|
La vertadera història d'una renúncia
Tots els comentaristes destaquen la coherència política del
diputat del PSM Cecili Buele que, en renunciar a l'escó a Cort,
ho ha fet per a ser fidel a les seves conegudes afirmacions: «una
persona, un càrrec, un sou»; «més presència de dones als càrrecs
públics institucionals»; «més gent jove a les institucions».
Aquestes concepcions sempre han portat problemes al diputat
d'esquerra nacionalista i la premsa ha publicat més d'una vegada
declaracions de qui no està d'acord amb aquestes idees. Com ja
informava aquest mateix diari fa unes setmanes, dos representants
del PSM en el Consell de Mallorca declararen que: «Cecili Buele
ha actuado por libre, él se ha autoimpuesto que un hombre un
cargo y él fue quien decidió, también sin consultar antes con
el partido que debía renunciar a ser el conseller de Cultura del
Consell».
Com podem constatar, la coherència de Cecili Buele, no obté,
sovint, l'aprovacio d'un sector de l'organització de Mateu Morro.
A vegades, les declaracions públiques de Cecili Buele en la línia
que la militància de Ciutat deixi de ser tractada amb tant
d'oblit i indiferència o les crides fetes a la «rebel·lió»
contra aquells que pretenen instrumentalitzar-la únicament com a
maquinària de suport logístic per als seus plans electorals,
han molestat força. Buele, per exemple, sempre ha demanat més
presència de la militància de Ciutat a les institucions ja que
dels més de quaranta càrrecs del PSM tan sols tres provenen de
la militància palmesana. Potser s'hauria de recordar que els
tretze mil vots obtinguts pel PSM a Palma representen el 32,9%
del total de vots d'aquesta formació política a Mallorca. Per
això mateix, perquè sempre s'ha vist al diputat del PSM encapçalar
la lluita per a consolidar i augmentar la presència electoral
del nacionalisme d'esquerres ningú no tenia clara quina seria la
seva decisió pel que fa referència a la dimissió de Sebastià
Serra. En realitat el mateix Buele oferia al PSM dues possibles
opcions per ajudar a refermar la presència del nacionalisme
d'esquerres. Opcions que va explicar a l'Agrupació de Ciutat el
dia 21-XII-01 reunida a la seu central del PSM i en presència
d'una seixantena de militants de Palma. En aquella ocasió,
segons hem pogut saber per les declaracions posteriors fetes pel
mateix Cecili Buele i altres militants nacionalistes, el diputat
explicà novament la importància de «la batalla de Palma» per
a conservar —i ampliar!— el poder assolit pel PSM i
oferí a la consideració dels militants dues línies de feina.
Una opció era la continuïtat en la dedicació completa del
diputat a la tasca parlamentària, cendint el càrrec de regidor
a la persona de la llista electoral que el partit consideràs més
convenient. La segona possibilitat, potser més contradictòria,
era la incorporació de Cecili Buele a les tasques de regidor a
l'Ajuntament de Palma, sense renunciar a la seva important labor
parlamentària. Aquesta segona opció significava assumir dos càrrecs
públics. Quan li demanaren si no era contradictori amb la seva
històrica posició de «una persona, un càrrec, un sou», el
diputat va contestar: «Som conscient que és això el que he
estat fent fins ara, durant un any i nou mesos. Em consider amb
tot el dret del món a canviar d'idea. Ja m'agradaria que
poguessin dir el mateix tota la resta de càrrecs polítics del
nostre partit».
Evidentment aquesta segona opció presentada a l'Agrupació de
Palma anava condicionada al «suport militant actiu» —no
només verbal— «que vagi rebent, des del dia d'avui [21-XII-01]
fins al dia en què Sebastià Serra presenti la seva dimissió
com a regidor...». Vist en perspectiva, ara que ja sabem que serà
Caterina Canyelles, qui ocuparà l'escó que ha deixat buit
Sebastià Serra, el «pla» que no ha surat era tota una estratègia
enfocada a guanyar «la batalla de Ciutat» (i no solament per a
provar de conservar aquests tretze mil vots del PSM que aporten
els palmesans). El pla anava lligat a una urgent revitalització
i reactivació del Secretariat de Palma del PSM, una obtenció
d'una major atenció preferencial a la situació política de
Palma per part del gruix del partit i a una intensificació de la
presència de militants en les activitats de lluita
reivindicativa (manifestacions, actes públics etc., etc.).
Aquesta «batalla» político-electoral només podia ser
guanyada, en paraules del diputat del PSM «amb un increment de
la imaginació i la creativitat militant; és el moment de fer-nos
més presents dins la societat amb actuacions pròpies: de caire
reivindicatiu, cultural, social, solidari, veïnal...».
Pel que sembla, la segona opció (la de reforçar amb dos càrrecs,
la posició crítica del diputat esquerrà) no agradà gaire a
determinades persones. De fet hi hagué alguns sectors que el
criticaren públicament per «contradictori» en voler assumir
dos «sous»; altres, més atemorits, volien que Sebastià Serra
no dimitís del seu càrrec de regidor. El secretari general de
l'Agrupació de Palma declarava a la premsa que «Buele s'ha de
decidir [a deixar o agafar el càrrec] com més aviat millor» i
«Buele s'ha equivocat en traslladar als mitjans de comunicació
els seus dubtes». Tot plegat eren trets a línia de flotació
del diputat «rebel» provant de minvar la seva credibilitat política.
Però els atacs (els públics i els més soterrats) feien aigua
ja que obligar a algú a «definir-se» quan mancaven encara
quatre setmanes per a fer-se efectiva i real la dimissió de
Sebastià Serra no era seriós. I no hi hagué ningú que no
s'adonàs que s'havia aixecat una campanya per «escampar murta»
contra un dels diputats més actius del nacionalisme d'esquerres.
Tothom va veure a les clares que el que molestava de debò era la
consigna «una persona, un càrrec, un sou».
Finalment Buele ha volgut ser coherent fins al final i, en la
seva renúncia a acceptar l'escó de regidor ha explicat que «jo
ja en tenc un, de càrrec i de sou i consider que ha de ser una
altra persona —si és dona i si és jove, molt millor—
la que ha d'exercir i percebre aquests altres dos. Per això, he
cedit de molt bon grat el lloc de regidor, que em corresponia, a
la persona que el partit consideri que l'ha d'ocupar d'ara
endavant». La premsa, lluny dels atacs d'alguns dels seus
companys de partit, valora molt positivament la noble actitud ètica
del diputat d'esquerres i recull les encoratjadores declaracions
de Buele quan diu, adreçant-se a tots els militants del PSM: «Vull
que sàpigues que mantenc ben viva la il·lusió que, qualque
dia, amb el suport militant actiu que crec que s'hi precisa,
aconseguirem que, per part dels dirigents del nostre partit,
s'arribi a valorar i a reconèixer com cal el pes polític que
l'Agrupació del PSM de Ciutat està aportant al conjunt de la
nostra formació política. Un reconeixement i una valoració
que, consider, han d'anar molt més enllà del nivell purament
verbal, testimonial o simbòlic». Ara arriba el moment de la
veritat. Caterina Canyelles, Maria Costa, Gabriel Barceló,
necessitaran tot l'ajut possible per a consolidar el nivell ja
assolit.
|
