Coses d'Andratx
Inquisidor, inquisitorial... són paraules comunes del nostre
llenguatge habitual, gens alienes a la gent del carrer i que
deriven de la paraula Inquisició, aquella institució que sorgí
al Regne de les Espanyes sota el regnat dels Reis Catòlics. He
dit «de les Espanyes» amb tota la intencionalitat del món:
Espanya, com a ens unitari a nivell polític, jurídic i econòmic
no va existir fins el 1715, quan Felip d'Anjou amb
l'inestimable recolzament del seu padrí Lluís XIV de França
promulgà el Decret de Nova Planta, el qual desfeia tots els
organismes polítics, econòmics i jurídics que tenien fins
aleshores els diferents regnes de la Corona. Ni el Comte-Duc
d'Olivares s'havia atrevit a tant: de fet, quan ho intentà, les
diferents corones sota domini dels Habsburg a la Península
esclataren en rebel·lia, i fou aquesta una de les raons per les
quals deixà de ser el «valido» o home de confiança de Felip
III, rei més aficionat a la caça i a les dones que a governar.
Però deixem l'alta política, les intrigues palatines, la rígida
Cort dels Habsburg enfront el més llibertí Felip Vé rei
que va inaugurar dinastia i costums que han arrelat, per cert,
deixarem, doncs, tot el que significà l'arribada de les
suposades llums franceses i ens centrarem a Andratx, el meu
estimat poble. I per què? Escriure sobre localismes no és massa
correcte, em diran. I certa raó duran, no ho podré negar. Però
mirin per on, m'ha arribat a les meves mans un manuscrit que
tracta sobre la Inquisició i les seves repercussions a la Vila
d'Andratx. Si hem de ser sincers, el que tinc és un compendi de
casos que varen ocórrer al Pariatge nom amb el qual es
coneixia Andratx i comarca que va reunir el 1982 en Ramon
Rosselló i Vaquer. D'entrada l'autor ens aclareix els casos que
el Sant Ofici detectava i oficiciava d'aquí ve el seu nom
diligències sobre algun possible cas de presència del maligne a
la contrada. Una de les raons per les quals no hi havia casos a
la zona era senzillament que Andratx era domini eclesiàstic,
depenent del Bisbat de Barcelona, i que la jurisprudència reial
curiosament el Sant Tribunal depenia del Rei i no de Roma,
encara que es guardessin les formes eclesiàstiques no
arribava amb tota la força deguda.
Però vegem un dels casos que més m'ha cridat l'atenció, per
l'actualitat del cas i les formes.
El 1669 n'Antònia Palmer declarava voluntàriament davant el
Tribunal del Sant Ofici que des de l'edat de 3 anys vivia en casa
dels seus pares a Andratx. L'Ofici ens descriu que «...ha sido
atormentada del demonio y muchas veces con grande crueldad y que
se le ha representado en diferentes formas y muchas veces parecía
que la ahogaba. Y esta Cuaresma pasada la dio muchos golpes haciéndola
muchas llagas y a veces traya olor como de azufre...» També ens
explica que un cop tengut el cos ple de llagues «sobrevino una
olor muy fragante y suave», olor que també va sentir la seva
tia Margalida Gibert i un frare del Carme que hi era present.
Acte seguit confessa que el dia de Pasqua «había visto a
Nuestra Señora con el Niño Jesús», i aquí comença la trama
que volia explicar: resultava que aquesta dona havia promès
virginitat a la verge Maria, però un dels àngels que se li va
aparèixer, anomenat Josep, li va dir que es casàs o, si més
no, que tengués relacions carnals amb un home i que per això
acudís a mestre Seguí, i que tendria un fill que li hauria
d'oferir.
Per tant, «...estando embarcada en Portocolom esperando el
tiempo una noche cuando dormían todos en el vajel, el dicho
maestro Seguí que a dónde estaba esta confessante y la despertó
y la puso las manos en los pechos y la dio muchos besos y la hizo
sacar su lengua y la tomó con su boca y la dixo que esta era su
hija, y que hacía aquello porque ésta la quissiesse bien». No
obstant, quan ella el va reprendre, ell va contestar que allò no
era pecat i si protestava vendria l'àngel Josep i li pegaria «como
con effecto vino ángel hermoso como otras veces y maltrató a la
declarante hasta mediodía que parecía que la ahogaba» (és a
dir, Mestre Seguí disfressat se n'aprofità de la il·lusa).
Quan la va deixar li digué que havia de permetre del seu cos tot
el que volgués mestre Seguí encara que fos fornicar...
Interessant document doncs, on se'ns demostra que el cardenal
polonès ara acusat d'assetjament sexual als seus inferiors o els
capellans que donaven classes al seminari de Boston acusats
també del mateix, a l'elitista Nova Anglaterra s'ha convertit en
un dels temes recurrents de conversa no han estat els
primers, precisament, a l'hora d'obtenir alguna cosa més que la
confessió dels seus feligresos. Ara bé, aquí es demostra allò
de l'enginy llatí enfront la fredor nòrdica, la qual cosa no sé
com ens ho hauríem d'agafar, donada l'execrable gravetat del cas.
En fi, espero que ningú s'agafi malament aquest article, però
qui el subscriu tan sols ha agafat una part de la història del
meu estimat poble, sense distorsionar-la ni tersgiversar-la, que
és del que es tracta.
|