El seny perdut (si és que hi era)
Em resulta ben estrany que hagi de ser jo qui escrigui
aquestes paraules. Durant anys i de forma continuada vaig haver
de barallar-me tot sol i passant per boig, amb les autoritats
competents sic en matèria turística d'aquestes
Illes, per tot allò que nosaltres pensàvem que no funcionava,
tot allò que pensàvem que havia de sortir a la llum per
higienitzar un sector ben necessitat de neteja, per evitar que
individus amb pocs o cap escrúpol poguessin seguir fent de les
seves, emparats per una onada de reserves aclaparadora. I quan he
dit tot sol, és perquè en aquesta terra és ben difícil que la
gent vulgui o s'atreveixi a donar la cara, encara que duguin tota
la raó del món.
Quan un es dirigia a dites autoritats, una de les raons més
argumentades era que tot anava tan bé que no calia anar a cercar
na Maria per sa cuina, això sí, de paternalisme afectuós i
comprensiu a cabassos, però d'eines de correcció d'allò que no
funcionava, res de res. I de deixar actuar per ses seves a tota
sa ferralla que hauria hagut d'ésser rebutjada en temps de bonança
econòmica, ni pensar-ne, no fos cosa que se'ns enfadassin els
pirates.
Bé, doncs resulta que després de tota aquesta historieta, d'allò
de no aixecar la llebre, de no espantar els turistes, de no posar
el dit a les mancances i xerrar dels nostres punts forts, ara
resulta que tot allò era mentida. Cridar als quatre vents allò
que no funciona encara que ni tan sols succeeixi és
l'assenyat. I jo em demano, què ha canviat? Mireu, allò que ha
canviat, l'únic que ha canviat és aquell qui comanda. Perquè
de modificació de la LGT tururut; de canvi del model turístic
tururut, ara resulta que ens fan falta més camps de golf,
tururut. De la benvinguda afectuosa dels hotelers a n'Alomar,
tururut; d'aquells hotelers que donen avui suport al conseller es
diu que tenen coses pendents a Montenegro, i tot coneixent el
pelatge d'alguns dels que surten a les fotos no em sorprendria
gens. Al mateix temps, la Federació Hotelera fa la feina bruta
d'altres agents que no volen sortir a l'escenari i que tots els
que duen vint anys com jo mateix en això del turisme, saben
perfectament qui són.
Es desqualifiquen les inversions fetes a l'estranger per les
nostres cadenes hoteleres, quan l'únic que es podria criticar,
seria la manca de reinversió als productes d'allotjament de les
Illes per al seu manteniment i la seva competitivitat; però ai!,
amic meu, d'això es tractava la Llei de Modernització que no
feia acomplir els seus terminis, i d'això es tracta quan
s'intenta posar remei a una situació consentida de l'inici de
l'activitat turística a les Illes. Però una vegada fet això i
assegurada la continuïtat del negoci per la mateixa reinversió,
reinversió necessària en temes humans i materials, -em permeten
una malifeta de polissó en forma de pregunta?- quants
d'empresaris coneixen que ja estan més que amortitzats? Sí, jo
també ho penso; per això mateix, allò que convé a qualsevol
país, és precisament l'engrandiment de les seves empreses, i
tenint en compte, que gran part d'aquest engrandiment es produirà
a l'arc mediterrani, em costa de creure que els assessors dels
que manen no hi vegin la bondat del model, és mil vegades
preferible que la nostra directa competència estigui en mans
d'empresaris que segueixen tenint inversions a les Illes,
d'aquesta manera es minimitzen que no s'eliminen
possibles amenaces de tàctiques de preus, el preu no serà mai
estratègic per a qualsevol empresari de veres. Ara bé, els
empreSAURES són una altra cosa.
I de saures va la cosa. D'altra manera un no es pot explicar que
aquells que hi tenen tant o més a perdre es tirin pedres
d'aquesta manera al seu terrat. Hi ha certs tipus que obtenen una
rendibilitat més elevada si les estades es produeixen a altres
indrets, hi ha agents econòmics que necessiten obtenir més
rendibilitat als destins més madurs, n'hi ha que necessiten
desenvolupar destins alternatius per poder fer valer la seva
recentment adquirida dimensió global per a destrossar els seus
competidors, però tot això no són ni molt manco la majoria a
la Federació, ben al contrari, són aquells amb interessos
primordials a la nostra terra els que formen aquesta gran família,
i és a aquests als que em vull dirigir, no a aquells que puguin
haver traslladat els seus interessos a d'altres indrets, a
aquests, com diuen els marins, bon vent i bona mar, però no
toquin els..., i als altres, d'una vegada per totes, no crec que
viure arrecerat, sigui la millor manera de viure, potser la més
còmoda, però ni molt manco la més digna.
Aquesta terra nostra que ens ha donat i ens segueix donant tant i
tant, es mereix una altra cosa, i el 2003, si hem de pegar
capons, ja els pegarem plegats, podeu creure que jo també en
tinc de ganes. Però quan toca i a qui se'ls hagi guanyat. I
recordin, de caps d'olla, n'hi ha als dos cantons del quadrilàter.
Identifiquin vostès els seus, que d'aquesta banda ja sabem qui
no tornarà sortir de titular.
|