Petits símptomes
L'altre dia vaig quedar tot sorprès. Positivament sorprès.
Tot passejant per un carrer d'una ciutat de la Part Forana vaig
veure un paper, un fulletó de propaganda. Val a dir, que
normalment solc pegar-los, dissimuladament una ullada, i fins i
tot, si no es troben en unes condicions molt lamentables els
aixec, mir de què es tracta i els tir dins una paperera o, si m'és
avinent, dins un contenidor específic. Com a mínim, si no m'ha
interessat res del que duen escrit, els procur una inhumació més
digna i sostenible que no navegar perduts entre empentes del vent
i sotregades de la pluja. Segurament aquest dia vaig fer tots els
moviments de la manera més inconscient, veure el paper,
resseguir-lo amb els ulls, etc. Fins aquí res de nou, era una
publicitat d'un gran centre comercial situat a Marratxí. Però
passats uns segons, com si m'hagués atravessat una sacsada de
sorpresa, vaig tornar-hi a fitar l'atenció. Sí, ho havia vist bé.
Era un fulletó d'una gran superfície escrit en català. El vaig
aixecar. La primera cosa que vaig comprovar fou que no fos bilingüe
i que només m'hagués cridat l'atenció la versió catalana. No,
era monolingüe, la segona cosa que vaig mirar era que fos d'aquí,
vull dir que no fos un fulletó fer per als establiments de la
mateixa cadena a Catalunya i que, casualment, hagués anat a
caure al centre geogràfic de Mallorca. Però no, es referia aquí,
en devien haver fet un repartiment massiu, d'aquests que fan casa
per casa. La primera cosa que vaig fer quan vaig anar-hi de
compres fou mirar allà on tenen els catàlegs i adonar-me que
els que hi havia eren en català.
Paral·lelament, feia un parell de dies, un parell mallorquí,
que un senyor anomenat Yagüe havia pres possessió com a
comandant militar o alguna cosa així, però grossa de les Illes
Balears i en el seu discurs havia fet ús de la llengua catalana.
És cert que la primera cosa que vaig pensar fou que tot havia
estat el producte d'una amable coincidència. Però després vaig
fer-me una reflexió: ni les multinacionals tots tenim
present el cas de la Disney i la seva nul·la promiscuïtat a
doblar en català encara que els ho paguin ni tampoc l'exèrcit
encara que ara senti la necessitat de mostrar la cara
amable per guanyar-se adeptes són excessivament generosos
a l'hora de fer ús de la llengua catalana. Ho han de tenir molt
clar i les circumstàncies els han d'empènyer a fer-ho. Gestos
altruistes no solen tenir-ne així com així. Tots podem recordar
que anys enrere, per exemple, la Telefònica retolava les cabines
en català a Catalunya i aquí seguia fent-ho en castellà, o que
una mateixa emissora de ràdio d'àmbit estatal feia un ús qüotidià
del català a Barcelona mentre aquí es mostrava deliberadament
hostil a qualsevol manifestació lingüística en català. I així
es podrien enumerar tot un seguit d'exemples.
És evident que si descartam la hipòtesi que aquesta coincidència
no és casual, que tampoc no és deguda a una generació espontània;
la primera cosa que se'm va ocórrer pensar fou la següent,
hauria estat possible aquesta conjuntura en temps de les majories
absolutes del PP? En aquells temps en què la qüestió lingüística
els preocupava tant com el diàmetre dels cràters de la lluna?
No hi ha al darrere una feina tenaç i constant? Uns
plantejaments clars de treball per estendre l'ús social del
català? Segurament, un dinamisme positiu per la llengua és que
sigui cada vegada més present en la vida pública perquè els
habitants d'aquestes illes prenguin consciència de la necessitat
d'usar-la els que no l'empren habitualment i se
sentin reforçats els que ja ho fan habitualment. Potser
siguin aquests dos fets uns símptomes de recuperació. Ja sé
que alguns diran que no és altra cosa que una flor que no fa
estiu o una petita bassa dins la immensitat del desert, d'altres,
més optimistes en diran una estrella refulgent dins la
immensitat del firmament amb la possibilitat que moltes més se
n'afegeixen. La qüestió de l'ampolla mig buida o mig plena. El
que crec és que en temps glorioros de majories absolutes i
negligències totals en matèria lingüística res d'això hauria
estat possible.
|