Qualitat, paraula clau?
Vuit anys de bonança artificial per les diferents guerres que
trasbalsaren Europa ens varen fer viure una puixança económica
sense precedents a l´arxipélag balear.: Croàcia, Egipte, Algéria,
Tuníssia, Bòsnia-Herzevoguina, el Marroc o Turquia...Tots
aquest països varen ser víctimes de desordres públics evidents
i desgraciadament truculents, que esfonsaren la seva indústria
hotelera i deixaren via lliure a la supervivéncia de les
empreses del sector d´aquest país, que en aquells moments
estaven tocades, molt tocades.
El que va passar va ser que l´empresari balear es va acomodar -
parlo d´un aburgesament inconscient, no deliberat - i no va
saber vendre el magnífic producte que es tenia al preu que
tocava, ja que les pressions externes - llegeixi´s Tour Operdors-
els ho varen impedir. Sempre hi han hagut honroses excepcions,
però la tònica va ser aquesta. Ara, en époques de calma
generalitzada al Mediterrani, ens trobam un turisme floreixent
als mateixos països on fa deu anys hi havien conflictes, més l´irrupciò
de laa destinaciò caribenya, en bona part impulsada pels
mateixos empresaris de Mallorca i Eivissa, principalment.
Aquestes ofertes són força atractives pels clients que
tradicionalment venien a les Illes: sol, platges kilométriques,
pocs hotels per metre quadrat a tan sols set hores més de viatge
en el cas més llunyà ( el Carib) i mitja horeta més en el cas
de que un alemany elegeixi les costes turques o magribines.
Amb aquest panorama, els TTOO apreten amb molta més efectivitat
els perns a l´hora de la contractaciò per a la temporada qui ve:
ningú ho diu, ningú ho farà públic durant la negociaciò, però
l´amenaça de la desviaciò de reserves - més ben dit, els
famosos "consells" dels agents de viatges del país d´origen-
cap a altres llocs planen com una amenaça real, fent baixar els
preus en la majoria de casos.La mà d´obra més barata, la
conflictivitat laboral tendent a zero i les inversions fetes per
les empreses del sector fan la resta per a que del simple
sobreeentés es passi a la realitat d´una manera ràpida i sense
contemplacions.
Quina ha de ser la resposta de l´hoteler, de l´inversor?
Qualitat. Qualitat en la millora dels acabats - s´ha d´acabar
amb les obres mal fetes -,qualitat en la millora de la formaciò
del personal, (massa sovint poc qualificat i que d´idiomes no en
tenen massa idea, per posar un exemple sabut) i també qualitat
mediambiental. I és en aquest darrer punt on el turisme
centreeuropeu està molt conscienciat, cada vegada més.Aquí
guanyam amb diferéncia als altres països, i és aquí on hem de
fer un major esforç de promociò. Això pressuposa un esforç
financer per part de l´hoteler i una campanya de divulgaciò
efectiva per part de les diferents administracions - IBATUR,
Consells Insulars, TURESPAÑA- que necessàriament haurien de
tenir una resposta al si de les multinacionals que temporada rere
temporada compren el paquets turístics que surten al mercat.
L´altre símbol de Qualitat amb majúscules seria reordenar la
planta hotelera - en molts casos obsoleta, en altres ja feliçment
renovada- defugint la massificació en quan a nombre de places.
Què vol dir això? Això vol dir, simplement, esponjament d´habitacions
en relaciò al nombre de places. En altres paraules, treure
canbres de les plantes, fer més grans i agradables les
resultants. Aquest darrer punt suposa un detriment important de
la rendibilitat de l´establiment, i bé és cert que alguns
casos no es podrà realitzar per idiosincràsies pròpies -
arquitectura, supervivéncia económica etc.. Si l´Administraciò
donés la mà ( i em consta que la vol donar) mitjançant crédits
tous i programes de rehabilitaciò al mòn hoteler, aquest s´hi
avendria de bon grat a rebaixar el nombre de places.Però aquesta
Qualitat no s´ha de fer de qualsevol manera depressa i corrents,
sense tenir en compte res i treient la personalitat dels
edificis, que molts en tenen.La despersonalitzaciò és una qüestiò
que no ens és aliena, desconeguda. Tot habitant de Ciutat sap
que un conegudíssim empresari del sector s´ha carregat d´una
manera esfereïdora una de les darreres joies arquitectóniques
que quedaven al barri, com era l´entrada posterior d´un dels
seus hotels més emblemàtics.Això sí, també s´ha de reconéixer
que aquesta persona darrerament - no abans, les coses clares- ha
fet un lloable esforç per a modernitzar els seus hotels de
Ciutat. Però hi havien moltes maneres de fer-ho, i aquí és on
entra altre cop la paraula Qualitat.
Perqué tots els empresaris saben que un producte atractiu i amb
certa preservaciò del Patrimoni és ben rebut a Hannover o a
Frankfurt, seus de TUI i Neckermann respectivament. I és aquí
on hi trobam la mare de tots els ous: fer - o reconvertir- hotels
de qualitat en contractes dignes, és a dir, millors condicions.
Potser en aquest aspecte és on l´Administraciò, a través de l´alta
política institucional - les famoses reunions d´Antich i Alomar
amb els presidents dels principals TTOO - hauria de fer entendre
als alts executius de les diferents empreses que operen a les
Illes que aquí s´està fent un esforç per fer les coses bé, i
que el mòn empresarial mereix premi per això.
Com poden veure ja estic millor.Però això és una altra història.
Moltes gràcies. .
|