|
El Pacte de Progrés i l'ensenyament
Fa uns mesos els màxims responsables d'Educació del Govern
balear feien arribar als sindicats un balanç de la gestió
realitzada. Aquesta documentació ha estat estudiada a fons pel
sindicat majoritari de l'ensenyament a les l'Illes (l'Stei) i,
aquests dies, han fet públiques les seves conclusions.
Nosaltres, com altres companys de la premsa diària, hem tengut
accés a l'estudi i, després de parlar amb diversos dirigents
del sindicat, pensam seria molt important que el públic de les
Illes conegui els avenços i mancances en aquesta qüestió (l'educació),
bàsica per a tot govern progressista i d'esquerres. Com em
comentava l'amic Gabriel Caldentey «la nostra aportació, sempre
positiva i en pla d'exigir les millores necessàries en
ensenyament tant per a la població de les Illes com per als
treballadors de l'ensenyament, va sempre en la línia de recordar
al poder el compliment del programa electoral i dels acords que
ja s'han signat amb l'administració».
Qui no recorda aquelles dues pàgines del Pacte del 1999
referents a l'educació? Compromisos que no haurien de quedar
arraconats de cap de les maneres. Document que començava dient
que el Pacte lluitaria per a la «construcció d'un model
educatiu de les Illes Balears, a partir de les possibilitats de
la LOGSE i d'altres normes i lleis educatives, que faci possible
de l'educació un servei públic i de qualitat fonamental, per
assolir una política d'igualtat d'oportunitats, la recuperació
lingüística i cultural i de la memòria col·lectiva i la
formació de persones competents amb capacitat d'adaptar-se a les
noves exigències econòmiques, professionals, socials i
culturals que el nou segle i els canvis socials estan exigint».
Però tornem al document que ha presentat l'Stei a la premsa. Una
de les crítiques més sentides que fa Gabriel Caldentey (per la
injustícia que representa) és a la forçada absència per no se
sap quina mena d'«imperatiu legal» del sindicat majoritari (Stei)
de l'ensenyament en el Consell de Formació Professional. Tothom
amb una mica de seny comprèn que no és de rebut que en aquest
Consell hi siguin presents CCOO, UGT, la Pimem i la Caeb però no
es tengui en compte l'opinió de l'organització majoritària del
sector. Caldria solucionar el més aviat millor aquest problema,
ja que els més de dos mil milions de pessetes que administra
aqueix organisme podrien ser emprats encara amb més bon criteri
si es pogués comptar amb més aportacions i amb una representació
molt més acurada i democràtica de la societat. Respecte a les
millores en les retribucions dels docents, l'Stei recorda al
Govern Balear la necessitat de materialitzar el principi d'acord
signat el 5 de juliol del 2001 (principi d'acord que s'hauria
d'estendre al conjunt del professorat del sector públic i privat
concertat). La Conselleria d'Hisenda ha d'espavilar per a trobar
els recursos escaients i a fi que es pugui complir l'equiparació
retributiva pendent (les 30.000 pessetes al llarg dels anys 2002,
2003 i 2004).
Altres aspectes que no haurien de quedar damunt el paper són els
que fan referència a l'ús de les tecnologies de la informació.
En aquest apartat l'Stei demana al Govern que tots els centres públics
gaudeixin d'un sistema complet de connexió a la xarxa; que totes
les unitats escolars tenguin un ordinador connectat a Internet i
que s'accentuï la formació del professorat i del personal
d'administració i serveis en les tecnologies de la informació...
Quant a millores en menjadors escolars i transport escolar,
l'Stei reivindica que els centres públics puguin oferir aquest
servei i que cap beneficiari potencial sigui exclòs per causes
econòmiques. S'hauria d'aconseguir que la fixació dels preus públics
sigui consensuat amb els representants dels pares i mares
d'alumnes i associacions estudiantils. També es demana un pla
d'activitats complementàries finançat per les administracions públiques:
Conselleria d'Educació, ajuntaments, consells insulars i altres
organismes públics.
Un punt essencial de l'ensenyament de les Illes que el Pacte no
pot deixar a un costat és tot el que fa referència a la formació
permanent del professorat. Gabriel Caldentey m'explica que l'Stei
reivindica que la formació es deslligui de les retribucions, que
s'incrementi la formació als centres i que els representants de
formació de cada centre disposin de temps dins del seu horari
per a exercir la seva funció.
Punt important per a Gabriel Caldentey i el sindicat que ell
representa és el seguiment de tota la normativa referent a
l'ensenyament del català. En aquest apartat és on el sindicat
«reclama al govern del Pacte de Progrés mesures més efectives
per a la Plena Normalització Lingüística i a la Conselleria
d'Educació i Cultura que promogui mesures més adients per
l'estricte acompliment del decret de mínims com per a la
superació del mateix». Algunes de les mesures per a avançar en
la plena normalització lingüística serien, per exemple,
l'elaboració d'un pla de formació permanent del professorat en
horari laboral, amb alliberació total i/o parcial de l'activitat
lectiva; així com campanyes de conscienciació tant escolars com
socials.
L'Stei valora igualment l'esforç del Govern en matèria de
construccions escolars. Ha estat un esforç inversor considerable:
11.000 milions de pessetes que representen 66,5 milions d'euros.
Igualment ha estat importantíssima la inversió (3.100 milions
de pessetes) per a la millora de les infrastructures de la UIB,
així com l'aportació de la CAIB al presupost de la UIB (de 4.797
milions l'any 99 a 6.800 milions previstos per l'any 2002).
Som molts els ciutadans i ciutadanes de les Illes que, igual que
l'Stei, pensam que en aquest camp estratègic (l'educació) per a
tota política d'esquerres és on el Govern i les diverses
conselleries implicades (especialment Educació i també, no en
mancaria d'altre Hisenda!) han de fer més esforços: s'ha de
complir el programa, materialitzar els acords signats; s'ha de
procurar no marginar del Consell de Formació Professional i
altres organismes el sindicat majoritari de les Illes (Stei);
s'han d'aconseguir recursos econòmics per anar acomplint les
mesures de millora pactades i per a noves construccions d'escoles
i instituts... Tot això, unit a una adequada política de
normalització lingüística, podrà fer que els anys de govern
progressista hagin servit realment per avançar i millorar tota
la nostra xarxa educativa i beneficiar la població de les Illes.
Aquestes mesures són les que esperen societat i sindicats del
Govern del Pacte de Progrés.
|
