El PSM i l'autogovern
Arran de l'entrevista a Pere Sampol publicada fa uns dies en
aquest mateix diari, i de la informació que l'acompanyava sobre
la Convenció de la Federació PSM-Entesa Nacionalista celebrada
ahir, un amic em demanava per quin motiu el PSM vol tibar la
corda del pacte de progrés en el tema de l'autogovern. Li vaig
dir que, en la meva opinió, el PSM no pretén tibar res, però sÃ
estirar, que no és el mateix. Tibar implica donar per suposat
que el qui aguanta la corda per l'altre extrem no cedeix.
Estirar, en canvi, significa incrementar la força, però
esperant que des de l'altra banda hom afluixarà .
Anem a veure. Si a la pregunta sobre si durant aquesta
legislatura s'ha superat el sostre de l'autogovern existent l'any
1999 (objectiu que apareix textualment a l'acord programà tic del
pacte de progrés signat l'estiu d'aquell any), hi responem que
no hem avançat de manera suficient, és lògic i coherent que el
partit nacionalista que forma part d'aquest pacte pretengui, ara
que entram en el tram final de la legislatura, reivindicar el
compliment d'aquest acord i fer propostes per aconseguir-ho. El
document d'estratègia polÃtica aprovat ahir a l'esmentada
Convenció és, simplement, la concreció d'aquesta voluntat.
S'equivocarà qui interpreti aquest fet com una escenificació
per acontentar la base social i electoral del PSM. I també
aniria errat qui hi llegÃs una voluntat d'incomodar els altres
socis del pacte. Senzillament, perquè l'objectiu no és
expressar amb claredat el que pensa el PSM sobre l'autogovern,
cosa que ja és prou coneguda, sinó aconseguir avenços reals.
Es tracta de dur aquesta qüestió al centre del debat polÃtic
per tal d'arribar a una zona de consens, de concretar i donar
viabilitat als compromisos explÃcits que, en matèria
d'autogovern, apareixen a l'acord programà tic del pacte de progrés.
En qualsevol cas, si el PSM estira (o empeny, com vulgueu) en
aquesta direcció i això acabàs generant tensions, no crec que
es pogués acusar el PSM de deslleialtat al pacte. Perquè no
estam parlant de donar compliment al programa propi del PSM, sinó
al programa del pacte, que, pel fet de ser compartit, obliga tots
els seus signataris. No seria correcte justificar la inacció amb
l'argument que, tanmateix, amb la involució autonòmica que
propicia el PP des del Govern de l'estat, no hi ha res a fer. Des
d'aquà ens correspon complir els nostres compromisos. Si
llavors, des de Madrid s'avorta el nostre exercici lliure i
democrà tic d'autogovern, que cadascú en prengui nota. Es podrÃ
discutir sobre la manera concreta d'executar els compromisos del
pacte de progrés, però el que no es pot fer és passar de peu
puntes sobre la lletra i l'esperit d'aquest programa, i deixar un
capÃtol tan important sense resoldre. Ens queda un any per fer
els deures.
|