|
La batalla de Ciutat
Hem escrit en un altre article que la dimissió de Sebastià
Serra del seu càrrec de regidor de l'Ajuntament de Ciutat
inaugura «la batalla de Ciutat» (en l'aspecte electoral). Tots
els partits comencen a preparar els seus candidats i, per primera
vegada en la seva història, sembla que el PSM comença a donar
importància a Palma que, fins ara mateix, només era una «fàbrica»
de vots per al nacionalisme d'esquerres i poca cosa més. Que
s'hagin començat a discutir les llistes i les persones que les
han d'encapçalar és prova evident que les coses estan canviant
i, finalment, el PSM s'ha adonat que bona part del futur de
nacionalisme d'esquerres depèn dels vots que s'obtenguin a
Ciutat.
Tothom sap a la perfecció que els resultats electorals que va
obtenir el PSM a Ciutat l'any 1999 serviren per tenir tres
regidors (amb Sebastià Serra al capdavant d'un grup municipal).
Però els 13.045 vots palmesans favorables al PSM també contribuïren
de manera molt rellevant a fer que Maria Antònia Vadell aconseguís
esser vicepresidenta i consellera de Cultura del Consell de
Mallorca, en un grup de quatre consellers. I al fet que Pere
Sampol obtengués la Vicepresidència i la Conselleria
d'Economia, Comerç i Indústria, en un grup de tres consellers
al Govern de les Illes Balears i en un grup parlamentari de cinc
diputats al Parlament.
Sovint es parla del PSM com a «organització de la Part Forana»
de Mallorca sense tenir en compte l'evidència matemàtica dels
resultats electorals (la qual cosa ajuda a distorsionar una anàlisi
objectiva de la nostra realitat). Crec que sense estudiar a fons
els resultats obtinguts l'any 1999 a Ciutat, a Mallorca i al
Parlament de les Illes, no podem fer previsions de futur.
Recordem que a Palma de 124.213 votants 13.045 vots foren pel PSM
(tres escons); a Mallorca de 295.208 votants 39.613 ho feren pel
PSM (quatre escons) i al Parlament, el PSM obtingué 42.748 vots
(cinc escons).
Les xifres són molt importants, ja que els 13.045 vots palmesans
del PSM representen el 32,9% del percentatge obtingut pel PSM en
el conjunt de les Illes. Els vots del PSM a Ciutat també
representen la tercera part dels que s'aconseguiren a l'arxipèlag
(els vots de Formentera, Eivissa i Menorca, tots plegats, no
ultrapassen gaire la xifra dels 3.000) i són quasi la meitat
dels que es varen tenir a la Part Forana de Mallorca (26.568). Si
amb 13.045 vots el PSM de Ciutat va aconseguir tres regidories,
això vol dir que cadascuna d'aquestes regidories va costar 4.348
vots.
Igualment podem dir que si amb 39.613 vots el PSM aconseguia
quatre conselleries al Consell de Mallorca, això significa que
cadascuna d'aquestes conselleries li havia costat 9.903 paperetes.
I si el PSM a les Illes havia obtingut 42.748 vots aconseguint
així cinc diputats al Parlament, això evidenciava que els
escons parlamentaris costaven 8.549 vots.
Vet aquí la gran transcendència de Ciutat per al PSM. Per
entendre la situació encara millor pensem, per uns instants, que
li hauria pogut passar al PSM sense els vots palmesans.
La situació per al nacionalisme d'esquerres hagués estat tràgica,
ja que, sense el vots de Ciutat, el PSM no hauria obtingut cap
regidoria a l'Ajuntament de Palma. Sebastià Serra, Maria Costa i
Gabriel Barceló no serien ara regidors municipals. Però sense
aquests vots ciutadans la situació podria ser encara pitjor, ja
que Maria Antònia Vadell tampoc no hagués aconseguit estar
acompanyada pels tres consellers que té ara al Consell de
Mallorca: només hi hauria estat ella sola i un altre conseller més.
És a dir (per a fer-ho més comprensible), s'haurien perdut dues
conselleries en el Consell de Mallorca.
I no solament això. Sense els vots de Ciutat, tampoc Pere Sampol
no hauria pogut tenir al seu costat els altres dos consellers del
PSM al Govern de les Illes, ni els altres quatre diputats al
Parlament: només hi seria ell, Pere Sampol, potser amb un altre
conseller al Govern i només amb un altre diputat mallorquí al
Parlament (sempre que s'hagués pogut reproduir el Pacte de Progrés
que es va arribar a fer).
Vet aquí, amb poques paraules, la importància cabdal que varen
tenir per al PSM els resultats electorals aconseguits a Ciutat
l'any 1999, en relació amb el conjunt dels vots obtinguts aquell
any pel nacionalisme d'esquerres.
Fins feia ben poc pareixia que el PSM no valorava abastament la
transcendència de Palma per al manteniment i ampliació de la
seva ària d'influència. Hi ha molts pocs càrrecs públics
ciutadans exercint resposanbilitas de poder. El nombre d'aquests
homes i dones no correspon a la importància decisiva que tenen
els vots que s'arrepleguen a Ciutat i que, normalment, són
emprats per situar gent de la Part Forana (sense pensar en
ampliar la importància de les agrupacions de Ciutat dins del
partit). Fa l'efecte com si el nacionalisme d'esquerres es
conformàs amb els vots que aconsegueix a Ciutat sense disposar
emperò d'una alternativa adient per ampliar aquest espai decisiu.
Comprovam no hi ha cap conseller del Govern que sia del PSM de
Palma (Joan Mayol va haver de dimitir en els primers temps del
Pacte); només hi ha un diputat palmesà entre els 5 del PSM;
solament hi ha un conseller dels 4 que té el PSM al Consell de
Mallorca que sia de Palma (Bernat Aguiló); i tan sols compta amb
3 alts càrrecs institucionals (Pere Muñoz, Antoni Montserrat i
Bernat Aguiló) entre els quaranta gerents.
La dimissió de Sebastià Serra, l'inici del debat electoral dins
del PSM, la polèmica sorgida en els diaris a conseqüència
d'aquest important esdeveniment polític, sembla va en direcció
de solucionar aquesta històrica manca d'interès per Palma. Com
diuen tots els comentaristes polítics, el resultat final de les
eleccions del 2003 es resoldran definitivament a Ciutat. El PSM
ja s'ha adonat que sense guanyar «la batalla de Ciutat» es pot
posar en perill fins i tot la seva continuïtat a Cort. Amb les
repercussions que aquest fet comportaria tant per al Consell de
Mallorca com per al Govern de les Illes.
|
