Carta oberta a Chenoa
Benvolguda Laura,
No tenc el gust de conèixerte personalment, però desig
que no et molesti que et remeti aquest escrit a través d'un mitjà
de comunicació. En primer lloc, vull felicitarte per l'èxit
que has aconseguit. Esper que sigui un impuls per a la teva
carrera artística i professional.
La teva vinguda la setmana passada a Mallorca per visitar la Sra.
Munar va tenir un relleu considerable a la premsa local. Distints
columnistes van parlar de tu i, de totes les opinions publicades,
em va agradar especialment la d'un columnista d'aquest mateix
diari, el qual, recordant la teva intenció de cantar La
Balanguera en el concert que faràs a Palma amb els altres
companys i companyes d'Operación Triunfo, deia crec que
amb molt d'encert, que la teva projecció i el teu èxit
fan que molts joves castellanoparlants es puguin mirar en el teu
mirall, i «qui sap si tenen més ganes de sentirse
ciutadans de primera d'aquest país que molts que presumeixen d'ésserho».
Si realment és així, crec sincerament que pots fer una aportació
molt interessant al treball incansable de molts sectors de la
nostra societat que cada dia s'esforcen a fer un país de tots,
un país integrador, obert i plural, en el qual no sols els qui
han nascut aquí estimin i sentin com a seva la llengua, la
cultura i l'herència històrica de Mallorca.
Tanmateix, no puc estar de dirte que la presidenta del
Consell no és una persona que precisament s'hagi caracteritzat
per fer un discurs favorable a la integració dels immigrants. Més
aviat al contrari, en reiterades ocasions ha fet declaracions
lamentables i provocadores, que han indignat qualsevol persona
amb un mínim de sensibilitat cap al patiment de les persones
immigrades. En realitat, ella no t'ha ajudat al teu èxit, sinó
que més bé se n'ha aprofitat. S'ha volgut fotografiar amb tu
perquè ets guapa i famosa, però ¿què hauria passat si tu
fossis una al·lota argentina acabada d'arribar a Mallorca,
fugint de la desesperació i la misèria que embarga el teu país
d'origen? Hauries entrat dins el sac dels qui contribueixen a «fer
una illa de pobres», com va dir en una ocasió la Sra. Munar. La
teva família va tenir la sort de venir a Mallorca quan era més
fàcil aconseguir una integració legal. Ara, els teus paisans
que arriben aquí són obligats per la Llei d'estrangeria a venir
d'amagat, a travessar un inacabable desert de barreres,
impediments i privacions, i a suportar que algun polític els
doni a entendre que no són benvinguts.
Laura, tens a les teves mans la possibilitat de posar el teu
granet d'arena per afavorir la normalització lingüística de
molts joves que encara no han fet el pas d'aprendre la llengua
d'aquest país i d'utilitzarla sense complexos. I també
pots ajuntar la teva veu a la de tots els ciutadans i ciutadanes
de Mallorca, nascuts aquí o a qualsevol altre indret del món,
que lluiten per la igualtat de drets i d'oportunitats, per fer
entre tots un sol poble. Endavant!
|