"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/02/2002

El PSM i l'autogovern

Arran de l'entrevista a Pere Sampol publicada fa uns dies en aquest mateix diari, i de la informació que l'acompanyava sobre la Convenció de la Federació PSM-Entesa Nacionalista celebrada ahir, un amic em demanava per quin motiu el PSM vol tibar la corda del pacte de progrés en el tema de l'autogovern. Li vaig dir que, en la meva opinió, el PSM no pretén tibar res, però sí estirar, que no és el mateix. Tibar implica donar per suposat que el qui aguanta la corda per l'altre extrem no cedeix. Estirar, en canvi, significa incrementar la força, però esperant que des de l'altra banda hom afluixarà.

Anem a veure. Si a la pregunta sobre si durant aquesta legislatura s'ha superat el sostre de l'autogovern existent l'any 1999 (objectiu que apareix textualment a l'acord programàtic del pacte de progrés signat l'estiu d'aquell any), hi responem que no hem avançat de manera suficient, és lògic i coherent que el partit nacionalista que forma part d'aquest pacte pretengui, ara que entram en el tram final de la legislatura, reivindicar el compliment d'aquest acord i fer propostes per aconseguir-ho. El document d'estratègia política aprovat ahir a l'esmentada Convenció és, simplement, la concreció d'aquesta voluntat.

S'equivocarà qui interpreti aquest fet com una escenificació per acontentar la base social i electoral del PSM. I també aniria errat qui hi llegís una voluntat d'incomodar els altres socis del pacte. Senzillament, perquè l'objectiu no és expressar amb claredat el que pensa el PSM sobre l'autogovern, cosa que ja és prou coneguda, sinó aconseguir avenços reals. Es tracta de dur aquesta qüestió al centre del debat polític per tal d'arribar a una zona de consens, de concretar i donar viabilitat als compromisos explícits que, en matèria d'autogovern, apareixen a l'acord programàtic del pacte de progrés.

En qualsevol cas, si el PSM estira (o empeny, com vulgueu) en aquesta direcció i això acabàs generant tensions, no crec que es pogués acusar el PSM de deslleialtat al pacte. Perquè no estam parlant de donar compliment al programa propi del PSM, sinó al programa del pacte, que, pel fet de ser compartit, obliga tots els seus signataris. No seria correcte justificar la inacció amb l'argument que, tanmateix, amb la involució autonòmica que propicia el PP des del Govern de l'estat, no hi ha res a fer. Des d'aquí ens correspon complir els nostres compromisos. Si llavors, des de Madrid s'avorta el nostre exercici lliure i democràtic d'autogovern, que cadascú en prengui nota. Es podrà discutir sobre la manera concreta d'executar els compromisos del pacte de progrés, però el que no es pot fer és passar de peu puntes sobre la lletra i l'esperit d'aquest programa, i deixar un capítol tan important sense resoldre. Ens queda un any per fer els deures.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: