"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 27/02/2002

«Panem et circenses»

* Príam Villalonga és investigador del Ludwig Institute for Cancer Research, Royal Free and University College Medical School Branch (Londres).

L'anomenada «Operacio Chenoa», concebuda per la presidenta del Consell de Mallorca, dona Maria Antònia Munar, ha estat criticada de forma unànime pels principals creadors d'opinió de la premsa balear. És obvi que ja ha passat el moment mediàtic de parlar-ne d'aquest tema, que aviat serà una anècdota més a la nostra memòria. Ara bé, un cop tothom n'ha dit la seva, inclosa la pròpia senyora Munar, i vists els resultats de la seva iniciativa, pens que és un bon moment per a treure les conclusions oportunes. Encara que ara ja és del tot innecessari, no vull deixar d'aclarir que tot el que segueix no es refereix al fenomen mediàtic d'aquest programa televisiu ni molt manco a la qualitat artística de la concursant coneguda com Chenoa. Es tracta, senzillament, de reflexionar sobre la inaudita iniciativa de dona Maria Antònia Munar. Facem memòria: el Consell (el Govern de Mallorca) ha gastat 10.000 Euros de la seva partida de publicitat institucional en ajudar a una ciutadana a guanyar un concurs televisiu. És rotundament no apropiat, per a dir-ho suaument, utilitzar doblers públics per a fomentar que un ciutadà guanyi un programa de televisió, per molt que es tracti d'un conciutadà nostre, i no li donem més voltes. No té massa sentit perdre temps en rebatre les justificacions que Maria Antònia Munar ha fet públiques, de l'estil de «la política s'ha d'apropar als interessos del poble», «també ho han fet a altres llocs», etc. : al capdavall tothom sap que va voler apuntar-se un èxit publicitari i n'ha sortit perdent. Encara que el resultat final del programa és irrellevant per a aquestes reflexions, ens subratlla la inutilitat i el ridícul de la iniciativa de la presidenta del Consell.

Per als qui pensam que la política hauria d'esser la ciència i l'art de la gestió dels béns i interessos públics, tot això no ens produeix més que llàstima i indignació. Llàstima, perquè la constatació que «tot país té els governants que es mereix» en aquest cas és molt dolorosa i voldríem que fos incerta. Indignació, perquè sabem que mereixem unes formes polítiques ètica i estèticament més d'acord amb els temps que vivim, ni més ni manco que al segle XXI. Actuacions d'aquest estil ens recorden que estam encara en posicions de coa a nivell europeu pel que fa al funcionament democràtic de les nostres institucions. Esperem que per a futures ocasions Maria Antònia Munar hagi entès que «interès públic» i «el que agrada al poble» no signifiquen necessàriament el mateix.

Un fet que no ha estat gaire comentat, i que és com a mínim tan important com l'objecte en si d'aquesta iniciativa, és la forma com s'ha dut a terme. Es veu que ha estat una iniciativa estrictament personal de dona Maria Antònia Munar. En un tres i no res, sense consultar-ho amb els seus socis de Govern al Consell (el PSM) i encara menys amb la resta del Pacte, va escenificar l'anunci amb gran rebombori mediàtic, com ja és habitual en ella. Tot això encaixa perfectament amb la forma d'exercir el poder que caracteritza a Maria Antònia Munar, marcadament personalista. No posam en dubte les seves qualitats, ben demostrades al llarg dels anys. És innegable que estam davant un personatge amb una intel·ligència i intuïció política enormes, i d'una visio estratègica privilegiada. Ara bé, no podem oblidar tampoc els gestos altius, els cops d'efecte mediàtics, les posades en escena, en definitiva aquestes formes impròpies per a una servidora dels interessos públics.

El més trist de tot, precisament, es deriva d'aquestes darreres consideracions. La senyora Munar s'ha equivocat de bon tros, però el problema és que segurament ella ja era ben conscient d'això. És massa ingenu creure que Maria Antònia Munar no comparteix que aquesta iniciativa és, com a mínim, ètica i estèticament dubtosa. Ben bé que ho sabia, que tothom s'hi llançaria damunt d'ella. El que passa és que la seva intuïció li deia que en podia treure un rèdit polític interessant, fet que feia passar a segon pla el ridícul d'aquesta actuació institucional. En poques paraules, ha fet un exercici de populisme que quedarà per al record. Ha prioritzat els interessos particulars (seus i d'UM) sobre l'actuació institucional del Consell de Mallorca. Tal vegada hauríem preferit que ens hagués convidat a mirar cap a una altra banda, enlloc d'intentar-nos convèncer de la bondat de la iniciativa insultant la nostra intel·ligència.

Tampoc no és massa reconfortant veure quina ha estat l'actuació dels altres partits polítics. El PSM, utilitzant un canal un tant curiós (a través dels seus «joves»), s'ha mostrat obertament crític. Però què en diu d'això el principal partit del Govern i el partit més votat de les Illes Balears? Ningú no té la suficient integritat moral per a dir les coses pel seu nom? Està vist que en l'estratègia d'aquests partits és fonamental aconseguir els favors futurs de la formació política liderada per la presidenta d'UM. És un tant penós constatar que això passa per sobre de l'ètica més elemental, perquè aquests silencis són sinònim de consentiment i aquest menfotisme ho és d'una talla política bastant limitada.

Per acabar d'adobar-ho, la senyora Munar —clarament ferida pel rebuig mediàtic que ha aconseguit— s'ha llançat a l'atac, criticant els viatges institucionals de Fernanda Caro i Damià Pons, entre d'altres. És ben curiosa la seva línia argumental: «si els altres ho fan [malament], jo també ho puc fer», que no podem compartir de cap manera. A més, no són molt raonables les seves comparacions. La senyora Caro va viatjar a un fòrum internacional (Porto Alegre) a on es discutien temes infinitament més transcendents per al futur de la humanitat que el resultat d'un concurs televisiu, no ho oblidem. I en Damià Pons va anar a Nova York per a fer promoció exterior de la llengua i cultura de les Balears, una qüestió que han de compartir per forca Maria Antònia Munar, UM i el Consell de Mallorca. Finalment, encara que insòlita, ni tan sols es pot qualificar la iniciativa de la presidenta del Consell d'original, donat que aquest gust pel populisme era ja habitual a la pràctica política romana: Panem et circenses… Això ens fa pensar que tal vegada no hem avançat gaire en els darrers dos mil anys. Certament, aquest sembla esser el cas d'alguns dels nostres governants.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: