«Operació Chenoa»
EU té tota la raó del món quan afirma que l'«Operació
Chenoa» engegada per Maria Antònia Munar «supera tots els límits
del folklorisme». Ara bé, la presidenta del «vertader Govern
de Mallorca» té una virtut que sempre li hem reconegut: s'ha
especialitzat en posar nerviosa tota la classe política de les
Illes i vos puc ben assegurar que ho aconsegueix d'una manera
clara i llampant. Tot l'hi serveix. I la presidenta del Consell té
encara més virtuts: ens sap entretenir a la perfecció amb
sortides inesperades que animen el somort panorama polític
quotidià. En el fons, i ho hem de confessar ben sincerament...
què faríem els comentaristes polítics sense les seves moratòries,
les baralles amb benestar social, la lototrot o l'«Operació
Chenoa» de torn? Munar ha obert la boca i ja tenim tots els
mitjans de comunicació en marxa. Si en la política actual
serveix qualsevol cosa per arribar amunt... per què ens hauríem
de queixar si la presidenta vol encoratjar una al·lota que
aspira a triomfar en la música? O potser sí que haurem de
queixar-nos quan les qüestions de què tracta són tan greus,
per bé que les aparences siguin tan grotesques.
Vejam. L'afer Chenoa presenta algun vessant en què la coneguda
capacitat de Munar per al viratge adquireix dimensions
espectaculars. Tothom deu recordar les declaracions contra la
immigració i el control de població fetes per Munar l'estiu de
l'any passat. Aleshores la presidenta maldava contra els «nous
mallorquins» que amb la seva fastigosa presència podien posar
en perill la història i tradicions de Mallorca. Munar demanava
un control estricte d'aquesta gernació de «moros, sudaques i
forasters» que «convertiran l'illa en una terra de pobres». La
consellera Fernanda Caro i multitud de col·lectius socials
criticaren públicament aquestes «grans aportacions» a la
nostra convivència diària. Qui signa aquest article, preocupat
per l'avenç de l'extrema dreta, recorda que li demanà humilment
un canvi d'assessors d'imatge i que tornàs a centrar-se com el
passat.
Bé, han passat els mesos i ja tenim el resultat d'aquella
reflexió que li demanàvem els progressistes. Un resultat prou
inquietant, d'altra banda. Convertir una persona en símbol
representatiu d'una col·lectivitat significa crear models,
exemples a seguir. L'al·lota en qüestió, Chenoa, viu a
Mallorca com podria viure a Burgos (això sí: amb ensaïmades i
butifarrons pel mig). Si la presidenta Munar considera que això
és modèlic i constituiex un exemple digne de seguir fins a
l'extrem que aquesta persona ha d'esser un símbol de Mallorca,
el missatge que la presidenta Munar llança als ciutadans
d'aquesta illa és que l'immigrant fa molt bé de no integrar-se.
D'altra banda, faríem bé de demanar-nos quina mena d'interessos
culturals ni de valors ètics hi ha en vincular la «dignificació»
de Mallorca amb un programa televisiu presentat en clau de
reality-show (en l'onada del monstruós Gran Hermano) i que té
com a columna vertebral l'esperit de competitivitat en nom de l'èxit
comercial. Tot plegat és una proposta que fóra lògica si
provenia, per exemple, del PP de Sevilla; però, ¿quina mena de
«nacionalisme mallorquí» és aquest que incita a l'harakiri
lingüístico-cultural col·lectiu?
El paper dels nostres amics del PSM tampoc ha estat gaire
encertat en aquesta ocasió. L'acostumada norma de ser
l'avantguarda en la pràctica del silenci s'ha estés per la
direcció del partit i solament els joves han expressat la seva
assenyada protesta. Un amic meu, professor i vell militant del
PSM al qual he trobat pel carrer de Blanquerna m'ha dit,
comentant la capacitat de sortit en els papers de Maria Antònia
Munar: «Ja hi tornam a ser! Tots els diaris són per a ella i
això que aquesta al·loteta, Chenoa, encara no ha guanyat el
Festival representant a Espanya!». M'ha convidat a fer un tallat
en el bar que fa cantonada amb el carrer Antoni Marquès i, més
trist que un ca atupat, ha continuat: «Munar ha organitzat la
campanya com de costum. Ningú no en sabia res en el Consell.
Durant tot el dia ha tengut entretinguts els nostres consellers
que ja s'ensumaven alguna cosa. Malgrat això no hi ha hagut
forma de descobrir res. Quan ens hem adonat ja hi havia quaranta
televisions, ràdios, revistes, diaris, la premsa del cor... Era
impressionant com dirigia l'«Operació»! Amb el telèfon a la mà,
donant ordres aquí i allà. Talment com si s'entrenàs per a les
properes eleccions. Ja podem preveure el que a partir d'ara
s'endevindrà! Guanyi o no guanyi a Tallin Laura Corradini, ja et
pots imaginar la plaça de braus plena de joves de gom a gom i
Maria Antònia Munar fent-hi la volta, amb un ram de flors a la mà,
saludant la gent amb una gran rialla de satisfacció als llavis.
Els joves eren un sector estratègic que hauríem d'haver guanyat
nosaltres! Ara ja té les persones majors, els caçadors, els
amants de la lototrot... i per si encara mancàs alguna cosa...
ens roba els joves! Perdrem la batalla de Palma, ho veig ben clar.
Impossible que Caterina Canyelles, Maria Costa i Gabriel Barceló
puguin fer front a tan ben organitzada campanya en pro d'una autèntica
«mallorquinitat»!
Però el que no sap el meu amic del PSM és que Munar no ha
acabat aquí la seva campanya de promoció dins del món de la
joventut. Una de les secretàries del Consell (i que en el passat
militava dins de l'OEC, amb Mateu Morro i Antoni Mir) m'ha
explicat que la presidenta vol ajudar a solucionar els problemes
de la joventut mallorquina de bon de veres. Estar a l'avantguarda
de la promoció de l'«Operació Triunfo» només ha estat el
començament del que pensa fer. Munar ha descobert que els
afeccionats a la música, els nombrosos grups nostrats que volen
tocar rock o fer música tradicional no tenen un miserable lloc
d'assaig. En tot Mallorca no hi ha un edifici amb un parell de
sales per a practicar amb els seus instruments. Ni quatre cadires
de bova tenen els nostres joves! Imaginau els centenars d'al·lots
i al·lotes que no poden somniar en triomfar just perquè no
disposen cap local per a poder tocar música en condicions! Però
a partir d'ara tot serà diferent. Copsada aquesta urgent
necessitat d'ajudar el jovent, la propera decissió del Consell
serà trobar una sala gran, adequar les habitacions per assajar (un
constructor amic li ha dit que no val tant bastir una nau en el
Polígon, rehabilitar un casal en el centre de Ciutat). «Serà
una despesa insignificant», ha dit a l'arquitecte que ja
dissenya el projecte. «Els nostres grups de ball de bot, aquells
que volen tocar rock, els joves amants de la música tradicional
sempre han fet mostra de la seva mallorquinitat... Qui millor que
el Consell per ajudar-los?». Esperem que tot plegat serveixi per
a alguna cosa i que, almenys, les ajudes arribin com abans
millor; si pot ser, abans que, davant la manca d'infrastructura,
de mercat i de perspectives, els grups joves acabin d'optar per
passar-se a l'espanyol o a l'anglès.
|