El PSM opina. 08/02/2002

Per una Facultat de Medicina a les Illes Balears

* Príam Villalonga és investigador del Ludwig Institute for Cancer Research, Royal Free and University College Medical School Branch (Londres)

Recentment s'ha fet públic que entre les prioritats d'implantació de nous estudis a la UIB, no hi torna a figurar a curt termini la Llicenciatura de Medicina.Tot i això, l'actual equip d'Educació i les autoritats acadèmiques mantenen el seu interès en dur endavant aquest projecte, que han qualificat en fase "d'estudi i tramitació". La creació d'una Facultat de Medicina ha estat, i segueix essent, una reivindicació històrica per a la nostra Universitat i per a tota la societat. Malgrat que hom tengui confiança en que les autoritats pertinents també tenen aquesta percepció -per força l'han de tenir- , es fa necessari insistir una vegada més en els múltiples beneficis que comportaria la seva creació per al conjunt del país.

En primer lloc, hi ha l'evident argument de garantir la igualtat d'oportunitats als nostres joves, que en molts casos no poden escollir aquesta carrera per motius diversos, derivats de la impossibilitat de dur-la a terme aquí. Aquest argument és, probablement, el que te més força social atès el número d'estudiants afectats. Una Facultat de Medicina a les Illes Balears disminuiria molt l'èxode d'estudiants que han d'anar-se'n a fora per tal de completar els seus estudis. Qui parla, tot i no tenir dades estadístiques, pot donar bona fe de l'elevat número d'estudiants illencs que passen anualment per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. No crec exagerar gens ni mica si xifram el contingent dels nostres estudiants entorn a un 8-10% del total, pel cas concret de la UB. Com és natural, hauríem d'afegir-hi els de la UAB, Pamplona, Madrid, etc. En tot cas, tothom n'és conscient del fet que la totalitat dels nostres metges s'ha de formar forçosament a fora. Òbviament, l'argument de facilitar l'accés als estudis a tothom s'ha de correspondre amb dades estadísticament significatives: no seria seriós reclamar per a les Illes Balears la creació d'una escola d'enginyeria aerospacial, posem per cas, però ningú pot discutir la raonabilitat d'aquesta necessitat en el cas de Medicina.

És evident que les despeses de la seva implantació són molt superiors a d'altres estudis més assumibles, d'aquí que encara no siguin una realitat. Però no és menys cert que tenim dret a deixar d'esser considerats ciutadans de segona. En aquest sentit, la voluntat política i la insistència de la societat hauran de fer petits, un dia o altre, els fins ara insalvables problemes econòmics. No falten comparacions per a esperonar-nos: Lleida, amb uns 120.000 habitants, compta amb una Facultat de Medicina, tot i estar clarament dins l'òrbita d'influència de Barcelona (a poc més de 1h 30 min, i no molt més de Saragossa, amb una altra Facultat). Quins motius poden justificar que a les Illes Balears, amb uns 800.000 habitants, no en puguem tenir-la?

En segon lloc, voldria posar sobre la taula un argument que no hem sentit gaire per aquestes contrades: una Facultat de Medicina és una eina molt útil per a la formació continuada dels professionals de la Medicina. Està clar que l'objectiu de la Universitat no és el d'esser una fàbrica de títols acadèmics, sinó la de nuclear la recerca i el coneixement, tot posant-los al servei de la societat. La formació continuada i el reciclatge són indispensables en la professió mèdica. Tot i l'encomiable tasca que duen a terme els Col.legis i Associacions Mèdiques diverses, és innegable que el paper d'una Facultat de Medicina a l'hora de possibilitar de forma integral la constant formació dels professionals és insubstituible. Per altra banda, no es pot deixar d'esmentar que la relació entre professionals de la Medicina i la Facultat ha d'esser per força enriquidora en els dos sentits: d'aquesta manera aprofitaríem l'experiència dels nostres professionals mèdics, integrant-los en la docència.

Aquests arguments assoleixen encara mes força si els emmarcam en el moment actual, tot just transferida la sanitat al nostre Govern. Ara que es replanteja l'estructura assistencial i el model sanitari que volem per a les Illes Balears, la demanda dels estudis superiors de Medicina no pot quedar aparcada per més temps. Un sistema sanitari vigorós i dinàmic necessita sustentar-se en centres acadèmics i de recerca com més propers millor.

Finalment, no podem deixar de banda un aspecte clau d'aquesta reivindicació: l'impuls evident que donaria a la investigació científica, particularment pel que fa a una branca de la recerca molt prioritaria des d'un punt de vista social, la recerca biomèdica. Si realment tenim aspiracions de bastir una societat moderna, no podem perdre per més temps el tren de la recerca biomèdica. Més que mai, avui tot el món viu amb atenció els progressos de la investigació biomèdica (genoma humà, clonació terapèutica, etc.), atès que la gran revolució de la Medicina només es produirà en tant que avanci aquesta. En aquesta línia, sembla que a la fi el Govern Espanyol ha entès que invertir en recerca bàsica és garantir el progrés de generacions futures, d'aquí les grans inversions en infraestructures i en equipaments (els anomenats "Parcs Científics"). Evidentment, no podem cometre la ingenuïtat de pretendre passar a esser un lloc punter en recerca d'un dia a l'altre, però tampoc no hem de desaprofitar les nostres opcions. Moltíssimes vegades he comentat amb altres investigadors (freqüentment estrangers) que Mallorca seria un lloc ideal per a la implantació de centres d'excel.lència de recerca biomèdica, tenint en compte el nostre elevat perfil com a societat d'oci i serveis. En poques paraules, aprofitant tot allò que es va argumentar temps enrera per a intentar convertir Son Espanyol en Sillicon Valley i poder atreure professionals altament qualificats jugant la carta de la nostra qualitat de vida. Estic convençut que un estudi seriós ens donaria moltes possibilitats per a convertir-nos en un lloc interessant per promoure un entorn de recerca d'alt nivell.

La creació per part del Govern de les Illes Balears d'un Institut Universitari de Ciències de la Salut és una bona notícia, sempre que sigui una primera passa d'una politica d'investigació sanitària més decidida. Tanmateix, és massa venturós posar-hi moltes esperances en un pla de recerca biomèdica si no podem aconseguir ni tan sols una Facultat de Medicina. Aquest es, sense dubte, el pas que hem de donar el més aviat possible.