"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/12/2001

Patriotisme constitucional

A hores d'ara, el PP no amaga l'eix fonamental de la seva segona legislatura: l'aplicació del centralisme i la involució autonòmica com a model d'Estat. Francament discutible, perquè al capdavall les Autonomies són Estat. El que és mes trist són aquestes formes polítiques de perfil baix, tan absolutistes. Tenim molts exemples recents: pèssimes transferències de sanitat amb xantatge inclòs, burla al món universitari amb la imposició de la LOU, negativa a la representativitat d'autonomies a la UE, etc.

Evidentment, el senyor Aznar ha avançat molt en el seu llarg camí cap al centre reformista: després de vint anys, ha estat capaç d'acceptar la Constitució. Això sí, amb matitzacions: no com la pretesa casa comuna de tots els demòcrates, sinó com el bunker de plom que ha de sepultar qualsevol posicionament contrari a la seva particular visió d'Espanya. Com pot parlar d'excloents i intolerants qui transforma aquest espai de diàleg en una línia divisòria entre bons i dolents? Aquesta visió immobilista i sacralitzadora delata la característica por als canvis i al progrés dels conservadors més retrògrads. Res de bo vendrà d'aquesta lectura rigorista que perverteix la llei de lleis per convertir-la en el seu Mein Kampf particular. És remarcable el rebuig que ha aixecat aquesta visió entre els propis cappares del text constitucional, denunciant el menyspreu del PP a l'esperit de concòrdia que va possibilitar la seva redacció. I no deixen d'ésser curiosos els esforços de la maquinària popular (i premsa afí) per dotar de prestigi intel·lectual aquest neoespanyolisme arcaic. D'aquí l'adopció d'una nova denominació d'origen: patriotisme constitucional.

És objectivament molt difícil posar emperons a la teorització d'Habermas (a qui, súbitament, tothom demostra haver llegit), però és obvi que aquesta es produeix a posteriori de la definició de nació, un cop resolta l'adscripció identitària. No està adreçada a solucionar problemes derivats de l'existència d'identitats diferents, i això es el que pretenen. La prova és que no hi ha cap necessitat a un país normal de fer pedagogia patriòtica des del poder, ergo Espanya no és un país normal. L'error es emprar aquest concepte contra els que pensam que encara s'ha d'avançar molt més en el proces de descentralització. Tanmateix, això no desvirtua l'essència de les idees d'Habermas, que són paral·leles a les qüestions nacionals, àdhuc tangencials. Són ideals que constitueixen un missatge transversal assumible per qualsevol país. La perversió consisteix en emprar-les per embolicar un discurs caduc, de clar component identitari. Hom tenia inquietud en veure si el tecnòcrata i desideologitzat Piqué aconseguiria endolcir-ne el resultat, pero tot d'una es fa palesa la naturalesa "xapussera" i utilitarista de la maniobra, fet que diu ben poc de la talla política dels ideòlegs del PP. A l'esborrany del document ja hem pogut llegir perles del llenguatge neopatriota: "Hay que aceptar (imperatiu) la idea de Espana con naturalidad", "los nacionalismos no caben en Espana", etc... Aquest es el discurs plural i integrador? Aquesta es la interpretació que fan d'Habermas? Davall la inevitable capa de cosmètica s'endevina clarament el leit-motiv "una, grande y libre", i l'adoctrinament en imperatiu ens recorda la "formación del espíritu nacional". En definitiva, noves consignes per a la mateixa visió involucionista, més digna del tio Paco que de ciutadans europeus del segle XXI.

Al cap i a la fi, tot això no tendria major transcendència si no fos perquè aquests "patriotes constitucionals" rebran una atenció sanitària molt superior a la nostra, això sí, a càrrec de la nostra butxaca. Per això mateix, les incòmodes realitats "perifèriques" seguirem defensant allò que justament ens pertoca. Pel que fa a les seves formes prepotents i antidemocràtiques, que vagin vius, perquè com diuen molt encertadament a la seva terra, "quien siembra vientos, recoge tempestades".





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: