"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/12/2001

Patriotisme constitucional

A hores d'ara, el PP no amaga l'eix fonamental de la seva segona legislatura: l'aplicació del centralisme i la involució autonòmica com a model d'Estat. Francament discutible, perquè al capdavall les Autonomies són Estat. El que és mes trist són aquestes formes polítiques de perfil baix, tan absolutistes. Tenim molts exemples recents: pèssimes transferències de sanitat amb xantatge inclòs, burla al món universitari amb la imposició de la LOU, negativa a la representativitat d'autonomies a la UE, etc.

Evidentment, el senyor Aznar ha avan√ßat molt en el seu llarg cam√≠ cap al centre reformista: despr√©s de vint anys, ha estat capa√ß d'acceptar la Constituci√≥. Aix√≤ s√≠, amb matitzacions: no com la pretesa casa comuna de tots els dem√≤crates, sin√≥ com el bunker de plom que ha de sepultar qualsevol posicionament contrari a la seva particular visi√≥ d'Espanya. Com pot parlar d'excloents i intolerants qui transforma aquest espai de di√†leg en una l√≠nia divis√≤ria entre bons i dolents? Aquesta visi√≥ immobilista i sacralitzadora delata la caracter√≠stica por als canvis i al progr√©s dels conservadors m√©s retr√≤grads. Res de bo vendr√† d'aquesta lectura rigorista que perverteix la llei de lleis per convertir-la en el seu Mein Kampf particular. √Čs remarcable el rebuig que ha aixecat aquesta visi√≥ entre els propis cappares del text constitucional, denunciant el menyspreu del PP a l'esperit de conc√≤rdia que va possibilitar la seva redacci√≥. I no deixen d'√©sser curiosos els esfor√ßos de la maquin√†ria popular (i premsa af√≠) per dotar de prestigi intel¬∑lectual aquest neoespanyolisme arcaic. D'aqu√≠ l'adopci√≥ d'una nova denominaci√≥ d'origen: patriotisme constitucional.

√Čs objectivament molt dif√≠cil posar emperons a la teoritzaci√≥ d'Habermas (a qui, s√ļbitament, tothom demostra haver llegit), per√≤ √©s obvi que aquesta es produeix a posteriori de la definici√≥ de naci√≥, un cop resolta l'adscripci√≥ identit√†ria. No est√† adre√ßada a solucionar problemes derivats de l'exist√®ncia d'identitats diferents, i aix√≤ es el que pretenen. La prova √©s que no hi ha cap necessitat a un pa√≠s normal de fer pedagogia patri√≤tica des del poder, ergo Espanya no √©s un pa√≠s normal. L'error es emprar aquest concepte contra els que pensam que encara s'ha d'avan√ßar molt m√©s en el proces de descentralitzaci√≥. Tanmateix, aix√≤ no desvirtua l'ess√®ncia de les idees d'Habermas, que s√≥n paral¬∑leles a les q√ľestions nacionals, √†dhuc tangencials. S√≥n ideals que constitueixen un missatge transversal assumible per qualsevol pa√≠s. La perversi√≥ consisteix en emprar-les per embolicar un discurs caduc, de clar component identitari. Hom tenia inquietud en veure si el tecn√≤crata i desideologitzat Piqu√© aconseguiria endolcir-ne el resultat, pero tot d'una es fa palesa la naturalesa "xapussera" i utilitarista de la maniobra, fet que diu ben poc de la talla pol√≠tica dels ide√≤legs del PP. A l'esborrany del document ja hem pogut llegir perles del llenguatge neopatriota: "Hay que aceptar (imperatiu) la idea de Espana con naturalidad", "los nacionalismos no caben en Espana", etc... Aquest es el discurs plural i integrador? Aquesta es la interpretaci√≥ que fan d'Habermas? Davall la inevitable capa de cosm√®tica s'endevina clarament el leit-motiv "una, grande y libre", i l'adoctrinament en imperatiu ens recorda la "formaci√≥n del esp√≠ritu nacional". En definitiva, noves consignes per a la mateixa visi√≥ involucionista, m√©s digna del tio Paco que de ciutadans europeus del segle XXI.

Al cap i a la fi, tot això no tendria major transcendència si no fos perquè aquests "patriotes constitucionals" rebran una atenció sanitària molt superior a la nostra, això sí, a càrrec de la nostra butxaca. Per això mateix, les incòmodes realitats "perifèriques" seguirem defensant allò que justament ens pertoca. Pel que fa a les seves formes prepotents i antidemocràtiques, que vagin vius, perquè com diuen molt encertadament a la seva terra, "quien siembra vientos, recoge tempestades".

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: