El PSM opina. 15/04/2001

Turisme, però sense embulls

Després d’haver viscut una setmana, per alguns històrica però, baix el meu personal punt de vista, més trista que no una altra cosa, no em quedava més remei que posar fil a l’agulla i parir qualque text que posés a cadascú en el seu lloc, pagant com de costum el peatge que en aquesta terra s’imposa a tots aquells que no es dobleguen davant del poder, sigui institucional o fàctic; que de mals usos de tots dos en tenim sobrades proves.

Amb el tema de l’«ecotaxa», els hotelers han donat sobrades proves de la seva poca autoritat moral, quan han creat un clima de crispació amb declaracions de suposada xenofòbia contra els alemanys i contra altres dels nostres desitjats i necessaris visitants, necessaris, al manco, mentre el nostre model sigui el que és -i a veure qui és el guapo que ho canvia ara-, sense una crisi només comparable als efectes devastadors d’una guerra.

No oblidem que representa quasi el 80% del Producte Interior Brut balear. Llevat de la consellera verda, Magalida Rosselló, ara ja fa un parell de mesos, quan va dir que ens sobraven 4 milions de turistes, no he tornat a sentir cap bajanada per l’estil a ningú amb tasques de govern, d’altres sí, però cap que tendeixi a crear crispació a la població resident envers als visitants. En canvi els hotelers ho fan a l’inrevés, curiós això, perquè sense cap dubte ells són els que patiran els efectes d’aquesta mena de campanya negativa que estan creant als mercats emissors. Algú a la Federació Hotelera de Mallorca s’ha posat cec, i no veu clar el que s’ha de fer, la postura intel·ligent. Això de renunciar al diàleg no es fa mai. Les postures enfrontades als medis de comunicació només beneficien els nostres destins competidors, ja en poden tirar de diners en promoció, que no ens serviran de res, si no sabem mantenir les coses a la seva justa mesura.

L’«ecotaxa» tal com és no la vol quasi ningú, potser que a aquells que desconeixen aquest món se’ls hagi pogut enganyar, però tot engany té una durabilitat finita i aquest és de curt recorregut. Haurem de vigilar molt bé l’ús que es pugui fer d’aquests diners, si s’arriba a posar en marxa, i després demanar les explicacions adients, no en funció d’allò escrit a la llei, i sí en funció d’allò publicitat per activa i per passiva durant la tramitació i preparació d’aquest impost. De totes formes ara s’encetarà un altre debat amb la modificació de la Llei General del Turisme, i aquí veurem si els partits del Pacte de Progrés segueixen exercint de simples i ximples ajudants de cambra o bé si, pel contrari, es produeix una catarsi general, i són capaços d’arribar a fer una llei que respongui a les il·lusions d’aquells que es varen batre el coure per poder arribar al punt on som avui. .

Deuen els seus sous i poder a tota aquesta gent i ja és ben hora de tornar-los una mínima part d’allò que els hi ha estat confiat. Entre vós i jo -estimat lector– dubto molt que en siguin capaços, però també és cosa nostra forçar-los a escoltar la veu dels qui els donen la raó d’ésser. ¿O hi ha algú que cregui que l’hi ha estat donat el càrrec per voluntat divina? Els homes -les feministes em fotran un tro- passen, les seves obres emperò, bones i dolentes, tendeixen a persistir. El Pacte de Progrés no és res més que la voluntat de canvi d’uns milers de persones que varen decidir que ja n’hi havia prou. Si els actuals gestors de la res publica no traslladen aquest canvi al model turístic de forma contundent i real, hauran traït el mandat del poble i ho pagaran el 2003 -és clar que ja n’hi ha que es preparen la seva fuita cap a Madrid– i és el deure d’aquells que volen representar el nostre poble, i de ningú més, evitar que això succeeixi..

Ni l’«ecotaxa» era el problema, ni tampoc n’és la solució. El problema i la solució són precisament a un model turístic inadequat i en el model a desenvolupar. Un model que faci de l’activitat turística una eina de cohesió del territori i no, com fins ara, un seguit de greuges comparatius entre municipis costaners i d’altres d’interior, de greuges entre sectors econòmics, i de externalitats consentides a la força. Aquesta és la feina encomanada i sobre això es demanaran contes.
.