|
Telefonera
Resulta que els ha entrat a tots la telefonera. La presidenta
del Consell de Mallorca per una banda i els diversos batles de
Palma per l'altra, han decidit posar a disposició dels ciutadans
una sèrie de línies telefòniques per fer telefonades a un número
que costa 0'80 euros per minut, els beneficis del qual van a
parar a una productora privada i que serveix per participar en un
concurs d'una televisió pública, és a dir, finançada en bona
part pels contribuents. Si algú de vostès vol fer els comptes
d'aquest cercle viciós i pervers que els faci i potser sentirà
una sensació com d'estafa. Un servidor s'estima més no fer números.
Que aquesta al·lota argentinomallorquina que respon al nom de
Chenoa mereixi triomfar en el món de la música, no seré jo qui
ho negui. És més, des d'aquest doblement humil racó no tan
sols volem confessar que no l'hem sentida mai cantar, sinó que
li volem desitjar molta sort en el confós món de l'espectacle.
Allò que ens escandalitza, que ens treu de botador són les
cantades dels nostres polítics i el mal ús dels recursos públics
que significa l'anomenada Operació Chenoa.
Si el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma volen donar
suport a gent jove perquè triomfi en el món de la música,
se'ns acudeixen millors inversions que la present. Ajudar més a
l'associació Músics per la Llengua en pot ser una, però n'hi
ha més, com facilitar locals d'assaig als grups més joves,
subvencionar els viatges fora de Mallorca dels grups amateurs...
Però si el que es vol és posar a la disposició dels ciutadans
línies telefòniques d'accés gratuït, també ens atrevim a fer
propostes al respecte amb la seguretat que les línies que
proposam són més urgents i necessàries que el 906 de na Chenoa:
Telèfon de drets lingüístics: un telèfon a
disposició de tots aquells catalanoparlants que pateixin algun
tipus de discriminació (se'n produeixen a diari) pel fet de
parlar la seva llengua.
Telèfon de les dones maltractades: una línia
gratuïta perquè totes aquelles al·lotes i dones que pateixen
maltractaments físics i psicològics puguin denunciar-ho i
puguin ser ateses com cal.
Telèfon dels immigrats: si ens sobren línies
telefòniques i pasta per sufragar la despesa de telefonades a
tarifes més cares que les internacionals, per què no posar-ne
alguna a disposició de les persones amb pocs recursos, vengudes
de països llunyans perquè almenys un pic per setmana puguin
contactar, ni que sigui breument, amb els seus parents i evitar
així els abusos de què són víctimes a vegades a alguns
locutoris privats.
Però si després de tot això no s'ha acabat amb la febre
telefonadora institucional, amb la telefonera, se'ns acudeixen més
inversions en línies telefòniques. Ja que els polítics del
Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma semblen disposats
a pagar-nos (amb els nostres doblers) els vicis telefònics,
podrien cercar la manera de dotar tots els centres d'ensenyament,
associacions juvenils, biblioteques i centres culturals d'accés
ràpid i gratuït a la xarxa internet. Ara, si del que es tracta
és d'assegurar la presència d'algú de la nostra terra a
Eurovision, jo conec una manera més directa i segura d'anar-hi.
I, a més a més, cada any.
|
