"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/02/2002

Petits símptomes

L'altre dia vaig quedar tot sorprès. Positivament sorprès. Tot passejant per un carrer d'una ciutat de la Part Forana vaig veure un paper, un fulletó de propaganda. Val a dir, que normalment solc pegar-los, dissimuladament una ullada, i fins i tot, si no es troben en unes condicions molt lamentables els aixec, mir de què es tracta i els tir dins una paperera o, si m'és avinent, dins un contenidor específic. Com a mínim, si no m'ha interessat res del que duen escrit, els procur una inhumació més digna i sostenible que no navegar perduts entre empentes del vent i sotregades de la pluja. Segurament aquest dia vaig fer tots els moviments de la manera més inconscient, veure el paper, resseguir-lo amb els ulls, etc. Fins aquí res de nou, era una publicitat d'un gran centre comercial situat a Marratxí. Però passats uns segons, com si m'hagués atravessat una sacsada de sorpresa, vaig tornar-hi a fitar l'atenció. Sí, ho havia vist bé. Era un fulletó d'una gran superfície escrit en català. El vaig aixecar. La primera cosa que vaig comprovar fou que no fos bilingüe i que només m'hagués cridat l'atenció la versió catalana. No, era monolingüe, la segona cosa que vaig mirar era que fos d'aquí, vull dir que no fos un fulletó fer per als establiments de la mateixa cadena a Catalunya i que, casualment, hagués anat a caure al centre geogràfic de Mallorca. Però no, es referia aquí, en devien haver fet un repartiment massiu, d'aquests que fan casa per casa. La primera cosa que vaig fer quan vaig anar-hi de compres fou mirar allà on tenen els catàlegs i adonar-me que els que hi havia eren en català.

Paral·lelament, feia un parell de dies, un parell mallorquí, que un senyor anomenat Yagüe havia pres possessió com a comandant militar o alguna cosa així, però grossa de les Illes Balears i en el seu discurs havia fet ús de la llengua catalana. És cert que la primera cosa que vaig pensar fou que tot havia estat el producte d'una amable coincidència. Però després vaig fer-me una reflexió: ni les multinacionals —tots tenim present el cas de la Disney i la seva nul·la promiscuïtat a doblar en català encara que els ho paguin— ni tampoc l'exèrcit —encara que ara senti la necessitat de mostrar la cara amable per guanyar-se adeptes— són excessivament generosos a l'hora de fer ús de la llengua catalana. Ho han de tenir molt clar i les circumstàncies els han d'empènyer a fer-ho. Gestos altruistes no solen tenir-ne així com així. Tots podem recordar que anys enrere, per exemple, la Telefònica retolava les cabines en català a Catalunya i aquí seguia fent-ho en castellà, o que una mateixa emissora de ràdio d'àmbit estatal feia un ús qüotidià del català a Barcelona mentre aquí es mostrava deliberadament hostil a qualsevol manifestació lingüística en català. I així es podrien enumerar tot un seguit d'exemples.

És evident que si descartam la hipòtesi que aquesta coincidència no és casual, que tampoc no és deguda a una generació espontània; la primera cosa que se'm va ocórrer pensar fou la següent, hauria estat possible aquesta conjuntura en temps de les majories absolutes del PP? En aquells temps en què la qüestió lingüística els preocupava tant com el diàmetre dels cràters de la lluna? No hi ha al darrere una feina tenaç i constant? Uns plantejaments clars de treball per estendre l'ús social del català? Segurament, un dinamisme positiu per la llengua és que sigui cada vegada més present en la vida pública perquè els habitants d'aquestes illes prenguin consciència de la necessitat d'usar-la —els que no l'empren habitualment— i se sentin reforçats —els que ja ho fan habitualment. Potser siguin aquests dos fets uns símptomes de recuperació. Ja sé que alguns diran que no és altra cosa que una flor que no fa estiu o una petita bassa dins la immensitat del desert, d'altres, més optimistes en diran una estrella refulgent dins la immensitat del firmament amb la possibilitat que moltes més se n'afegeixen. La qüestió de l'ampolla mig buida o mig plena. El que crec és que en temps glorioros de majories absolutes i negligències totals en matèria lingüística res d'això hauria estat possible.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: