"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 10/03/2002

Coses d'Andratx

Inquisidor, inquisitorial... són paraules comunes del nostre llenguatge habitual, gens alienes a la gent del carrer i que deriven de la paraula Inquisició, aquella institució que sorgí al Regne de les Espanyes sota el regnat dels Reis Catòlics. He dit «de les Espanyes» amb tota la intencionalitat del món: Espanya, com a ens unitari a nivell polític, jurídic i econòmic no va existir fins el 1715, quan Felip d'Anjou —amb l'inestimable recolzament del seu padrí Lluís XIV de França— promulgà el Decret de Nova Planta, el qual desfeia tots els organismes polítics, econòmics i jurídics que tenien fins aleshores els diferents regnes de la Corona. Ni el Comte-Duc d'Olivares s'havia atrevit a tant: de fet, quan ho intentà, les diferents corones sota domini dels Habsburg a la Península esclataren en rebel·lia, i fou aquesta una de les raons per les quals deixà de ser el «valido» o home de confiança de Felip III, rei més aficionat a la caça i a les dones que a governar.

Però deixem l'alta política, les intrigues palatines, la rígida Cort dels Habsburg enfront el més llibertí Felip Vé —rei que va inaugurar dinastia i costums que han arrelat, per cert—, deixarem, doncs, tot el que significà l'arribada de les suposades llums franceses i ens centrarem a Andratx, el meu estimat poble. I per què? Escriure sobre localismes no és massa correcte, em diran. I certa raó duran, no ho podré negar. Però mirin per on, m'ha arribat a les meves mans un manuscrit que tracta sobre la Inquisició i les seves repercussions a la Vila d'Andratx. Si hem de ser sincers, el que tinc és un compendi de casos que varen ocórrer al Pariatge —nom amb el qual es coneixia Andratx i comarca— que va reunir el 1982 en Ramon Rosselló i Vaquer. D'entrada l'autor ens aclareix els casos que el Sant Ofici detectava i oficiciava —d'aquí ve el seu nom— diligències sobre algun possible cas de presència del maligne a la contrada. Una de les raons per les quals no hi havia casos a la zona era senzillament que Andratx era domini eclesiàstic, depenent del Bisbat de Barcelona, i que la jurisprudència reial —curiosament el Sant Tribunal depenia del Rei i no de Roma, encara que es guardessin les formes eclesiàstiques— no arribava amb tota la força deguda.

Però vegem un dels casos que més m'ha cridat l'atenció, per l'actualitat del cas i les formes.

El 1669 n'Antònia Palmer declarava voluntàriament davant el Tribunal del Sant Ofici que des de l'edat de 3 anys vivia en casa dels seus pares a Andratx. L'Ofici ens descriu que «...ha sido atormentada del demonio y muchas veces con grande crueldad y que se le ha representado en diferentes formas y muchas veces parecía que la ahogaba. Y esta Cuaresma pasada la dio muchos golpes haciéndola muchas llagas y a veces traya olor como de azufre...» També ens explica que un cop tengut el cos ple de llagues «sobrevino una olor muy fragante y suave», olor que també va sentir la seva tia Margalida Gibert i un frare del Carme que hi era present. Acte seguit confessa que el dia de Pasqua «había visto a Nuestra Señora con el Niño Jesús», i aquí comença la trama que volia explicar: resultava que aquesta dona havia promès virginitat a la verge Maria, però un dels àngels que se li va aparèixer, anomenat Josep, li va dir que es casàs o, si més no, que tengués relacions carnals amb un home i que per això acudís a mestre Seguí, i que tendria un fill que li hauria d'oferir.

Per tant, «...estando embarcada en Portocolom esperando el tiempo una noche cuando dormían todos en el vajel, el dicho maestro Seguí que a dónde estaba esta confessante y la despertó y la puso las manos en los pechos y la dio muchos besos y la hizo sacar su lengua y la tomó con su boca y la dixo que esta era su hija, y que hacía aquello porque ésta la quissiesse bien». No obstant, quan ella el va reprendre, ell va contestar que allò no era pecat i si protestava vendria l'àngel Josep i li pegaria «como con effecto vino ángel hermoso como otras veces y maltrató a la declarante hasta mediodía que parecía que la ahogaba» (és a dir, Mestre Seguí disfressat se n'aprofità de la il·lusa). Quan la va deixar li digué que havia de permetre del seu cos tot el que volgués mestre Seguí encara que fos fornicar...

Interessant document doncs, on se'ns demostra que el cardenal polonès ara acusat d'assetjament sexual als seus inferiors o els capellans que donaven classes al seminari de Boston —acusats també del mateix, a l'elitista Nova Anglaterra s'ha convertit en un dels temes recurrents de conversa— no han estat els primers, precisament, a l'hora d'obtenir alguna cosa més que la confessió dels seus feligresos. Ara bé, aquí es demostra allò de l'enginy llatí enfront la fredor nòrdica, la qual cosa no sé com ens ho hauríem d'agafar, donada l'execrable gravetat del cas. En fi, espero que ningú s'agafi malament aquest article, però qui el subscriu tan sols ha agafat una part de la història del meu estimat poble, sense distorsionar-la ni tersgiversar-la, que és del que es tracta.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: