Ecotaxa: mala administració d'una victòria política?
* Príam Villalonga és investigador del Ludwig
Institute for Cancer Research, Royal Free and University College
Medical School Branch (Londres).
La polèmica decisió d'aplicar l'ecotaxa el mes de Maig, i la
conseqüent crispació entre Govern i federació hotelera,
centren ara per ara tot l'interès sobre l'acció de govern del
Pacte de Progrés. Més enllà de la reflexió sobre les virtuts
i defectes de l'ecotaxa, l'actual situació ens il·lustra
clarament els diferents interessos confessats i
inconfessables de la nostra classe política i empresarial.
Pens que és oportú aprofitar aquests moments per a revisar-ne,
no tant els objectius d'aquesta mesura, sinó la seva estratègia
d'aplicació, i fer una crida general a la moderació i el diàleg
a les dues parts en conflicte.
De justícia és aclarir primer que el suprassignant és un ferm
partidari de la filosofia de l'ecotaxa. Pens que ja estam fent
tard en la corresponsabilització de la indústria turística en
el manteniment dels recursos mediambientals. Assegurar la
preservació dels nostres actius paisatgístics el
principal objectiu de l'ecotaxa és estratègicament
essencial si volem mantenir la posició de privil·legi que tenim
en el sector turístic. La necessitat que la indústria turística
sigui una peça clau en aquest procés, tant en la recaptació
dels fons com en la seva gestió, és d'una clarividència
indiscutible. No és, per tant, el moment d'afegir-hi més
consideracions a la validesa instrumental d'aquesta mesura, ja
que les hemeroteques estan farcides de reflexions en aquest
sentit. El que es vol posar de relleu aquí és el tarannà que
el Govern i el sector hoteler han mostrat darrerament a la
societat i que ens ha abocat a l'actual guerra oberta.
Per entendre millor les dues posicions i marges de maniobra
respectius, es fa necessari agafar perspectiva per destriar-ne
els fets objectius. Aquests indiquen que l'aplicació de
l'ecotaxa és una clara victòria mediàtica del progressisme
balear sobre l'opinió pública. Entendre això és essencial per
a comprendre l'actuació de tots els nostres actors polítics i
socials. Ben clarament, la nostra societat ha arribat a l'evidència
que hem arribat al límit de saturació i en conseqüència estam
perdent qualitat de vida per moments. Fa falta molta miopia política
per a no voler veure això, que per a la «sociologia de carrer»
fa temps és una obvietat. A partir d'aquestes evidències,
compartides per la pràctica totalitat de la nostra societat, les
forces d'esquerra i nacionalistes han aconseguit una massiva
acceptació popular per al seu projecte d'ecotaxa. És obvi que
l'ecotaxa, símbol i senyera de la política proteccionista, és
només una eina més que haurà d'esser complementada per un
ampli ventall de mesures en aquest sentit. Però si l'acceptam
com a símbol del «ja n'hi ha prou» l'haurem de considerar per
força una victòria política i mediàtica. No oblidem tampoc
l'enorme transcendència de l'acta del Tribunal Constitucional.
La manifestació que l'interès general preservació del
patrimoni paisatgístic i cultural està clarament per
damunt dels hipotètics perjudicis sobre els interessos
particulars és contundent i alliçonadora per al neoliberalisme
vigent. Tanmateix, al marge de la batalla tècnica i legal en
curs, la victòria mediàtica del proteccionisme és un fet, i el
revers d'aquest fet és la derrota clamorosa sobretot a
nivell d'imatge pública del sector hoteler.
Mostres evidents d'això les tenim en el comportament dels
diferents grups polítics i empresarials. Les sortides de to de
coneguts empresaris hotelers són la confirmació més evident de
la seva frustració per aquesta derrota. Especialment il·lustratiu
és observar què diu el PP, tradicional «aliat» de la patronal
hotelera. Tot i aprofitar la guerra oberta per a criticar al
Govern no van massa més enllà de les sessions de fotos en el
recolzament de la posició dels hotelers. El mateix Matas ha
reconegut que la filosofia de l'ecotaxa és «bona però injusta»,
centrant les crítiques en l'oportunitat del moment per a aplicar-la.
Ben alerta a posicionar-se rotundament en contra, tenint en
compte que el seu suport social és d'un 70%. El cas d'UM no és
menys curiós, ja que sense recolzar-la obertament permet la seva
aprovació parlamentària alhora que procura no sortir mal parada
enfront dels hotelers. Total: com menys s'en parli millor, ni a
favor ni en contra ni tot el contrari, i tal dia farà un any
És obvi que el PSM, tot i la seva aposta ferma pel
proteccionisme, està una mica incòmode amb la situació, des
d'una perspectiva de partit que mira molt pels interessos dels
petits i mitjans empresaris. És el PSIB, amb el permís d'EU-Els
Verds, el gran impulsor de l'aplicació immediata de l'ecotaxa, i
fins i tot sembla que gaudeix de tensar la corda aprofitant-ne
la seva popularitat en la batalla contra els hotelers. Tot
i això hi ha veus dicrepants, com la de la pròpia presidenta
del Consell de Menorca. Al marge de la idea que hom tengui, és
admirable la coherència política que està demostrant na Joana
Barceló, assolint un perfil institucional molt significatiu.
Arribam així al bessó de la qüestió: una cosa és la victòria
mediàtica i una altra l'administració que n'ha fet el Govern
d'aquesta victòria.
Tot i celebrar el recolzament social i jurídic que ha assolit
l'ecotaxa, no podem fer altra cosa que lamentar el caire que ha
pres l'actual situació. La guerra oberta entre el Govern i el
principal sector econòmic del país és tan indesitjable com
perniciosa. Vist que els representants dels hotelers han defugit
el seu paper de lideratge social i econòmic amb sentit de
país per a convertir-se purament en un lobby d'interessos
particulars, només podem confiar en la responsabilitat del
Govern per tancar la crisi. Diuen que l'entesa seria molt més
senzilla amb la generació dels fills dels empresaris hotelers.
No és d'estranyar, atès que per edat i formació poden entendre
que les polítiques proteccionistes, l'ecotaxa entre elles, no són
un atac frontal contra el sector sinó la clau de la seva
perdurabilitat a llarg termini. Tanmateix, és el Govern qui
hauria de reconduir el procés, i no perdre una ocasió d'or per
a confegir un projecte progressista de major centralitat sociològica.
Tan negatiu seria aplaçar l'aplicació de l'ecotaxa per a la
tardor, acabada la temporada turística? Aquesta decisió
desactivaria la probable culpabilització que recaurà sobre ella
en cas de crisi. Per altra banda, una cesió moderada en aquest
punt facilitaria en gran mesura la cicatrització del conflicte
amb el sector. És cert que el medi ambient no hauria d'esperar
gaire més temps a veure les anunciades inversions, tan cert com
que la hipotètica baixada en el número de turistes serà pràcticament
menyspreable, segons les fonts científicament més solvents. Però
políticament, des d'un major sentit institucional i de país, no
hi ha millors opcions que la confrontació total? Voldríem
reclamar seny i reflexió a totes les parts. Per força s'ha
d'arribar a una entesa entre els agents econòmics i la
sensibilitat emergent a tota la societat, conduïda pel Govern.
És imperatiu el desbloqueig, hem de fer entrar en joc una
Tercera Via.
|