"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 05/03/2002

Palma, pena capital

* Xavier Bacigalupe és llicenciat en Ciències Polítiques.

Pot ser que el títol d'aquest article hagi pogut atreure els defensors dels drets humans pensant que tractarà de la pena de mort, però vull desenganyar-los des de l'inici. No parlaré d'assassinats realitzats pels governs, sinó d'una altra classe de drets humans, el dret a viure a un entorn saludable i segur des d'un punt de vista ambiental, cultural, educatiu i cívic. I aquest, igual que el dret a la vida, és inalienable a tots els éssers humans.

Així, què hi té a veure Palma amb la pena capital? Permeteu-me el joc de paraules: Palma és una pena de capital. També es podria dir que Palma ens mata. I no em vull referir a la mort en el sentit estricte, com sí que els succeeix als desgraciats habitants dels barris marginals de capitals com Mèxic D.F., Calcuta, o Lagos. No, la Palma actual anihila la nostra vida cívica, cultural, de sentiment de pertànyer a una comunitat, a una nació (deix a la vostra elecció de quina nació voleu formar part). Palma, com moltes de les ciutats del món occidental postindustrial s'ha convertit en un enorme alberg on els seus habitants menjam, dormim i treballam, sense cap altra aspiració que esperar l'arribada del cap de setmana o les vacances per poder fugir de la ciutat.

Som conscient que el meu discurs sona apocalíptic, però crec que hi estareu d'acord, que estam molt enfora d'aquella Palma on la gent passejava tranquil·lament al vespre a una ciutat on els cotxes no eren els senyor absoluts i cada barri esdevenia una comunitat en sí mateixa, creant una identitat personal de grup. Quants «catalineros» són capaços de reconèixer al despersonalitzat entramat de carrers actual el dinàmic nucli cívic i urbà que era la Santa Catalina dels anys cinquanta i seixanta? I què podem dir de barriades noves creades als setantes i vuitantes, sense identitat ni les mínimes infrastructures?

Llavors, Palma era una ciutat provinciana, comparada amb les cosmopolites Barcelona o Madrid, però mantenia un orgull d'ésser LA (en majúscules) Ciutat de Mallorca, la porta d'entrada dels corrents socials, polítics i culturals, amb tot el que tenia de bo i de dolent. Aquest lideratge cívic i social ha desaparegut al llarg de la segona meitat del segle XX. Palma està tan morta que fins i tot ha perdut el seu nom centenari de Ciutat de Mallorca. En el dia d'avui Palma ja no és el cap i casal, el centre urbà, sinó únicament una metròpoli desorganitzada, inconscient de si mateixa, desestructurada i aïllada culturalment de la resta de l'illa, que ha convertit en una enorme àrea metropolitana a força de xuclar-hi territori i població per anar fent una aglomeració de persones i polígons industrials sense ordre ni concert.

Deia a dalt que Palma és una pena de capital, perquè ha esdevingut el lloc físic on hi són les principals institucions de govern de l'illa i la comunitat autònoma. Però només és això, una capital administrativa. Ja no és capaç d'irradiar sentiment d'identitat. Queda molt i molt enfora el temps en què Mallorca era una societat doble fonamentada en els pilars de la Part Forana i la Ciutat, cadascú amb una estructura socioeconòmica complementària de l'altra, sovint enfrontades, però sempre interdependents. Avui Palma només és el municipi més poblat, ja no aporta res d'especial interès a la societat i la cultura mallorquines.

Qui ha estat el culpable d'aquest desgavell? Seria una ingenuïtat carregar les culpes sobre l'ajuntament actual del PP, o les legislatures del PSOE, malgrat que no hi han posat remei uns o altres i sovint han facilitat el procés amb polítiques errònies de destrucció del teixit sociocultural, amb xarxes de transport públic ineficients i incapaces d'estructurar el territori i els diferents nuclis de població, o desestructurant les associacions veïnals. No, els autèntics culpables i víctimes alhora, som els propis ciutadans, que hem estat més preocupats en el dia a dia que en el nostre entorn més pròxim, en la nostra pròpia ciutat.

Potser la presa de consciència per part dels Ciutadans, dels Palmesans, la recuperació de l'orgull d'ésser mallorquins, la importància de la tasca diària de dignificació de la vida urbana i la reclamació constant de que Palma recuperi la seva funció de cap i casal de Mallorca, siguin l'inici de la solució. No basta amb aprovar la tan esperada i argumentada llei de capitalitat, Palma tornarà a ésser Ciutat quan els seus habitants tornin a sentir-se com a part d'una comunitat entre ells mateixos i els altres mallorquins i mallorquines, una ciutat on la gent pugui viure i se la faci seva. Sabem segur que fer camí dia a dia seguint una utopia fa que cada vegada la nostra realitat estigui més a prop dels nostres objectius.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: