|
Qui no l'entén, la nostra llengua?
Certament, l'acció didàctica i de qualitat d'ensenyament que
es va duent a terme als centres docents de les Illes Balears és
d'una excepcionalitat que mai abans no s'havia experimentat amb
aquesta envergadura. Mai com ara, també, els centres educatius,
no havien estat sotmesos a tanta pressió i a tanta
responsabilitat —sense negar, és clar, que sempre hi ha
hagut dosis d'aquestes dues premisses— en el sentit d'educar
i formar ciutadans d'una societat, d'un món, que canvia
constantment i que observa canvis en l'escala de valors que fins
ara es mantenien, si fa no fa, amb una certa estacionalitat. I
l'aspecte lingüístic roman ben lligat a la qualitat
d'ensenyament, a l'assoliment dels objectius previstos en
l'ordenació curricular i en la vivència del que emana de la
Llei de normalització lingüística. L'aprenentatge de llengües
esdevé un fonament clar per a la nostra mateixa subsistència,
però també per establir lligams i ponts de contacte cap a
d'altres col·lectius i cap al món sencer. Aprendre llengües, sí,
però tenint en compte d'on partim, on som i què volem ésser. I
aquest és un punt clau a l'hora d'establir les relacions i les
prioritats que cal acceptar per no perdre el nord de vista. Un
nord, tanmateix, que és singular, que parteix d'una visió del món
concreta, que enriqueix el patrimoni humà i que hem de malavejar
que pugui continuar essent, en harmonia amb la resta de visions
que ens envolten. Si no és així, serà la resta que ens retraurà
la nostra manca de fermesa, la nostra deixadesa i ens assenyalarà
amb el dit la nostra feblesa per conservar el nostre tresor
cultural.
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és estudiada
per tots els escolars de la nostra Comunitat. Segurament, és en
les etapes d'educació infantil i primària on el grau de
coneixement de la llengua pròpia roman en igualtats de
condicions amb la llengua castellana, precisament per la immensa
tasca duta a terme per part dels mestres d'aquestes etapes. I,
també, si s'aconseguís aquesta mateixa incidència en l'etapa
d'educació secundària obligatòria, és segur que molt
d'alumnat no sortiria d'aquesta etapa sense poder parlar d'una
manera normal en català. És veritat que en aquesta etapa hi
conflueixen altres elements que, sense ésser estrictament lingüístics,
determinen l'aprenentatge de la llengua: els prejudicis i les
actituds lingüístiques d'índole social, els tipus de relacions
que s'estableixen entre els joves encaminats envers un monolingüisme
en castellà, la poca conscienciació lingüística dels escolars
en aquesta etapa, etc. I, això no obstant, la competència
comunicativa podria esdevenir un esglaó qualitatiu si des de la
societat —entesa com les relacions que hi ha entre la
persona i tot allò que l'envolta— hi hagués impulsos
positius encaminats a fer normal l'ús de la llengua pròpia de
la nostra Comunitat; i aquesta empenta ha de començar, ni que
fos per coherència, per les mateixes institucions que tenen la
responsabilitat històrica de recobrar espais de normalitat lingüística.
L'Ajuntament de Palma va organitzar, el dilluns dia 21 de gener,
al polisportiu Germans Escalas, una festa adreçada als nins i
nines de Palma d'entre tres i dotze anys —etapes d'infantil
i primària. És veritat que el cos de Policia local de la nostra
ciutat és d'una professionalitat i d'una qualitat fora de cap
mena de dubtes, i així ho va desmostrar en les actuacions dutes
a terme al llarg de tot el matí. I, això no obstant, a cada
lloc on ens aturàvem per poder participar havia de recordar als
agents que podien parlar en mallorquí ja que tots els nins i
nines els entenien; quan canviaven els nins, altra vegada a
canviar de llengua, com si els nins i nines no els poguessin
entendre si seguien en mallorquí —puc assegurar que en les
explicacions fetes en mallorquí, els nins feien preguntes, en
castellà o català, i tots entenien perfectament l'explicació.
Però el més trist de tot va succeir quan es varen realitzar els
sorteigs de les bicicletes i els patins: era com si ens diguessin
que la nostra llengua no serveix per a res, que els nins i nines
que l'han apresa a les escoles és ben igual que si no ho
haguessin fet ja que, ni la màxima institució del lloc on
viuen, tanmanteix no la fa servir. I hi havia «el responsable de
la Policia local» i «el excelentísimo señor alcalde» —així
els presentaren, si més no. Davant la impressió, vaig comentar-ho
a un agent, i ell em digué: «Què vol que fem? Si els regidors
i el batle ens xerren sempre en castellà, ens hi donen les
ordres... Amb ells sempre hi hem de parlar, en castellà...»
L'opinió que s'ha de fer un nin o una nina sobre la llengua
catalana, pròpia de les Illes Balears, pròpia d'aquesta terra,
o de totes les persones que han triat aquesta terra per viure-hi,
és que no serveix per a res, que no cal esforçar-se a aprendre-la
perquè tanmateix, en un acte tan senzill, tan adreçat als nins
i nines que saben xerrar en mallorquí, els responsables de
presentar un sorteig, de dir els números i els guanyadors pels
altaveus no la fan servir. I això és un insult tant per als qui
han nascut aquí, com per als qui han vingut de fora i se senten
mallorquins; per als primers perquè els fan sentir estranys a
casa seva; per als segons perquè concebeixen que no volen que se
sentin i siguin plenaments mallorquins, ja que els priven d'un
dels drets més elementals per sentir-s'hi. I ja en podem fer de
feina a l'escola, i ja en podem fer de programes engrescadors i
de qualitat, però si a l'hora de fer-la servir, els qui haurien
de mostrar-se orgullosos de saber que els nostres nins i nines
també ens entenen si els xerram en mallorquí, que també poden
viure-hi si volen, demostren aquesta deixadesa i manca de
sensibilitat, poques passes avançarem des d'aquest punt de vista.
I m'atreviria a dir que, per molta progressió que hi hagi en
altres aspectes, si deixam que desaparegui la nostra llengua de
l'ús social, del temps de lleure, si deixam que la nostra
llengua no «serveixi» per a les relacions més normals i
quotidianes, la resta d'aspectes culturals poca cosa podran
aportar, per molt esplèndids que siguin.
|
