Un tango per na Roseta
Diuen que el tango Ă©s un ball argentĂ d'amors trĂ gics i
dissortats, de profundes lamentacions, d'arrossegar lentament una
fulla d'ortiga, tota cremor, per la pell nimbada de l'Ă nima, tot
resseguint l'esvoranc de la ferida. Diuen també els
especialistes —cosa de psicòlegs i herbes d'aquestes—
que la millor manera d'espoltrir les tristors Ă©s estovar-les als
quatre vents. Per això crec que, solidari, hauria d'escriure un
tango per a la nostra roseta encarnada, perquè pugui exhalar, Ăntimament,
les penes d'aquest amor dissortat entre ella i els llunyans
emigrants, perquè pugui renovar-se —es diu aixà ara en
llenguatge polit— de tanta immundĂcia que li imputen o que
la solla. Potser, no som la persona més indicada; li hauria
d'escriure el seu free-lance professional, però està segura que
no li pot demanar aquest favor després d'haver repudiat, públicament,
brillants pĂ gines senceres de les seves obres completes; per
ventura, també té la certesa que embruixat per guanyar-se els
favors d'ella, —oh Güelfa ingrata deu exclamar-se el pobre,
si és que ha llegit el Curial— el pobre relator de curolles
Ăntimes i dissenyador d'inĂştils estratègies no poguĂ© anar de
tavernes portenyes, justament ara que pagava l'erari pĂşblic!, i
arreplegar, verjos, quatre versets per entonar-los en ocasions
dissortades com aquesta.
Perquè la situació ho és, inclement, i requereix un clam
desesperat de tango en estat pur davant tanta calamitat. Davant
tantes bones intencions convertides ara, per art d'unes criatures
perverses i malintencionades, en un femer d'estultĂcies
considerables. «I jo, s'exclama la pobra Rosa, que només volia
anar a aquestes cases regionals a ensenyar-los a ballar quatre
jotes i dos boleros i inculcar-los l'amor i l'estima per la
nostrada modalitat». Realment, davant tals bucòliques
intencions convendreu amb mi que se sent com una amant incompresa
i abandonada. Necessita un tango! Ara justament que s'acaba de
malbaratar el mètode pedagògic més revolucionari que volia
implantar el PP a la seva polĂtica educativa. Volien
experimentar, i res millor que amb aquells jovenets d'allĂ en la
Pampa, que ja han perdut tota la fonètica peculiar i l'accent,
un nou mètode d'immersiĂł lingĂĽĂstica i, quan n'estassin ben
segurs que la cosa funcionava, perquè ells no fan res que no sà piguen
que dĂłna bon rendiment, l'haurien importat a les Balears. I els
sortia gairebé gratis, bé quatre pessos de no res que al canvi
què valen? Perquè ningú no hi ha parat prou esment en
l'ingredient revolucionari de l'experiment: per ensenyar catalĂ
és necessari tenir nocions de rus. Deu ser com la sal i les espècies
que condimenten els escaldums o com aquell puntet de no se què
que fa quallar la maonesa. Diuen, els de la colla de na Roseta
que els professors d'aquà fan avorrir la matèria als estudiants
però mai no n'han explicat les raons cientĂfiques d'aquest fracĂ s.
Ara ja les intuïm: en les estratègies pedagògiques que es fan
servir a les nostres aules hi ha una gran llacuna: no tenen la més
mĂnima nociĂł de rus i ella, carona espavilada, que ho sabia bĂ©,
volia demostrar la validesa de la innovació en el context més
advers, allà on la immersió és més pura i total: a
l'Argentina.
Però tot se n'ha anat en orris. I de les altruistes i
desinteressades intencions se n'han derivat suspicĂ cies i denĂşncies
difamatòries. Res millor que un tango per eixugar tanta pena que
surt de l'Ă nima. Però som al lĂmit del meu espai, encara no he
encetat cap mot de l'ofrena i, el que Ă©s pitjor, tenc erma la
inspiració. Potser, com a molt, hauré de recórrer a la parà frasi,
per ventura podria consolar-la aquell que diu: Cuando estén
secas la pilas de todos los timbres que vós apretáis buscando
un voto fraterno, cuando no tengas ni fe ni hierba de ayer secándose
al sol, verás que todo es mentira, verás que nada es amor, que
al mundo nada le importa. Gira, gira... .
ť
|