El PSM opina. 05/02/2002

L'Arc Mediterrani, el camí cap a Europa

L'espai euromediterrani és el títol de portada de l'últim nombre del setmanari "El Temps" (5-11 de febrer de 2002), que dedica tres reportatges a aquest tema veritablement estratègic per al futur proper de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. A continuació reproduïm, pel seu interès, el primer d'aquests reportatges, que signen Bàrbara Amorós i Miquel Calvet.

Fa escassament quinze dies, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, oferia un front comú als alcaldes de València i Castelló per reclamar al Ministeri de Foment un corredor mediterrani d’alta velocitat que connectàs Catalunya i el País Valencià amb Europa. Foment està disposat a portar el tren de gran velocitat, TGV, de Madrid a Barcelona i Tarragona, així com de Madrid a València i Castelló, però no té previst connectar Tarragona i Castelló ni amb el TGV ni amb l’ample de via europeu.

Fragmentar el corredor mediterrani no alleugerirà els problemes que, per exemple, pateix la indústria taulellera: la inexistència d’una via ferroviària d’ample europeu entre Castelló i Tarragona és un coll d’ampolla a la seva connexió amb Europa. Ã�lvarez Cascos s’ha compromès a portar l’ample de via europeu fins a Almeria, però la falta de calendari inquieta les forces econòmiques i polítiques de València i Barcelona. Tots ells són conscients que si els territoris d’aquesta euroregió mediterrània no són capaços de reforçar lligams, les seves economies se’n ressentiran profundament.

El debat s’estén. I també inclou les forces polítiques del País Valencià. Divendres, 25 de gener, es reuniren a Vinaròs i a Amposta, límits entre el País Valencià i el Principat, Manel Nadal, responsable d’infraestructures del PSC, i Joaquim Puig, portaveu del PSPV a les Corts valencianes, per reclamar que es milloren les infraestructures tant per carretera com per ferrocarril al corredor mediterrani.

Les connexions han arribat ja al terreny dels fets. Jordi Pujol i Joan Roig, president de la cadena valenciana de supermercats Mercadona, inauguraren el passat 10 de gener el centre logístic d’aquesta empresa, a Sant Sadurní d’Anoia, una infraestructura que consolida l’aposta de l’empresa de distribució valenciana pel Principat com el seu principal mercat d’expansió. Pujol va felicitar-se en aquest acte pel fet que siga una empresa valenciana la que s’espandesqui per Catalunya. “És molt important el desenvolupament econòmic del País Valencià perquè amb Catalunya constitueix l’Arc Mediterrani”, va dir.

El sector tèxtil també ha estat un actor privilegiat dels lligams econòmics que travessen les nostres economies. Segons Salvador Maluquer, director de Relacions Internacionals del Consell Intertèxtil, des de fa molts anys existeix una complementarietat de serveis “no oficialitzada” entre els empresaris de Catalunya i el País Valencià. “Hi ha molts teixidors de Catalunya que consumeixen filat fet a València, i viceversa. I en termes de producció, hi ha molt teixit català que marxa a fer el procés d’acabament (estampat, tintat, impermeabilitzat…) al País Valencià, i molts empresaris valencians que porten el seu fil perquè el teixesquen a Catalunya.” Es tracta, segons Maluquer, de relacions no improvitzades els últims anys sinó que vénen de lluny.

Aquestes relacions cada vegada més estretes contrasten amb l’oblit oficial d’aquesta realitat econòmica, un fet denunciat cada vegada més des del món acadèmic. El primer de fer-ho va ser el sociòleg valencià Rafael Ll. Ninyoles, l’any 1992, amb el seu llibre El País Valencià a l’Eix Mediterrani. Des d’aquell moment, cada vegada són més els analistes que han apostat per l’Eix Mediterrani com la via essencial cap al futur.

Per a Balears, Catalunya i el País Valencià les connexions amb l’Europa central són fonamentals, sosté Jordi Maluquer, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. La caiguda del mur de Berlín i la creixent integració de les economies de l’Est estan fent desplaçar l’eix central de l’economia europea, adverteix. “Itàlia i Alemanya ja fa temps que s’estan orientant cap a l’Est i les regions que més creixen són les que estan més ben preparades per enviar mercaderies cap a l’Est. Intensificar les relacions amb el centre-nord d’Europa és estratègic. El que seria un drama seria no millorar les connexions amb aquesta zona on s’està produint el creixement, perquè ens deixaria convertits en absoluta perifèria, en un immens parc temàtic on es ve a prendre el sol i prou.”

Maluquer es mostra pessimista, però, quan analitza les infraestructures promogudes fins ara pel govern de Madrid: “L’AVE es va fer d’esquena a Europa, de Madrid a Sevilla. Una inversió sumptuària, res més. No una màquina perquè ens portés les mercaderies cap a Europa. A l’estat espanyol, si estàs al centre pots moure’t en totes direccions en autopistes gratuïtes, excepte quan et dirigeixes al mercat europeu.” Una planificació que resulta especialment negativa per a Catalunya, País Valencià i Balears, que són al cap i a la fi, segons Maluquer, “les que proporcionen el finançament exterior per al creixement d’Espanya, perquè són economies exportadores i de turisme internacional, que és el que permet l’entrada de divises”.
Les xifres corroboren aquestes consideracions. Amb dades del 1999, el Principat i el País Valencià van exportar el 40,3% del total de l’estat espanyol. Una activitat que tradueix el major dinamisme empresarial (vegeu gràfics en aquesta pàgina i a les pàgines 21 i 24).

Per a les Balears, acostar-se a Europa també és fonamental per mantenir el seu dinamisme. Segons Carles Manera, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de les Illes Balears, l’estratègia balear ha de passar per tres vies d’actuació. D’una banda, ha de fer front a una de les seves particularitats més essencials, la insularitat, i als problemes que comporta (majors costos, aïllament, problemes de transport…). Un marc idoni per fer-ho, segons Manera, és a través de la xarxa IMEDOC, formada pels arxipèlags de Sardenya, Sicília, Còrsega i les Balears. Les Illes, però, tampoc poden oblidar la seva vinculació amb les economies regionals més potents de l’Arc Mediterrani, entre les quals el corredor de la Ligúria a Itàlia, la zona d’Ais de Provença a França, i la façana mediterrània de l’estat espanyol, bàsicament Catalunya i el País Valencià. Regions a les quals les Balears pot aportar una economia molt madura turísticament, una preocupació per millorar la qualitat ambiental del territori, la competitivitat de sectors industrials com el calçat i la bijuteria, i en quart lloc, un entorn idoni per a la creació d’empreses amb un elevat contingut tecnològic. En tercer lloc, segons Manera, les Balears tampoc han d’oblidar que “la seva ubicació i l’experiència en el sector terciari la converteixen en un pont avantatjós cap a les economies del nord d’Àfrica”. Una veritable cruïlla econòmica.

El fet és que la institucionalització de les euroregions com a marc per fer front als nous reptes econòmics no és nova a Europa. Un exemple és el de Galícia i el nord de Portugal. Tretze ciutats d’aquesta regió subscrivien l’any 1992 el pacte per constituir l’Eixo Atlántico. En aquests moments, aquesta aliança aplega totes les grans ciutats d’aquesta regió que aglutina territoris de dos estats. L’Eixo Atlántico ha començat a fer gestions per articular una política turística comuna, a més de reclamar millores en les connexions tant per carretera com per ferrocarril. Eiré López, director del setmanari gallec A nosa terra, assegura que l’Eixo Atlántico ha començat a funcionar malgrat l’oposició frontal dels governs de Madrid i de Lisboa. “Portugal té por a les autonomies”, assegura.

Un altre exemple és el del VASAB, constituït l’any 1994, que aplega tots els estats, lands alemanys i repúbliques russes que tenen façana a la mar Bàltica. El VASAB desenvolupa projectes per integrar les economies d’aquest immens territori, amb estratègies com la millora de les comunicacions, l’ordenació de tot el sistema de ciutats o la coordinació entre tots els ports. “Des d’un punt de vista econòmic, la regió de la mar Bàltica ha de desenvolupar un sistema integrat de producció i de relacions comercials basat en avantatges competitius”, assenyala el document estratègic VASAB 2010. La intenció és coordinar fins i tot aquells sectors econòmics en competència directa dins de la regió.
Són els nous vents que bufen a Europa, encara lluny de nosaltres.