"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 02/09/2001

El veritable pla de xoc


Torna a comen√ßar el curs: l'escolar, el pol√≠tic, el futbol√≠stic. No s√© si, posat a fer reconversions se'n fes una de temporal i els anys naturals i els pressuposts p√ļblics i tantes altres coses anassin de setembre a agost. En aquest recomen√ßament hem tengut el gran dinar i els cels m√©s immediats ja han reaccionat i ha caigut la primera pluja benefactora, aquella que s'escola entre les dues maresded√©us ‚ÄĒla d'agost i la dels missatges. I com si fos la transmutaci√≥ d'una plaga eg√≠pcia, ha plogut amb molta for√ßa, amb massa ‚ÄĒcalabruix incl√≤s‚ÄĒ, damunt Algaida, el poble de l'honorable-venerable president, com si fos una estranya premonici√≥. Com si cel i terra es conjurassin per aniquilar l'enemic! La pitjor cosa que tenen els retorns √©s que no es tracta de comen√ßar de bell nou, ni de res serveixen els bons prop√≤sits, ni aquells plans que es puguin haver tra√ßat al llarg de les vacances estivals sin√≥ que es porta el llast d'una situaci√≥ heretada i dins els l√≠mits estrictes d'aquestes possibilitats hom s'ha de moure. Sense gaire marge de maniobra ni poder trencar servituds de pas, als quals la vida obliga. Els mateixos quefers de l'any anterior, i les mateixes migradeses. √Čs evident que una de les que pateix el nostre pa√≠s √©s la manca de recursos econ√≤mics per poder dur a terme les coses m√©s essencials. Ja s√© que el m√≥n no es fa en dos dies i que hi ha projectes que necessiten anys. Per exemple, √©s impensable que cap govern pugui resoldre els problemes de la xarxa vi√†ria en una sola legislatura o que pugui aplicar un programa mediambiental determinat, o qualsevol acci√≥ pol√≠tica sectorial. Encara que des de qualsevol atalaia period√≠stica, o no, √©s pugui pensar que tot √©s un problema d'administraci√≥ equ√†nime i amb imaginaci√≥ dels recursos de qu√® es disposen. Cosa que, des d'un punt de vista conceptual, √©s del tot impossible perqu√® all√≤ que per a uns els pot semblar superflu, per als altres els pot semblar de primera necessitat; i tamb√©, perqu√® √©s impossible aplicar un barem imparcial on la q√ľesti√≥ personal, les emocions, el subjectivisme irrenunciable es deixin de banda a l'hora de fer una an√†lisi m√≠nimament rigorosa. Tanmateix hi hauria d'haver un consens generalitzat a l'hora d'admetre que √©s un absurd que un pa√≠s que genera molts de recursos econ√≤mics no els pugui administrar per satisfer les seves necessitats m√©s perempt√≤ries i b√†siques. A vegades es diu que cal imaginaci√≥ per tal de dur endavant la pol√≠tica, calen projectes. Pens, que si hom sempre t√© al davant la barrera de no tenir recursos per afrontar-los, fins i tot la capacitat imaginativa arribi a atrofiar-se i el pol√≠tic es converteixi, per mutaci√≥ obligada, en un ser pragm√†tic que afronta el dia a dia amb la quantitat exacta de pinsans de qu√® pot disposar. √Čs com podria passar a un escriptor, que si no t√© garantides algunes necessitats b√†siques i aquestes poden reduir-se a uns ingressos que li permetin dur una vida normal, dif√≠cilment pot desenvolupar una obra i els seus projectes creatius es malversen en quefers per omplir-se la panxeta. Crec que d'en√ß√† que gaudim d'autonomia, la perspectiva pol√≠tica que s'ha aplicat a aquesta terra ha estat d'un caciquisme espant√≥s i alhora insultant, s'ha viscut de la injecci√≥ monet√†ria, que a tall d'almoina, ens ha fet Madrid, a trav√©s d'alguna gl√≤ria local que hi exercia un c√†rrec que se n'ha encarregat d'untar-ne les corrioles i a dictar com s'havien de gastar aquests diners que, per fer-nos una gr√†cia, ens feien arribar. Per tant, a l'hora de rebre algun servei ens devem sempre m√©s al caprici de la conjuntura. I la conjuntura sempre √©s un peix que es mossega la coa. Si no hi ha coincid√®ncia de colors pol√≠tics entre el govern d'aqu√≠ i el d'all√†, ja tenim excusa armada i es parla de no voler di√†leg, de no acceptar el que se'ls d√≥na, etc. etc.. Si hi ha coincid√®ncia, el servilisme dels d'aqu√≠ beneeix, com si fos mann√† div√≠, les almoines que cauen des d'all√† i no reivindica ni una pesseta m√©s. En canvi, a l'hora de xuclar els recursos no van amb tants de miraments. L'aut√®ntic pla de xoc que necessita aquest pa√≠s √©s que sigui capa√ß d'administrar els recursos que genera; fins i tot, la quota de solidaritat amb Espanya.
.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: