"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 20/03/2001

Qualitat, paraula clau?


Vuit anys de bonança artificial per les diferents guerres que trasbalsaren Europa ens varen fer viure una puixança económica sense precedents a l´arxipélag balear.: Croàcia, Egipte, Algéria, Tuníssia, Bòsnia-Herzevoguina, el Marroc o Turquia...Tots aquest països varen ser víctimes de desordres públics evidents i desgraciadament truculents, que esfonsaren la seva indústria hotelera i deixaren via lliure a la supervivéncia de les empreses del sector d´aquest país, que en aquells moments estaven tocades, molt tocades.

El que va passar va ser que l´empresari balear es va acomodar - parlo d´un aburgesament inconscient, no deliberat - i no va saber vendre el magnífic producte que es tenia al preu que tocava, ja que les pressions externes - llegeixi´s Tour Operdors- els ho varen impedir. Sempre hi han hagut honroses excepcions, però la tònica va ser aquesta. Ara, en époques de calma generalitzada al Mediterrani, ens trobam un turisme floreixent als mateixos països on fa deu anys hi havien conflictes, més l´irrupciò de laa destinaciò caribenya, en bona part impulsada pels mateixos empresaris de Mallorca i Eivissa, principalment. Aquestes ofertes són força atractives pels clients que tradicionalment venien a les Illes: sol, platges kilométriques, pocs hotels per metre quadrat a tan sols set hores més de viatge en el cas més llunyà ( el Carib) i mitja horeta més en el cas de que un alemany elegeixi les costes turques o magribines.

Amb aquest panorama, els TTOO apreten amb molta més efectivitat els perns a l´hora de la contractaciò per a la temporada qui ve: ningú ho diu, ningú ho farà públic durant la negociaciò, però l´amenaça de la desviaciò de reserves - més ben dit, els famosos "consells" dels agents de viatges del país d´origen- cap a altres llocs planen com una amenaça real, fent baixar els preus en la majoria de casos.La mà d´obra més barata, la conflictivitat laboral tendent a zero i les inversions fetes per les empreses del sector fan la resta per a que del simple sobreeentés es passi a la realitat d´una manera ràpida i sense contemplacions.

Quina ha de ser la resposta de l´hoteler, de l´inversor? Qualitat. Qualitat en la millora dels acabats - s´ha d´acabar amb les obres mal fetes -,qualitat en la millora de la formaciò del personal, (massa sovint poc qualificat i que d´idiomes no en tenen massa idea, per posar un exemple sabut) i també qualitat mediambiental. I és en aquest darrer punt on el turisme centreeuropeu està molt conscienciat, cada vegada més.Aquí guanyam amb diferéncia als altres països, i és aquí on hem de fer un major esforç de promociò. Això pressuposa un esforç financer per part de l´hoteler i una campanya de divulgaciò efectiva per part de les diferents administracions - IBATUR, Consells Insulars, TURESPAÑA- que necessàriament haurien de tenir una resposta al si de les multinacionals que temporada rere temporada compren el paquets turístics que surten al mercat.

L´altre símbol de Qualitat amb majúscules seria reordenar la planta hotelera - en molts casos obsoleta, en altres ja feliçment renovada- defugint la massificació en quan a nombre de places. Què vol dir això? Això vol dir, simplement, esponjament d´habitacions en relaciò al nombre de places. En altres paraules, treure canbres de les plantes, fer més grans i agradables les resultants. Aquest darrer punt suposa un detriment important de la rendibilitat de l´establiment, i bé és cert que alguns casos no es podrà realitzar per idiosincràsies pròpies - arquitectura, supervivéncia económica etc.. Si l´Administraciò donés la mà ( i em consta que la vol donar) mitjançant crédits tous i programes de rehabilitaciò al mòn hoteler, aquest s´hi avendria de bon grat a rebaixar el nombre de places.Però aquesta Qualitat no s´ha de fer de qualsevol manera depressa i corrents, sense tenir en compte res i treient la personalitat dels edificis, que molts en tenen.La despersonalitzaciò és una qüestiò que no ens és aliena, desconeguda. Tot habitant de Ciutat sap que un conegudíssim empresari del sector s´ha carregat d´una manera esfereïdora una de les darreres joies arquitectóniques que quedaven al barri, com era l´entrada posterior d´un dels seus hotels més emblemàtics.Això sí, també s´ha de reconéixer que aquesta persona darrerament - no abans, les coses clares- ha fet un lloable esforç per a modernitzar els seus hotels de Ciutat. Però hi havien moltes maneres de fer-ho, i aquí és on entra altre cop la paraula Qualitat.

Perqué tots els empresaris saben que un producte atractiu i amb certa preservaciò del Patrimoni és ben rebut a Hannover o a Frankfurt, seus de TUI i Neckermann respectivament. I és aquí on hi trobam la mare de tots els ous: fer - o reconvertir- hotels de qualitat en contractes dignes, és a dir, millors condicions. Potser en aquest aspecte és on l´Administraciò, a través de l´alta política institucional - les famoses reunions d´Antich i Alomar amb els presidents dels principals TTOO - hauria de fer entendre als alts executius de les diferents empreses que operen a les Illes que aquí s´està fent un esforç per fer les coses bé, i que el mòn empresarial mereix premi per això.

Com poden veure ja estic millor.Però això és una altra història.

Moltes gràcies.
.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: