De las oportunidades (sic), L'Espanya
Parlar de les «oportunidades» a finals de gener, em sona a
grans magatzems, més concretament a la planta dels embulls
equiparable a la casolana cambra dels embulls, o, si ho
voleu en pla una mica lletraferit, a la de les miscel·là nies
on andròmines de tota casta s'acaramullen al costat del que
havien estat, just abans de ser manyuclades per la turba,
serralades de roba baratera o Ăntima, de colors estridents
que no és sinònim d'eròtics d'una moda que s'usava
com a mĂnim en el miocè i que havia estat el deliri de les
nostres padrines només per allò de la teoria pendular de la
història. Tanmateix, no sé per què si com la merda a les
mosques o com la mel a les abelles aquests turons de randes
verges, freturoses d'estar en contacte amb pilositats pĂşbiques,
atreuen la vorà gine brunzent dels consumidors a la percaça de
l'oportunitat la peça que just necessità vem i que ens
surt com a mĂnim a la meitat de preu , i sĂłn atacats, els
turons, amb tanta voracitat que a mitja tarda allò que havien
estat bucòlics costers han esdevingut en metà fores
hiperrealistes d'un camp de batalles. Què voleu que us digui, em
semblava que era això i encara salpebrat amb una gran campanya
mediĂ tica d'anuncis tan estridents com de gust dubtĂłs.
Però resulta que no, que es veu que la semà ntica sempre
en perpetu canvi deu haver entrat en una nova fase i ara
les «oportunidades» no tenen aquest matĂs tan xabacĂ , quasi
suburbial i en vies de desestructuraciĂł que es diu ara tot
fent servir un eufemisme, sinó que és alguna cosa com a més
sublim, que fa oloreta com a de Son Vida que per als
lectors de fora Mallorca us diré que és una urbanització de
luxe, com és obvi, no és tampoc l'eslògan d'una gran
superfĂcie comercial o d'una botiga de «passa tu», sinĂł que
l'he sentida dir a un individu distingit, de parla hermafrodita
com Ă©s el cas d'en Jordi FernĂ ndez DĂaz, del PP de
Catalunya, que mai no saps si parla catalĂ o castellĂ i
ho ha dit tot fent referència al PP.
Però jo no me n'he pogut estar de pensar-hi en aquells caramulls
de roba, d'estris amuntegats, tan inĂştils com rebaixats ho estan
de preu. Perquè certament no sé què volen dir quan parlen de
les oportunidades, no sé si es refereixen a Gescartera, o a no sé
quin enrenou que també ha passat a un president o alt cà rrec
d'una gran companyia, a Madrid; o per ventura fan referència a
que tothom té l'oportunitat de portar el taüt d'un prohom sobre
les espatles i que per això els ministres, quasi en gabient, es
traslladaren ells que volen despeses pagades a la
plujosa GalĂcia per carregar amb les despulles de Cela, i la
tropa, com els agrada anomenar els que no pensen o respiren com
ells, tengueren via lliure per carregar amb el de Marsillach, que
era a Madrid i comportava menys depeses de desplaçament. Per
ventura, parlen d'unes altres oportunitats, com les que té
Zaplana per fer desdoblaments i, en canvi, per altres terres,
aquesta no existeix. O qui sap si d'altres que tots els
malpensats tenen al cap... Però diuen que no hi ha corrupció.
Tampoc no n'hi havia a principis del 90 amb el PSOE i llavors es
va destapar el pastĂs.
Però tornem als grans magatzems, al segon soterrani que és
allĂ on aquests establiments hi tenen les oportunitats. SĂ, allĂ
hi ofereixen, amuntegades i fins i tot confoses amb algunes de
modernes en què curiosament mai no hi ha la talla nostra ni les
està ndards, peces de roba de moda jurà ssica, que gairebé vol
dir eterna, que es remunta a la protohistòria, com qui diu a Don
Pelai; en el congrés del PP, el de les «oportunidades» o dels
«saldos» ofereixen ara el «patriotismo constitucional», que
també és un concepte molt vell, profundament vell al qual han
rentat la cara amb quatre paraules tan modernes com inĂştils,
perquè no són de la nostra talla; i en menjam per pa i per sal,
com els anuncis embafosos de les baratures de posttemporada,
anacròniques. Malgrat tot, i com que no tots els caires són
foguers, s'hi ha guanyat alguna cosa, poqueta, minúscula, però
cosa al cap i a la fi; s'ha guanyat un sinònim: si abans hi
havia l'Espanya de «xirigota i pandereta» ara tenim l'Espanya
de les «oportunidades».
ť
|