"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 26/01/2002

Qui no l'entén, la nostra llengua?

Certament, l'acci√≥ did√†ctica i de qualitat d'ensenyament que es va duent a terme als centres docents de les Illes Balears √©s d'una excepcionalitat que mai abans no s'havia experimentat amb aquesta envergadura. Mai com ara, tamb√©, els centres educatius, no havien estat sotmesos a tanta pressi√≥ i a tanta responsabilitat —sense negar, √©s clar, que sempre hi ha hagut dosis d'aquestes dues premisses— en el sentit d'educar i formar ciutadans d'una societat, d'un m√≥n, que canvia constantment i que observa canvis en l'escala de valors que fins ara es mantenien, si fa no fa, amb una certa estacionalitat. I l'aspecte ling√ľ√≠stic roman ben lligat a la qualitat d'ensenyament, a l'assoliment dels objectius previstos en l'ordenaci√≥ curricular i en la viv√®ncia del que emana de la Llei de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica. L'aprenentatge de lleng√ľes esdev√© un fonament clar per a la nostra mateixa subsist√®ncia, per√≤ tamb√© per establir lligams i ponts de contacte cap a d'altres col¬∑lectius i cap al m√≥n sencer. Aprendre lleng√ľes, s√≠, per√≤ tenint en compte d'on partim, on som i qu√® volem √©sser. I aquest √©s un punt clau a l'hora d'establir les relacions i les prioritats que cal acceptar per no perdre el nord de vista. Un nord, tanmateix, que √©s singular, que parteix d'una visi√≥ del m√≥n concreta, que enriqueix el patrimoni hum√† i que hem de malavejar que pugui continuar essent, en harmonia amb la resta de visions que ens envolten. Si no √©s aix√≠, ser√† la resta que ens retraur√† la nostra manca de fermesa, la nostra deixadesa i ens assenyalar√† amb el dit la nostra feblesa per conservar el nostre tresor cultural.

La llengua catalana, pr√≤pia de les Illes Balears, √©s estudiada per tots els escolars de la nostra Comunitat. Segurament, √©s en les etapes d'educaci√≥ infantil i prim√†ria on el grau de coneixement de la llengua pr√≤pia roman en igualtats de condicions amb la llengua castellana, precisament per la immensa tasca duta a terme per part dels mestres d'aquestes etapes. I, tamb√©, si s'aconsegu√≠s aquesta mateixa incid√®ncia en l'etapa d'educaci√≥ secund√†ria obligat√≤ria, √©s segur que molt d'alumnat no sortiria d'aquesta etapa sense poder parlar d'una manera normal en catal√†. √Čs veritat que en aquesta etapa hi conflueixen altres elements que, sense √©sser estrictament ling√ľ√≠stics, determinen l'aprenentatge de la llengua: els prejudicis i les actituds ling√ľ√≠stiques d'√≠ndole social, els tipus de relacions que s'estableixen entre els joves encaminats envers un monoling√ľisme en castell√†, la poca conscienciaci√≥ ling√ľ√≠stica dels escolars en aquesta etapa, etc. I, aix√≤ no obstant, la compet√®ncia comunicativa podria esdevenir un esgla√≥ qualitatiu si des de la societat —entesa com les relacions que hi ha entre la persona i tot all√≤ que l'envolta— hi hagu√©s impulsos positius encaminats a fer normal l'√ļs de la llengua pr√≤pia de la nostra Comunitat; i aquesta empenta ha de comen√ßar, ni que fos per coher√®ncia, per les mateixes institucions que tenen la responsabilitat hist√≤rica de recobrar espais de normalitat ling√ľ√≠stica.

L'Ajuntament de Palma va organitzar, el dilluns dia 21 de gener, al polisportiu Germans Escalas, una festa adre√ßada als nins i nines de Palma d'entre tres i dotze anys —etapes d'infantil i prim√†ria. √Čs veritat que el cos de Policia local de la nostra ciutat √©s d'una professionalitat i d'una qualitat fora de cap mena de dubtes, i aix√≠ ho va desmostrar en les actuacions dutes a terme al llarg de tot el mat√≠. I, aix√≤ no obstant, a cada lloc on ens atur√†vem per poder participar havia de recordar als agents que podien parlar en mallorqu√≠ ja que tots els nins i nines els entenien; quan canviaven els nins, altra vegada a canviar de llengua, com si els nins i nines no els poguessin entendre si seguien en mallorqu√≠ —puc assegurar que en les explicacions fetes en mallorqu√≠, els nins feien preguntes, en castell√† o catal√†, i tots entenien perfectament l'explicaci√≥. Per√≤ el m√©s trist de tot va succeir quan es varen realitzar els sorteigs de les bicicletes i els patins: era com si ens diguessin que la nostra llengua no serveix per a res, que els nins i nines que l'han apresa a les escoles √©s ben igual que si no ho haguessin fet ja que, ni la m√†xima instituci√≥ del lloc on viuen, tanmanteix no la fa servir. I hi havia ¬ęel responsable de la Policia local¬Ľ i ¬ęel excelent√≠simo se√Īor alcalde¬Ľ —aix√≠ els presentaren, si m√©s no. Davant la impressi√≥, vaig comentar-ho a un agent, i ell em digu√©: ¬ęQu√® vol que fem? Si els regidors i el batle ens xerren sempre en castell√†, ens hi donen les ordres... Amb ells sempre hi hem de parlar, en castell√†...¬Ľ L'opini√≥ que s'ha de fer un nin o una nina sobre la llengua catalana, pr√≤pia de les Illes Balears, pr√≤pia d'aquesta terra, o de totes les persones que han triat aquesta terra per viure-hi, √©s que no serveix per a res, que no cal esfor√ßar-se a aprendre-la perqu√® tanmateix, en un acte tan senzill, tan adre√ßat als nins i nines que saben xerrar en mallorqu√≠, els responsables de presentar un sorteig, de dir els n√ļmeros i els guanyadors pels altaveus no la fan servir. I aix√≤ √©s un insult tant per als qui han nascut aqu√≠, com per als qui han vingut de fora i se senten mallorquins; per als primers perqu√® els fan sentir estranys a casa seva; per als segons perqu√® concebeixen que no volen que se sentin i siguin plenaments mallorquins, ja que els priven d'un dels drets m√©s elementals per sentir-s'hi. I ja en podem fer de feina a l'escola, i ja en podem fer de programes engrescadors i de qualitat, per√≤ si a l'hora de fer-la servir, els qui haurien de mostrar-se orgullosos de saber que els nostres nins i nines tamb√© ens entenen si els xerram en mallorqu√≠, que tamb√© poden viure-hi si volen, demostren aquesta deixadesa i manca de sensibilitat, poques passes avan√ßarem des d'aquest punt de vista. I m'atreviria a dir que, per molta progressi√≥ que hi hagi en altres aspectes, si deixam que desaparegui la nostra llengua de l'√ļs social, del temps de lleure, si deixam que la nostra llengua no ¬ęserveixi¬Ľ per a les relacions m√©s normals i quotidianes, la resta d'aspectes culturals poca cosa podran aportar, per molt espl√®ndids que siguin.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: