia, i aquest darrer, a més, per no viure segons, ara que està de moda, els modals de perfecta convivència?

Més d'un i més de dos s'han preguntat o se n'han fet creus, tot dient que si hi ha un organisme superior que és capaç d'aniquilar i posar a retxa totes les iniciatives que des de les autonomies siguin suspectes de sortir de botador; ergo d'usdefruitar més autonomia que la que des de Madrid ens fan l'almoina; també han pensat que no estaria de més que hi hagués algun sacre tribunal que fos capaç d'encabir dins la retxa de la racionalitat totes aquelles propostes que, com aquestes, depassen la ignomínia i l'estultícia.

Posats a fer aquesta mena d'anàlisi d'urgència, caldria formular-se ràpidament una sèrie d'interrogants: Què n'ha dit el PP d'aquí? Poca cosa. Res, han fuit per la tangent i han deixat caure que proposarien la creació d'una no sé què per preservar les modalitats. No sé si recordar-los que no és possible d'un cos humà preservar-ne només la mà, o un peu aïlladament, com ells diuen que preservarien un vocable o la posició dins la frase d'un pronom feble, posats a suposar que saben què és un pronom feble. També sorprèn que la nacionalista de soca-rel UM no hagi piulat gaire, per no dir gens sobre el tema; per ventura no estan per a gaire metàfores ni corones poètiques ara que es debaten entre moratòries inútils i la utilitat del seu vot. O és a la inversa?

Coincidesc, finalment, amb l'anàlisi de S. Cardús, quan afirma que el pitjor que passa amb el PP no és que governi d'una determinada manera o d'una altra, el perniciós és que ha esdevingut en un Règim i algunes coses que, quan no tenien la majoria parlamentària, es pensaven en la intimitat però no es deien ni es feien, ara resulta que es diuen i, ai las! també es fan. I posava alguns exemples d'actuacions policials a Barcelona amb motiu d'okupes o d'immigrants o, dins el mateix context, la reacció de l'església davant una professora de religió, o aquesta mateixa barrabassada d'excloure autors de les Illes Balears i del Principat dels currículums escolars.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: