Dear Penélope
No sĂ© qui ho va dir no fa gaire, (crec que va ser un polĂtic
del PP, però com qui sé el vent i no sé el torrent, no
entrarem en detalls, no fos cosa haguéssim de vessar llà grimes
de cocodril com el pobre diputat socialista andalĂşs que va dir
davant la cà mera allò que molts —i no és per exculpar-lo—
diuen en la intimitat). BĂ©, aquella proclama que va fer, fa
quatre dies algun personatge pĂşblic, Ă©s que els espanyols ja sĂłn
plenament europeus. Fosca, ja era hora! No sé si el parà metre
que va emprar era el de les tristes i famoses vaques boges,
aquesta plaga que ara ens assota i desconcerta, que va passar
primer a Anglaterra i després se'n varen començar a descobrir
casos arreu de la vella i civilitzada Europa. Ja ho val! que el
parĂ metre que els agermana a Europa tengui el mateix gust que la
fel torrada de Llucifer.
De totes maneres, com aquell qui anhelava posar «una Pica en
Flandes», encara tenen, sobretot en el vessant positiu, algunes
assignatures pendents, cosa que els fa anar una mica, no coppius
perquè tenen un punt de quixotisme al seu orgull, amb el pit
refredat. Els perifèrics, els seus veïnats, essers sense cos
nacional i no sé si afegir amb l'à nima una mica volà til i
hereva dels fills de Jacob —que la venem per un plat mal
cuinat de llenties—, posats que mai no ens podem encartar
amb els mateixos trumfos —perquè ells no ens deixen seure a
la mateixa taula— ens hem de consolar, tot rient amb
sordina, quan veim que no aconsegueixen superar, tot i que ho
intenten, aquestes matèries pendents.
AixĂ, la selecciĂłn —per antonomĂ sia— sempre ha fet
un paper trist als envits internacionals, quan no ha estat
foragitada per rudimentaris, a consideraciĂł seva, subsaharians
que es diu ara —Nigèria, per exemple. El somni de la Davis
—aconseguit per altra banda per catalans, ergo no destil·lava
del tot les essències pà tries com calia— durà de Nadal a
sant Esteve. El «tour» tot i que guanyat durant cinc anys, ho
fou per un navarrès més suspecte de ser Basc que no del tot
hereu legĂtim de Don Pelai. TambĂ©, entre aquestes matèries
pendents, s'hi troba Hollywood, la meca del cinema urbi et orbi.
Basta veure com el nomenament de Javier Bardem com a aspirant a
l'óscar, ha fet reviscolar —ni que fos una espipellada de
viagra— les esmortuïdes essències pà tries. Però
Hollywood Ă©s nomĂ©s encara un somni, un paradĂs vedat. És cert
que hi pul·lula un tal Banderas, però hom no sap fins a quin
punt hi és per voluntat pròpia o n'és feudatari de la de na
Melaine —vaja, com en Curial ho era de na Güelfa—, una
senyora que no dóna gaire joc als efluvis patris perquè, més
enllĂ de no ser una gran beutat, Ă©s discreta.
Ara, la niña de tus ojos, la que pujà al cim de la glòria
encarnant un personatge Ăntegrament espanyol, amb peineta i
mantellina, i que tal singularitat li obrĂ les portes vedades de
Hollywood els ha cagat, per sorpresa, dins la ferrada. Ells que
presumeixen de ser oberts, cosmopolites i no sé quantes coses més,
s'han escandalitzat de veure que la Cruz ha escrit una carta amb
un idioma d'internacionals proporcions a la batlessa de Pamplona.
No hi importa que al final s'hagi desmentit l'autoria de la
carta, l'escĂ ndol ja ha estat de domini pĂşblic i tots els
programes del couché i la farà ndula l'han escarnida,
vilipendiada i fins i tot rebaixada a ser la no sé què d'en Tom
Cruise. És que la nina els ha pecat de fons i forma, en primer
lloc, per haver qĂĽestionat que es pugui fer el que es vulgui amb
un bou, i, sobretot, en segon lloc, per haver, suposadament,
escrit en anglès. La Penèlope ha passat de ser niña de tus
ojos a ser niña tonta. El sr. UssĂa i l'ABC tambĂ© s'han afegit
a la crema de la falla. Com ens haurien mirat si nosaltres haguéssim
motat perquè un personatge català parla l'espanyol o l'anglès
en un context on podria parlar catalĂ ? Reaccionen igual quan en
Bush parla en espanyol a Florida? Es lamenten amb tanta caritat
quan el Summe PontĂfex oblida sistemĂ ticament les altres llengĂĽes
que també són cristianes i —segons la constitució—
espanyoles? Perquè llavors diguin que només som nacionalistes
segons qui... .
ť
|