«Panem et circenses»
* Príam Villalonga és investigador del Ludwig
Institute for Cancer Research, Royal Free and University College
Medical School Branch (Londres).
L'anomenada «Operacio Chenoa», concebuda per la presidenta del
Consell de Mallorca, dona Maria Antònia Munar, ha estat
criticada de forma unànime pels principals creadors d'opinió de
la premsa balear. És obvi que ja ha passat el moment mediàtic
de parlar-ne d'aquest tema, que aviat serà una anècdota més a
la nostra memòria. Ara bé, un cop tothom n'ha dit la seva,
inclosa la pròpia senyora Munar, i vists els resultats de la
seva iniciativa, pens que és un bon moment per a treure les
conclusions oportunes. Encara que ara ja és del tot innecessari,
no vull deixar d'aclarir que tot el que segueix no es refereix al
fenomen mediàtic d'aquest programa televisiu ni molt manco a la
qualitat artística de la concursant coneguda com Chenoa. Es
tracta, senzillament, de reflexionar sobre la inaudita iniciativa
de dona Maria Antònia Munar. Facem memòria: el Consell (el
Govern de Mallorca) ha gastat 10.000 Euros de la seva partida de
publicitat institucional en ajudar a una ciutadana a guanyar un
concurs televisiu. És rotundament no apropiat, per a dir-ho
suaument, utilitzar doblers públics per a fomentar que un ciutadà
guanyi un programa de televisió, per molt que es tracti d'un
conciutadà nostre, i no li donem més voltes. No té massa
sentit perdre temps en rebatre les justificacions que Maria Antònia
Munar ha fet públiques, de l'estil de «la política s'ha
d'apropar als interessos del poble», «també ho han fet a
altres llocs», etc. : al capdavall tothom sap que va voler
apuntar-se un èxit publicitari i n'ha sortit perdent. Encara que
el resultat final del programa és irrellevant per a aquestes
reflexions, ens subratlla la inutilitat i el ridícul de la
iniciativa de la presidenta del Consell.
Per als qui pensam que la política hauria d'esser la ciència i
l'art de la gestió dels béns i interessos públics, tot això
no ens produeix més que llàstima i indignació. Llàstima,
perquè la constatació que «tot país té els governants que es
mereix» en aquest cas és molt dolorosa i voldríem que fos
incerta. Indignació, perquè sabem que mereixem unes formes polítiques
ètica i estèticament més d'acord amb els temps que vivim, ni més
ni manco que al segle XXI. Actuacions d'aquest estil ens recorden
que estam encara en posicions de coa a nivell europeu pel que fa
al funcionament democràtic de les nostres institucions. Esperem
que per a futures ocasions Maria Antònia Munar hagi entès que
«interès públic» i «el que agrada al poble» no signifiquen
necessàriament el mateix.
Un fet que no ha estat gaire comentat, i que és com a mínim tan
important com l'objecte en si d'aquesta iniciativa, és la forma
com s'ha dut a terme. Es veu que ha estat una iniciativa
estrictament personal de dona Maria Antònia Munar. En un tres i
no res, sense consultar-ho amb els seus socis de Govern al
Consell (el PSM) i encara menys amb la resta del Pacte, va
escenificar l'anunci amb gran rebombori mediàtic, com ja és
habitual en ella. Tot això encaixa perfectament amb la forma
d'exercir el poder que caracteritza a Maria Antònia Munar,
marcadament personalista. No posam en dubte les seves qualitats,
ben demostrades al llarg dels anys. És innegable que estam
davant un personatge amb una intel·ligència i intuïció política
enormes, i d'una visio estratègica privilegiada. Ara bé, no
podem oblidar tampoc els gestos altius, els cops d'efecte mediàtics,
les posades en escena, en definitiva aquestes formes impròpies
per a una servidora dels interessos públics.
El més trist de tot, precisament, es deriva d'aquestes darreres
consideracions. La senyora Munar s'ha equivocat de bon tros, però
el problema és que segurament ella ja era ben conscient d'això.
És massa ingenu creure que Maria Antònia Munar no comparteix
que aquesta iniciativa és, com a mínim, ètica i estèticament
dubtosa. Ben bé que ho sabia, que tothom s'hi llançaria damunt
d'ella. El que passa és que la seva intuïció li deia que en
podia treure un rèdit polític interessant, fet que feia passar
a segon pla el ridícul d'aquesta actuació institucional. En
poques paraules, ha fet un exercici de populisme que quedarà per
al record. Ha prioritzat els interessos particulars (seus i d'UM)
sobre l'actuació institucional del Consell de Mallorca. Tal
vegada hauríem preferit que ens hagués convidat a mirar cap a
una altra banda, enlloc d'intentar-nos convèncer de la bondat de
la iniciativa insultant la nostra intel·ligència.
Tampoc no és massa reconfortant veure quina ha estat l'actuació
dels altres partits polítics. El PSM, utilitzant un canal un
tant curiós (a través dels seus «joves»), s'ha mostrat
obertament crític. Però què en diu d'això el principal partit
del Govern i el partit més votat de les Illes Balears? Ningú no
té la suficient integritat moral per a dir les coses pel seu
nom? Està vist que en l'estratègia d'aquests partits és
fonamental aconseguir els favors futurs de la formació política
liderada per la presidenta d'UM. És un tant penós constatar que
això passa per sobre de l'ètica més elemental, perquè aquests
silencis són sinònim de consentiment i aquest menfotisme ho és
d'una talla política bastant limitada.
Per acabar d'adobar-ho, la senyora Munar clarament ferida
pel rebuig mediàtic que ha aconseguit s'ha llançat a
l'atac, criticant els viatges institucionals de Fernanda Caro i
Damià Pons, entre d'altres. És ben curiosa la seva línia
argumental: «si els altres ho fan [malament], jo també ho puc
fer», que no podem compartir de cap manera. A més, no són molt
raonables les seves comparacions. La senyora Caro va viatjar a un
fòrum internacional (Porto Alegre) a on es discutien temes
infinitament més transcendents per al futur de la humanitat que
el resultat d'un concurs televisiu, no ho oblidem. I en Damià
Pons va anar a Nova York per a fer promoció exterior de la
llengua i cultura de les Balears, una qüestió que han de
compartir per forca Maria Antònia Munar, UM i el Consell de
Mallorca. Finalment, encara que insòlita, ni tan sols es pot
qualificar la iniciativa de la presidenta del Consell d'original,
donat que aquest gust pel populisme era ja habitual a la pràctica
política romana: Panem et circenses
Això ens fa pensar
que tal vegada no hem avançat gaire en els darrers dos mil anys.
Certament, aquest sembla esser el cas d'alguns dels nostres
governants.
|